Oriol Mitjà: “Trobarem un antibiòtic per a la sífilis millor que la penicil·lina”

BarcelonaHi ha un problema epidemiològic de sífilis: només a Barcelona l’any passat s’hi van notificar 1.364 casos nous a l’Agència de Salut Pública -el 93% eren homes, el 6% dones i l’1% dones transsexuals-, pràcticament el triple que fa quatre anys (508). Davant d’aquest pic, la Fundació Lluita contra la Sida i l’Hospital Germans Trias i Pujol han encomanat a l’infectòleg Oriol Mitjà (Arenys de Munt, 1980) l’erradicació d’aquesta infecció de transmissió sexual (ITS). El guanyador del guardó Català de l’Any 2016 ja va aconseguir l’èxit contra una malaltia tropical molt freqüent entre infants a Papua Nova Guinea que està causada per un bacteri semblant al de la sífilis. El metge estudiarà centenars de casos a la capital catalana amb l’objectiu d’identificar una única píndola que curi aquesta malaltia venèria.

Què tenen a veure el bacteri del pian i el de la sífilis?

Parlem de treponemes, que tenen una semblança pràcticament del 99,9%. Aquests microorganismes només sobreviuen en temperatures molt càlides i humides. Així, mentre que en climes tropicals creixen a la pell per la temperatura ambiental, en llocs com Catalunya s’amaguen a la zona més càlida del cos, els genitals.

¿Són la mateixa malaltia però es transmeten de manera diferent?

No hi ha un consens científic sobre aquesta qüestió. Hi ha investigadors que diuen que els bacteris del pian i de la sífilis són diferents i trien entre els genitals i la pell. Altres, que són la mateixa malaltia i que seleccionen l’epiteli per oportunitat i no per determinació biològica: a Lihir (Papua Nueva Guinea) hi tenen facilitats per adherir-se a la pell dels infants i aquí, als genitals. Per exemple, en llocs altament endèmics com Indonèsia o Ghana hi ha tant de pian que els infants acaben desenvolupant certa immunitat a la sífilis. Crec que són bacteris molt semblants, especialment per a la recerca.

A Barcelona hi ha una tendència a l’alça de contagis, sobretot en joves d’entre 15 i 24 anys i homosexuals.

Hi ha poca promoció de salut sexual i l’auge de casos és un marcador indirecte que cada vegada hi ha més pràctiques de risc o menys vigilància en les relacions sexuals. Fa 20 anys et bombardejaven amb l’ús del preservatiu i els mètodes de prevenció a través de la publicitat i de les campanyes públiques. Ara la por al VIH -que minva per la millora del tractaments- fa que hi hagi gent que només associï el mal a la sida i que relegui les ITS a una posició secundària. Però la sífilis no mata (si es tracta) i és curable.

Enguany lidera un estudi a Barcelona finançat amb 1,5 milions d’euros de la Comissió Europea.

Sí, estem convençuts que descobrirem un antibiòtic per a la sífilis millor que la penicil·lina. La meva especialitat s’anomena repurposing i vol dir que estudiem si els antibiòtics que ja existeixen, que són segurs i que es comercialitzen, poden fer-se servir com a tractament per a altres afeccions.

Expliqui’m la línia de recerca.

L’any passat vam desenvolupar el primer cultiu -fins llavors el bacteri no s’havia fet créixer en cap laboratori- i ara el fem servir per comprovar que les molècules dels fàrmacs s’adhereixen bé al bacteri. Funcionem a partir d’un llistat de 200 antibiòtics, que anem provant amb un model informàtic. Si funciona, ho provem al laboratori in vitro després en conills. Si hi podem prevenir l’aparició de sífilis, el tractament serà eficaç i podrem començar l’assaig en humans.

¿En quin estadi us trobeu?

Fins ara hem provat cinc antibiòtics en conills i un ja veiem que funciona molt bé, tot i que és agosarat dir-ho perquè estem enlairant-nos ara. Al gener serà quan comencem realment el projecte, però ja hem identificat alguns antibiòtics que funcionen bé. En sis mesos tindrem els resultats definitius de la nova pastilla i d’aquí dos anys podrem saber si el tractament funciona millor que la penicil·lina.

Quin problema hi ha amb el tractament actual?

En països com el nostre, l’escull és el compliment del tractament: l’usuari ha d’anar al CAP, esperar un dia per al resultat de la prova serològica i injectar-se penicil·lina, que és una teràpia dolorosa. I, en termes globals, només hi ha cinc o sis fàbriques al món que produeixen penicil·lina i sovint hi ha problemes d’abastiment. La falta de dosis deixa persones afectades sense tractament ni alternativa possible.

¿Els resultats de l’estudi es podran exportar a altres indrets del món?

Sí, és la idea, com ja hem fet amb l’azitromicina per curar el pian a l’Àfrica i l’Àsia. Penseu que a Llatinoamèrica hi moren 200.000 nounats per transmissió vertical de la sífilis. I a la Xina, on hi ha una gran discriminació del col·lectiu homosexual, els joves no es tracten i desenvolupen seqüeles neurològiques i físiques.