“Organitzam el nostre temps amb criteris productius, no educatius”

Els darrers vuit anys Nel Martí (Ciutadella, 1969) ha estat diputat del Parlament balear, representant els ecosobiranistes menorquins. Ara, quan assegura que està de retirada de la primera línia política i, per tant, ha pogut tornar fa poc a l’institut menorquí on fa classes de matemàtiques, acaba de publicar Temps d’educar (Documenta Balear), un llibre que recull 24 treballs en els quals relaciona dos dels temes que el preocupen més: l’educació i la gestió del temps. Els considera del tot indestriables.

Uniu temps i educació. I escriviu, a les primeres línies: “Educar requereix temps. Educar requereix una bona gestió del temps. I educar requereix una nova visió del temps”. ¿Especialment en aquests temps que ens toca viure?

És innegable que la manera d’organitzar el temps té efectes en l’educació. La gestió del temps és una de les meves obsessions, i no només meva. Se’n parla i se n’escriu molt, de conciliar, de gestionar el temps... Però s’estableixen poques mesures per mirar de millorar-ho. Les polítiques socials, laborals, familiars i educatives es tracten per separat, i això no ajuda a la conciliació. Conciliar és el gran repte del segle XXI, però continuam organitzant el temps a la manera del segle passat.

Feis notar que tothom diu sovint “No tenc temps”. Quins efectes té en l’educació el fet de no tenir temps?

Quan hi ha un cert malestar per la gestió del temps, i és evident que hi és perquè vivim en un continu “No tenc temps”, aquesta mala gestió del temps genera disfuncions en l’educació. Si volem educar, necessitam temps en quantitat, en qualitat i també en profunditat. A l’hora de pensar el temps i la seva organització, hi han d’entrar els valors i el criteri. Cal decidir què volem prioritzar. De moment, i des de fa massa, organitzam el nostre temps amb criteris que són productius i no educatius.

Parlau del paper de l’escola, del de la família i del dels àmbits laboral i social. Quin rol correspon a cadascun?

Tenim assumit que per educar es necessiten tots els agents, però també es necessita temps. Hem de pensar el temps i, en aquest sentit, empoderar la població perquè pugui exercir la seva responsabilitat educativa. Som molt crític amb l’escola vista com a contenidor, una de les derivades de la qual és que quan hi ha un problema educatiu es mira cap a l’escola. No podem oblidar que l’escola ha d’aportar eines per al coneixement, per aprendre a aprendre al llarg de tota la vida. L’educació és una responsabilitat de tots, no es pot delegar només en l’escola. Si pensam l’educació només des de l’escola, el fracàs està assegurat.

Potser perquè també sou polític, feis èmfasi en la necessitat d’unes polítiques centrades en la gestió del temps. ¿Es defuig aquesta responsabilitat?

La política ha de tenir un paper actiu i ha de posar les bases per fer possible la bona gestió del temps. El seu paper és cabdal per crear una nova temporalitat humana, un temps a mida de les persones, i no de la productivitat. Són escasses les mesures per conciliar, i s’han d’afrontar el canvi d’horaris, el canvi d’hora i moltes altres qüestions determinants per aconseguir aquest objectiu. L’administració ha de prendre la iniciativa i ser capaç d’asseure en una mateixa taula empresariat, famílies, educadors i tots els agents implicats per arribar a un consens que ens faci guanyar temps per educar. En canvi, la política se centra en l’educació formal, en la regulació laboral, en l’organització social. Però oblida facilitar a les famílies que puguin fer el seu paper.

¿En quin sentit Menorca pot servir de model?

Escric des de Menorca i també des de l’experiència d’haver estat responsable d’Educació tant a Ciutadella com a l’illa. A Menorca hi ha dos àmbits educatius formals que són una victòria de la societat civil. Em referesc a l’educació d’adults i, especialment, a la de 0-3 anys. La societat menorquina va lluitar per tenir accessibilitat a aquesta etapa, que abans es considerava que tenia poca incidència educativa, malgrat que és essencial, i també va lluitar per la qualitat. Uns serveis d’educació primerenca especialitzats permeten detectar problemes i deficiències que es poden corregir en aquesta etapa. A més, va guanyar els espais familiars per a la socialització dels més petits, uns espais que a Menorca, i també a Catalunya, donen molt bons resultats.

Què ens serveix i què no de la manera d’educar dels nostres padrins i pares?

Hem d’assumir que els temps han canviat en tots els sentits. Abans la família, l’escola, el carrer per al joc... tot era molt organitzat però de manera natural. Ara quasi tot, començant pels coneixements, és de durada curta. Per això cal temps per educar les persones, perquè tinguin capacitat d’adaptar-se i d’entendre que les circumstàncies són canviants, però que els valors han de ser sòlids. Dels nostres avis n’hauríem de recuperar la paciència, que és una de les grans virtuts de l’educador.