Optimisme prudent sobre la vacuna de Moderna

BarcelonaEl món demanava a crits bones notícies i la farmacèutica nord-americana Moderna n'ha proporcionat. El seu prototip de vacuna contra la covid-19 ha donat resultats positius als primers pacients amb els quals s’ha assajat. Són només vuit dels 45 voluntaris sans d’entre 18 i 55 anys que participen en l’estudi però els resultats són prometedors. Segons la farmacèutica, la vacuna sembla segura i en principi genera una quantitat d’anticossos igual o superior a la que tenen les persones que han superat la malaltia.

Són bones notícies? Sens dubte que sí. Malgrat això, el camí cap a una vacuna segura, eficaç i disponible en grans quantitats encara és llarg. En primer lloc, cal determinar que el prototip és segur i que genera anticossos en un percentatge significatiu en els 45 voluntaris que han participat en l’estudi, i no només en els vuit primers. De fet, des d’un punt de vista estrictament científic sorprèn que la companyia hagi fet l’anunci tan aviat, abans de verificar els resultats de l’assaig en més pacients. Des del punt de vista de l’estratègia empresarial, en canvi, el comunicat té sentit. Ho confirma la pujada instantània de les seves accions en un 25%. Unes setmanes enrere era la vacuna d’Oxford la que encapçalava la cursa, però la combinació dels últims resultats de l’equip britànic, no tan positius com s’esperava, i els resultats parcials de Moderna han capgirat la situació.

Si aquests primers resultats es confirmen, començarà aviat un assaig amb 600 voluntaris que ja compta amb el vistiplau de la FDA (Food and Drug Administration) dels Estats Units. I, si tot va bé, al juliol s’emprendria un nou assaig amb milers de persones per comprovar definitivament la seguretat i l’eficàcia de la vacuna. Els responsables de Moderna preveuen que, en el millor dels casos, es podria disposar de dosis per administrar a la població al final d’aquest 2020 o al principi del 2021.

Una vacuna de tecnologia punta

El prototip dissenyat per Moderna forma part de l’última tecnologia en vacunes. Es tracta d’una tecnologia tan nova que, de fet, encara no n'hi ha cap d’aquest estil aprovada per a ús humà. Això s’hauria de llegir com una crida a la prudència. Els resultats fins ara són esperançadors i la tecnologia té un gran potencial, però ens estem endinsant en un territori desconegut. I en territori desconegut es poden produir situacions imprevistes que o bé dificultin el desenvolupament de la vacuna i l’endarrereixin o bé, en el pitjor dels casos, la facin fracassar.

Les vacunes clàssiques es basen en la inoculació del patogen que causa la malaltia, atenuat o desactivat. Un cop dins el cos, el microbi és incapaç de produir la malaltia, però el sistema immunitari hi reacciona amb la generació d’anticossos i altres mecanismes de defensa que protegeixen el cos de futures infeccions. La vacuna de Moderna es basa en un principi diferent. Consisteix en injectar un fragment del material genètic del coronavirus que s’ha sintetitzat prèviament al laboratori, de manera que les cèl·lules del cos l’utilitzin per construir còpies de la famosa proteïna S mitjançant la qual el virus infecta les cèl·lules. El sistema immunitari reacciona, llavors, a la presència d’aquestes proteïnes S amb els mecanismes de defensa corresponents, que seran capaços d’anul·lar-la en cas d’una futura presència de coronavirus i evitar així la infecció.

Les vacunes clàssiques són cares i lentes de fer i el procés de producció de grans quantitats de dosis és complicat. El desenvolupament d’una d’aquestes vacunes pot comportar perfectament deu anys, pot costar més de 450 milions d’euros i difícilment es pot produir per a un gruix significatiu de la població mundial en el temps que requereix una situació de pandèmia com l’actual. En canvi, les vacunes basades en ARN són més fàcils de produir: la síntesi d’ARN és un procés força més ràpid i senzill que la inactivació d’un virus, cosa que accelera l’execució dels assajos. També són més barates: a banda de la senzillesa del procés, requereixen menys matèria primera perquè el fragment d’ARN utilitzat és molt més petit que un virus sencer. A més, s’obté amb reactius de laboratori i no a partir de virus "vius". En principi, doncs, una vacuna d’aquesta mena es podria produir a gran escala amb menys costos i menys temps que una vacuna tradicional.

Ara per ara, tot són bones notícies i les expectatives són altes, però ens trobem al principi d’un camí encara llarg i desconegut, per la qual cosa seria més adequat mantenir un optimisme prudent i no pas una eufòria descontrolada que, per més desitjada que sigui, encara no està prou avalada pels fets.