Oposició veïnal als macroblocs de pisos de Cosme Toda a l'Hospitalet

L'HospitaletPere Meca, de 63 anys, viu al barri de Sant Josep de l'Hospitalet des que es va casar. Hi ha vist créixer les seves filles i, ara, ja va a recollir la seva neta a l'escola, però a Cornellà de Llobregat, perquè les escoles que té més a prop estan "molt tensades". També la porta a jugar al parc –"bé, anem on podem, que no tenim gaire espai i tot és ciment", matisa–. Sovint va al centre de Barcelona amb l'autobús de la línia M12, que "a vegades ni para perquè ja va massa ple" i, per anar al metge, ha d'anar fins al barri del Centre, al CAP Just Oliveras, que està "col·lapsat". "Què vols? Vivim en una de les ciutats i en una de les zones més denses d'Europa", es queixa Meca amb les dades de l'Eurostat a la mà.

Per si no n'hi hagués prou, ara a davant de casa li estan aixecant un macroparc residencial de setze blocs de pisos, a l'antic conjunt fabril de Cosme Toda, i vuit més en una zona adjacent que també era terreny industrial. Els blocs seran d'entre cinc i quinze plantes i, en total, sumaran més de 1.350 habitatges nous i uns 125.000 metres quadrats de sostre (comptant els locals comercials) en sis hectàrees. "Ens van prometre que millorarien els serveis públics, però l'únic que veiem que comencen a construir són aquests edificis monstruosos", es queixa Meca.

El primer tinent d'alcalde i regidor de l'àrea de Desenvolupament Econòmic de l'Hospitalet, Francesc Belver, admet que encara no han augmentat -ni hi ha res concret prevista al respecte- les freqüències del transport públic al barri. "S'ha d'anar veient quina és l'evolució i les càrregues d'ús i, en funció d'això, adaptar-se. També estem estudiant projectes per a una escola bressol, una residència de gent gran i un centre de dia. I, juntament amb el departament d'Educació, nous equipaments escolars o ampliar línies a centres educatius ja existents", apunta també el tinent d'alcalde. L'arquitecta i consultora Maria Sisternas remarca, tanmateix, que tot això ja hauria d'estar planificat i explicat als veïns: "Aquesta és la diferència, per exemple, entre una ciutat com Londres i una com l'Hospitalet".

Dèficit de zones verdes

La manca de zones verdes és un altre dels principals problemes del barri de Sant Josep. "Per no tenir, gairebé no tenim ni arbres. Tot és asfalt i ciment. Es podria haver aprofitat Cosme Toda per fer-hi un parc", proposa la veïna Núria Blanco. Lluny d'això, l'associació Stop Massificació Cosme Toda assegura que l'Ajuntament de l'Hospitalet ha permès el màxim de metres de sostre que ha pogut per llei. Belver va argumentar en declaracions a TV3 que el consistori "no pot dedicar-se a comprar de forma il·limitada terrenys amb l'objectiu de convertir-los en zona verda" i ha explicat a l'ARA que després de negociar ha autoritzat a la constructora aixecar tot aquest volum d'habitatge perquè també faci zones verdes. "Això és trampós, perquè consideren zona verda l'espai que hi haurà entre blocs, que són uns 20 metres. Serà com una mena de pati interior una mica enjardinat i sense gaire llum", es queixa Daniel Rueda, un dels portaveus de Stop Massificació Cosme Toda.

Els veïns també critiquen que l'Ajuntament fins i tot comptabilitzi com a zona verda, per exemple, les rotondes o el cementiri. "Malauradament, és una mala praxi de molts municipis. Un verd de qualitat ha de ser com un microclima, amb fauna i permeabilitat", recorda Sisternas.

Sense prou llum

Stop Massificació Cosme Toda ha presentat un recurs a Antifrau, que l'ha admès a tràmit, perquè creuen –diferents arquitectes els han fet un estudi– que és "molt i molt probable" que el macroprojecte incompleixi la normativa que obliga que tots els pisos rebin almenys una hora de llum el dia. "Els càlculs es fan amb el dia 21 de gener i és gairebé impossible que aconsegueixin que totes les plantes, sobretot les més baixes, vegin prou el sol", assegura un dels arquitectes i activistes que ha ajudat a l'associació, Fran Villaescusa, que també denuncia que la constructora hagi començat a construir primer els pisos que tindran més ombra. "D'aquesta manera, podran al·legar que, en el moment de construcció d'aquests blocs, sí que reben prou llum perquè els que els taparan encara no estaran fets".

Substitució demogràfica?

El consistori defensa que cal renovar el parc residencial de la ciutat –"Tres de cada quatre pisos són anteriors al 1970", subratlla Belver– i descarta la possibilitat que es produeixi una substitució demogràfica, però Stop Massificació Cosme Toda assegura que la majoria de veïns de la zona no es podran pagar cap dels habitatges nous, potser els apujaran els lloguers i, si són propietaris, tampoc podran vendre bé de preu perquè la majoria de pisos cauen a trossos. "Alguns veïns em diuen que estan contents, que això farà pujar el valor de casa nostra, però creu-me, si em donessin prou diners per comprar-me una altra cosa i marxar del barri, no seria aquí", afirma Blanco, veïna dels pisos de la zona Ciutat Comtal, que limiten amb Cosme Toda i des del carrer es pot veure que estan apuntalats perquè les bigues estan en mal estat. "Fa temps que estem així i l'Ajuntament ens dona l'esquena, arreglar-ho ens costaria 20.000 euros per veí i no ens ho podem permetre. N'hi ha que tenen la cuina o els lavabos plens de puntals", afegeix. Per acabar-ho d'adobar, des que van començar les obres dels nous blocs pateixen talls de llum continus.

A l'altre costat de Cosme Toda, on hi havia naus industrials i s'hi construirà una part important dels nous edificis, es va desallotjar a finals de l'any passat una seixantena de persones –sobretot d'origen romanès i sud-americà– que havien ocupat un d'aquests recintes, on malvivien. Encara n'hi ha set que no han pogut trobar cap altre habitatge o espai i dormen al ras. "N'hi ha que han pogut anar a casa de familiars o amics, però nosaltres no coneixem gaire gent, aquí, i alguns no tenim papers ni res. Sort dels veïns, que ens ajuden", respon Maribel Martínez.

Ni els veïns ni Sisternas tampoc creuen que el macroparc residencial pugui solucionar el problema d'accés a l'habitatge de l'Hospitalet. "L'autèntica demanda que té l'àrea metropolitana de Barcelona són pisos assequibles, i per llogar, no per vendre", insisteix l'arquitecta, que també critica que no es potenciï un barri mixt, és a dir, que combini habitatges amb activitat econòmica i tota mena de serveis. "Gairebé només hi haurà pisos perquè és el més rendible per al promotor, però això no és sostenible perquè genera molta mobilitat diària", assegura Sisternas. Stop Massificació Cosme Toda també es queixa que "l'Ajuntament continuï condemnant l'Hospitalet a ser una ciutat dormitori".

També hi ha alguns veïns, esclar, que hi estan a favor. "Prefereixo que hi hagi pisos que no pas fàbriques abandonades", diu la veïna Laura García. I, tot i que al voltant de Cosme Toda es veuen molts balcons amb pancartes que demanen "Menys blocs i més serveis i espais verds", res fa pensar que aconseguiran aturar les obres. "Desenganyem-nos: perquè no ens construeixin això aquí davant, hauríem de ser més, o bé els que som hauríem de protestar de forma més contundent i cridar més fort", diu Isabel Martínez, una altra veïna.