Colau rebutja eximir veïns i negocis de taxes per fer front a la crisi

BarcelonaNo ha sigut fàcil començar. Ha costat 40 minuts clavats i un canvi de plataforma que els 39 regidors que avui han participat en el primer ple telemàtic a Barcelona estiguessin connectats. L'últim a aconseguir-ho ha sigut l'ex primer ministre francès Manuel Valls, que fa el confinament a Menorca, a la segona residència de la seva dona, i que en el seu primer torn, vestit amb americana i corbata com a l'Ajuntament, ha agraït l'ajuda dels informàtics. També el republicà Ernest Maragall ha tingut problemes amb el micròfon. Però a les 10.40 ha començat el primer ple no presencial de la història de la ciutat. Només tres membres del govern, entre els quals l'alcaldessa, estaven físicament a al consistori, a la sala on normalment hi ha la premsa.La resta seguia la sessió des de la pantalla.

Ha sigut un ple monogràfic sobre la gestió de la crisi del coronavirus, que ha engegat amb un minut de silenci per les víctimes i amb les paraules d'Ada Colau renegant de la terminologia bèl·lica que s'utilitza aquests dies i posant en valor la feina de les cures: "Això no és una guerra, no som soldats". El govern municipal, amb tot, s'ha limitat a presentar el seu informe de situació per posar en valor decisions com el ràpid muntatge dels hospitals de campanya o la multiplicació de les ajudes socials i no ha acceptat votar propostes dels grups de l'oposició. "No ens han deixat decidir res", ha lamentat Maragall, que ha acusat l'alcaldessa d'actuar de manera unilateral, amb protagonisme, i de defensar de manera "cega" la gestió del govern espanyol.

Cinquanta dies després de l'últim ple –la sessió del març es va anul·lar– els grups critiquen que no se'ls permet llançar propostes i avui han insistit, sobretot, en la necessitat de pactar solucions.De teixir un full de ruta comú. I s'han obert a negociar un nou pressupost per al 2020 que s'ajusti a la situació actual, tenint en compte que el consistori ja calcula que ha deixarà d'ingressar 200 milions pels efectes del virus. Una de les idees més repetides ha sigut la d'alliberar ciutadans i negocis de les taxes municipals durant els mesos de crisi econòmica, com demanen sectors com el de la restauració. Una via que el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, ha descartat: "Si toquem la fiscalitat, afeblim la capacitat de reacció del sector públic". El responsable municipal ha avisat que mai abans hi havia hagut una aturada global com la d'ara i que això tindrà un impacte econòmic "brutal", i ha defensat mesures que ja han aplicat com endarrerir el cobrament de les taxes.

Qui ha sigut més contundent en la bateria de propostes ha sigut el popular Josep Bou, que ha demanat des de reduir els sous de regidors i assessors fins a eliminar empreses municipals o aturar les grans obres. En matèria de taxes, ha considerat del tot insuficient la moratòria que ha proposat el govern perquè creu que només endarrereix el problema i que el context serà més complicat passats uns mesos i ha proposat una bonificació del 90% dels impostos municipals que afectin petits empresaris i autònoms.

Elsa Artadi, de Junts per Catalunya, en una estratègia que ha batejat com a Barcelona per Barcelona, ha proposat solucions com ajornar fins a l'any que ve la taxa de residus o no aplicar l'augment aprovat per a la taxa de terrasses. Artadi, de fet, ha recordat que el seu grup es va sumar a l'acord de pressupostos i ha demanat tornar a seure ara per elaborar-ne uns de nous. Cal, ha dit, actuar ràpid, donar tranquil·litat i assegurar els llocs de treball. I també ha demanat canvis al govern de l'Estat com una suspensió generalitzada del pagament d’impostos, quotes, cotitzacions i deutes per assegurar liquiditat de pimes i autònoms o mesures perquè ells pares es puguin quedar a casa amb els fills mentre no hi hagi escoles.

ERC, que fins ara ha sigut la força que ha permès els grans acords a Colau, ha criticat amb duresa el personalisme de l'alcaldessa en la gestió de la crisi i ha qualificat de "joc mesquí" algun "aprofitament" de dades per treure pit de la gestió municipal i atacar la Generalitat. El cap de files republicà, Ernest Maragall, ha insistit en la necessitat de crear una taula de ciutat, que no només inclogui partits com ha plantejat el govern, sinó diferents actors, per abordar la sortida de la crisi. "No volem una reedició dels Pactes de la Moncloa madrilenys. No és això del que es tracta", ha criticat, després de lamentar que fins ara no s'hagi escoltat la veu dels grups.

També Ciutadans ha criticat no haver rebut cap resposta a la seva proposta de pla de xoc en temps de coronavirus. La seva cap de files, Luz Guilarte, ha demanat anul·lar les taxes municipals i el preu públic dels serveis funeraris i ha urgit a fer una nova proposta per al pressupost del 2020. Manuel Valls, de Barcelona pel Canvi, ha demanat replantejar l'estratègia econòmica i buscar la col·laboració púbico-privada. Ha suggerit, per exemple, eliminar "moratòries i vetos" en la construcció d'habitatge de protecció.

Oposició i govern han coincidit que caldrà analitzar el model de residències de gent gran un cop superada la crisi tot i algun retret creuat. La regidora de Salut, Gemma Tarafa, que ha lamentat que encara es pateixen els "efectes de les retallades", ha exigit "celeritat" als geriàtrics i ha concretat que dels 550 llits que s'han habilitat en hospitals de campanya avui només 58 estan plens, cosa que dona "marge" als centres sanitaris i permet el "drenatge" de pacients. El ple ha acordat una declaració institucional amb mesures com el compromís de vetllar per la recuperació econòmica de la ciutat o manifestar l'agraïment a la ciutadania pels esforços d'aquests dies. També s'ha acordat fer un acte de record a les víctimes qual la pandèmia remeti.