Una oportunitat per a Somàlia

L'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida a Nova York, va encoratjar el nou president de Somàlia, Hassan Cheikh Mohamoud, a fer "una ràpida transició" cap a la construcció de l'estat "abans que el país torni a caure en el caos". El Consell de Seguretat, per la seva banda, el va instar a "intensificar la lluita contra els islamistes". Somàlia forma part de la llista de les Nacions Unides de les principals crisis mundials, però, per primer cop després de dues dècades de guerra, caos, corrupció i pobresa, sembla que finalment s'albira la possibilitat d'un futur sobirà, i el país es disposa a crear un mínim d'estructures polítiques que permetin plantejar-se la creació de l'estat.

El nou president és un professor de 56 anys, un home de la societat civil molt compromès amb la població, que ha sabut posar-se al capdavant d'una coalició en què es barregen líders clànics, islamistes moderats, homes de negocis i una elit constructiva avalada per haver treballat des de la societat construint hospitals, institucions caritatives, centres d'ensenyament i empreses.

Tot això en un país aïllat, on el govern de transició -que tenia la seu a la ciutat de Nairobi, a Kènia, i que presidia Cheikh Sharif- s'havia corromput completament i actuava com una banda mafiosa, extorsionant la població i aprofitant la situació de caos i l'argument de la "guerra contra el terrorisme" per fer negocis privats, entre els quals s'haurà de dilucidar algun dia quines connexions i responsabilitats tenen amb la indústria del segrest i de la pirateria. Segons un informe de l'ONU, el 70% de l'ajuda estrangera que va rebre Somàlia entre el 2009 i el 2010 va desaparèixer en mans del govern de transició sense arribar mai a complir els objectius per als quals havia estat assignada.

La corrupció del govern provisional -sostingut per la comunitat internacional, com veurem- ha estat un dels motius que va fer que el grup Al-Shebab [Els Joves], identificat com a terrorista, aconseguís controlar la major part del país a partir del 2006. L'altre motiu del seu èxit va ser la invasió estrangera de l'exèrcit d'Etiòpia promoguda per Occident i amb suport nord-americà. Al-Shebab va saber aleshores -2007- mobilitzar un gran exèrcit de joves i els va llançar en contra de l'invasor amb una barreja d'arguments nacionalistes i religiosos. La població va entendre que aquella invasió no era per ajudar el país, sinó que formava part de l'interès exterior de lluitar en contra del "terrorisme internacional" -Somàlia era considerada com una de les seves bases-. Mai es va acceptar que els occidentals preferissin com a aliats els senyors de la guerra i els llancessin, amb els etíops, en contra dels tribunals islàmics, els quals havien aconseguit crear un mínim d'estabilitat i d'ordre. Aquest fet va potenciar encara més els radicals.

La feina d'Al-Shebab

També durant els últims anys, Al-Shebab va crear estructures socials de protecció i, com diu l'analista somali Abdi Aynte, a Mogadiscio van fer tres coses que els successius governs eren incapaços de fer: "Garantir seguretat, escanyar la corrupció i imposar estructures de govern no sectàries".

Aquesta campanya en contra de la corrupció del govern provisional i la lluita per derrocar l'invasor, doncs, els va fer forts i els va donar un notable suport popular. Però tot això se'ls va girar en contra quan van decidir internacionalitzar la guerra somali amb la "guerra santa global" i es van aliar amb Al-Qaida i les seves branques al nord d'Àfrica, al Iemen i a Nigèria. La seva oposició a l'ajuda internacional per pal·liar la fam al país l'any passat no va millorar la seva imatge. I tampoc ha estat un encert considerar les forces de pau africanes, uns 14.000 soldats principalment ugandesos i burundesos, com una força invasora. Expulsats de Mogadiscio a l'estiu i de Kismayo la setmana passada, Al-Shebab s'ha retirat de les grans ciutats i anuncia una nova estratègia militar de caràcter terrorista.

Així, només dos dies després de l'elecció del nou president, reivindicaven l'atemptat amb bomba fet a l'hotel de Mogadiscio on s'allotjava Hassan Cheikh Mohamoud, i signaven també els dos atemptats suïcides del dia 20 a la capital, en què hi va haver 14 morts i 20 ferits.

Hassan Cheikh Mohamoud és el primer president que ha estat elegit a dins del mateix país, seguint una mena de sufragi indirecte segons el qual les Nacions Unides van idear una delegocràcia : un sistema de delegats representatius de la societat, que elegien els delegats que havien de votar el nou president. Cheikh Mohamoud va obtenir 190 vots, per davant de l'antic president, que en va aconseguir 79.

La llum somali

Ara que Somàlia sembla que comença a trobar una sortida a una crisi que no s'acabava mai, val la pena fer algunes observacions. La primera: sense sobirania, sense treballar des de la mateixa societat per construir els mecanismes polítics de govern, qualsevol projecte polític està destinat al fracàs. La segona és el fracàs del globalisme, que ha considerat Somàlia com un escenari de la "guerra de civilitzacions", de la lluita contra el terrorisme, però ha passat olímpicament de la seva població i s'ha aliat amb els senyors de la guerra i els corruptes, malgrat que fos devastador per al país i fomentés el radicalisme que es vol combatre. Aquest dimecres farà un any que van ser segrestades a la frontera Blanca Thienaut i Montserrat Serra, de Metges Sense Fronteres. Un any són molts mesos: esperem que els canvis els aplanin el camí de tornada a casa.