Operar-se de reducció d'estómac a Turquia: “Hi va gent desesperada”

Dossier Obesitat, una malaltia marginada Desplega

1

Atrapats al seu propi cos: "No estem així perquè ens agradi. Necessitem ajuda"

2

Operar-se de reducció d'estómac a Turquia: “Hi va gent desesperada”

L'EDITORIAL

L'obesitat, una malaltia que estigmatitza els malalts

L'Hospitalet de LlobregatÉs fàcil i ràpid. Escrivint a Google “cirurgia bariàtrica Turquia” apareixen infinitat d'opcions per operar-se de l'estómac a Istanbul i perdre un munt de pes. Tota la informació és en castellà i assegura resultats miraculosos per un preu mòdic. La primera cosa que cal fer és omplir un formulari indicant-hi el nom, l'adreça de correu electrònic i el telèfon on vols rebre informació. La resposta des d'Istanbul és gairebé immediata.

Al cap de pocs minuts rebo el missatge següent de WhatsApp, també escrit en castellà: “M'agradaria presentar-me. Soc l'Egue, assessor de pacients internacionals a l'Hospital Reyap d'Istanbul. L'hospital ofereix serveis mèdics per a tota mena de procediments que necessiti: cirurgies d'obesitat, implants dentals i cirurgies plàstiques. Com puc ajudar-la?” El text va acompanyat de fotografies d'un hospital amb instal·lacions de luxe i un vídeo de 30 segons en què una suposada pacient espanyola assegura que s'hi ha operat l'estómac i n'ha quedat encantada de la vida. Ho recomana a tothom.

L'assessor de pacients internacionals em demana més dades: edat, estatura, pes i patologies associades a l'obesitat. Altres hospitals fins i tot sol·liciten una fotografia de l'abdomen per tenir una idea del que hauran d'operar. Però, en tots els casos, els preus de la intervenció són una ganga.

A l'Hospital Reyap, una mànega gàstrica costa 2.500 euros i un bypass 3.000. Els preus inclouen les proves mèdiques prèvies a la cirurgia, la medicació, un traductor, el trasllat de l'aeroport a l'hospital, l'estada i la manutenció durant sis dies en una habitació individual per al pacient i l'acompanyant. I fins i tot un tour per Istanbul abans o després de l’operació. A Espanya, el cost d'aquestes intervencions a la sanitat privada oscil·la entre els 12.000 i els 15.000 euros, encara que aquesta setmana, coincidint amb el Black Friday, una popular clínica d'estètica l'oferia per poc més de 10.000 euros com a gran oferta. Tot i això, és tres vegades més cara que a Turquia.

"L'any passat uns 350.000 turistes espanyols van visitar Turquia, però desconeixem per què hi van anar", afirmen fonts de la conselleria de Turisme de l'ambaixada de Turquia a Madrid per argumentar que és impossible saber quantes persones van anar-hi per sotmetre's a una operació de reducció d'estómac. Malgrat això, el que no hi ha dubte és que s'està posant de moda per les llargues llistes d'espera per a una intervenció d’aquesta mena a la sanitat pública espanyola. De fet, la Societat Espanyola d'Obesitat, la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició i la Societat Espanyola de Cirurgia de l'Obesitat han emès un comunicat conjunt alertant dels riscos de sotmetre's a aquesta operació en països com Turquia.

“És un problema molt bèstia. Tinc pacients que han anat a Turquia, han patit complicacions greus i els he hagut de tornar a operar aquí”, assegura el doctor Javier Osorio, coordinador de la unitat de cirurgia bariàtrica i metabòlica de l'Hospital de Bellvitge. Considera que això demostra la poca consciència de la gent sobre els riscos d'aquest tipus d'intervenció, però també la seva “gran desesperació”.

Verónica Grau Pérez era una d'aquestes persones desesperades. Té 44 anys, fa 1,52 metres d’alçada i va arribar a pesar 142 quilos. "A Bellvitge em van dir que hi havia una llista d'espera de quatre o cinc anys per operar-me i que abans m'havia d'aprimar un 20%", assegura. Va consultar quant costava la intervenció a la sanitat privada, però el seu sou com a netejadora no li donava per pagar-la.

"Em vaig plantejar empadronar-me a casa d'una amiga a Madrid, perquè deien que allà la llista d'espera en alguns hospitals públics era de només un any", assegura la Verónica, que viu a l'Hospitalet de Llobregat. Però va arribar la pandèmia i també va haver de desistir d'aquesta opció i, amb el confinament, encara es va engreixar més. “Em costava viure. No podia ni treballar”. Si es posava una mascareta s'ofegava. Estava tan al límit que es va unir a un grup de Facebook sobre cirurgia bariàtrica per buscar ajuda. Molts dels seus membres deien que s’havien operat a Turquia i que els havia anat bé. Així que la Verónica no s'ho va pensar dues vegades: va buscar a Google un hospital per sotmetre's a una intervenció de reducció d'estómac a Istanbul.

“Tenia 2.500 euros estalviats i el meu marit me'n va donar 600 més”, detalla. L’operació de mànega gàstrica costava 2.850 euros. A banda, va haver de comprar el bitllet d'avió a Turquia i una petita maleta de viatge i pagar per un PCR, perquè aleshores la prova del coronavirus era obligatòria per volar a un altre país. El 15 d'agost del 2021 va aterrar sola a Istanbul. No tenia més diners per sufragar el viatge d'algú que l'acompanyés. “El meu marit em deia: 'Estàs boja, marxes a l'escorxador!', però jo preferia morir a continuar vivint així”.

Segons diu, tot va anar d'allò més bé. Una furgoneta la va recollir a l’aeroport i la va portar a un hotel. L'endemà la va traslladar a l'hospital, li van fer les proves mèdiques pertinents i la van operar, amb pagament previ en efectiu del cost de la cirurgia. “L'hospital estava molt bé i un traductor em va acompanyar fins que vaig entrar al quiròfan”, descriu. "Després em vaig sentir una mica sola, perquè no entenia ni una paraula”. Amb tot, en va quedar satisfeta.

La Verónica va perdre 50 quilos i va deixar de tenir diabetis i colesterol, malgrat que no li van fer cap seguiment mèdic, més enllà de donar-li una pauta escrita sobre menjars i la medicació que havia de prendre. Ara s'ha tornat a engreixar –pesa 106 quilos– perquè, justifica, té molta ansietat. El seu marit s'ha quedat sense feina i té un fill amb autisme i retard mental. “Em dona per menjar. I no em llanço a buscar una poma, sinó dolços”. Si tingués diners, assegura, tornaria a operar-se a Turquia. “De moment no corre pressa, perquè puc treballar i tenir una vida normal”.