Quiròfans lliures de covid

BarcelonaUna extirpació de teixit tumoral en un llavi, de tota una glàndula tiroides i d’una apèndix, així com la col·locació una pròtesi de maluc. Tot això passava ahir de manera simultània i en boxes contigus al bloc quirúrgic polivalent de l’Hospital Clínic de Barcelona. Funcionaven dotze sales d’operacions i l’ARA va poder accedir a quatre, on els equips de cirurgia treballaven intensament. Infermeres i anestesistes facilitaven i supervisaven tots els procediments mentre diverses pantalles enfocaven els òrgans i constataven la destresa dels cirurgians.

Els quiròfans del Clínic resisteixen el tercer assalt del coronavirus. Per bé que l’incessant degoteig de malalts de covid ha obligat a suspendre algunes cirurgies no urgents, la majoria de les operacions programades de cataractes i col·locacions de pròtesis continuen endavant tal com estava previst. A més, es garanteixen les extirpacions de tumors, els trasplantaments d’òrgans i les intervencions per fractures greus que puguin arribar d’urgència al centre. Amb tot, la pressió hospitalària va en augment i les previsions són força adverses. Els hospitals catalans ja han hagut de reprogramar un 15% de l’activitat ordinària no urgent.

En el cas del Clínic, que ha hagut de reduir les primeres cirurgies aquesta setmana, la xifra ja es manté entorn del 25%. Al seu bloc quirúrgic polivalent, on s’operen tot tipus de patologies, ja saben què és haver de destinar tots els seus recursos i professionals a l’epidèmia: a l’abril es va haver de reconvertir en una unitat de cures intensives (UCI) exclusiva per a covid. També són conscients de les greus conseqüències que va suposar no poder operar els seus pacients durant més de tres mesos. Alguns ni tan sols van poder entrar a la llista d’espera perquè no van accedir al diagnòstic. I ningú vol tornar a aquell escenari. Fins al maig, el centre no va començar a reactivar l’activitat ordinària. A l’estiu, malgrat la gran reducció de quiròfans durant tres mesos, es va recuperar al complet.

Però ara, ¿fins quan podran ser quiròfans lliures dels efectes del covid? ¿Hauran de tornar a suspendre activitat convencional per assistir aquests malalts? Ningú al Clínic s’atreveix a predir-ho. “No tenim cap bola de vidre que ens digui com seran les properes setmanes”, admet la cap de l’àrea quirúrgica del Clínic, Noemí Pou.

Pendents dels ingressos covid

El centre sap que la pandèmia obstaculitza la planificació a mitjà termini i ha de prendre decisions molt immediates. Com més creix l’ocupació de les àrees covid, més competència tenen la resta de patologies i l’hospital ha d’alliberar llits desprogramant les operacions que no suposen un risc per a la supervivència dels pacients. “Mantindrem tantes intervencions no covid com puguem. Ara hem abaixat la velocitat i n’hem posposat algunes per redistribuir els recursos -afirma Pou-, però, a diferència del març i l’abril, ara mantenim molta activitat quirúrgica convencional”.

El personal de l’àrea quirúrgica és el primer a què els hospitals recorren quan les UCI convencionals se saturen. Són professionals acostumats a treballar amb malalts delicats, saben monitoritzar-los i, de facto, estan formats per atendre els pacients més crítics. El creixement continu de la corba d’ingressos de covid, amb uns malalts molt inestables, podria abocar a un nou tancament dels quiròfans i a fer “un canvi de cromos” amb els recursos i el personal especialista. “No és fàcil trobar l’equilibri entre fer tanta activitat ordinària com puguem i anar perdent quiròfans”, admet la coordinadora del bloc, Mariluz Méndez.

L’oftalmologia no ha d’ajornar

A tres quilòmetres, al recinte de la Maternitat, dos cirurgians operaven un pacient d’una cataracta, la cirurgia oftalmològica més comuna. L’extirpació és rapidíssima, de menys de mitja hora, però el guany per al pacient, sempre d’edat avançada, és immens. Aquesta operació es considera no urgent, però a l’Institut Clínic d’Oftalmologia no s’està ajornant cap intervenció pel covid, segons l’oftalmòleg Alfredo Adán.

El director de l’Institut assenyala que hi ha dues raons de pes: les operacions són ambulatòries, no hi ha ingrés i es fan amb anestèsia local. “Ens veuríem afectats si a la seu del Clínic necessitessin els nostres infermers i anestesiòlegs”, admet Adán, que no descarta que passi, com a la primera onada, quan la Maternitat va assumir les operacions urgents de càncers ginecològics.

Els quatre quiròfans oftalmològics acullen una vintena d’intervencions diàries -trasplantaments de còrnia, despreniment de retina o glaucomes- i disposen de tecnologia puntera. De fet, recentment s’ha estrenat una instal·lació molt digitalitzada però diàfana i lluminosa de 1.000 metres quadrats, amb què el Clínic vol reivindicar el seu paper públic en un àmbit dominat per les clíniques privades.