Cent anys després, la lluita per la igualtat continua

Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } p { margin-bottom: 0.21cm; } Un segle després de la primera jornada que reivindicava els drets de la dona, encara hi ha molts motius per continuar lluitant per l'equiparació. Aquest any, sota el lema “La igualtat d'accés a l'educació, la capacitació i la ciència i la tecnologia: el camí cap al treball decent de la dona", l'ONU ha organitzat tota una sèrie d'actes, entre els quals hi ha la celebració d'un forum, encapçalat pel secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, i la sotssecretària general, Asha-Rose Migiro, dedicat a buscar solucions per reforçar la presència de les dones al món empresarial.

Aquest és el primer Dia Internacional de la Dona que se celebra amb l'existència de la nova agència per a la igualtat de gènere, ONU Dones, que dirigeix l'expresidenta de Xile, Michelle Bachelet, des del primer de gener del 2011. Bachelet s'ha desplaçat fins a Monròvia, on avui oferirà una conferència de premsa amb la presidenta de Libèria, Ellen Johnson Sirleaf, que ha estat la primera dona d'Àfrica elegida presidenta en unes eleccions democràtiques. "Em complau celebrar aquesta fita a Libèria, un país en el qual la influència de les dones per forjar la pau i la recuperació és una lliçó per a tots els països compromesos en la igualtat de gènere i en el respecte dels drets humans de les dones", va assenyalar sobre aquesta celebració l'expresidenta xilena. Bachelet subratllarà a Monròvia "la importància del lideratge femení per forjar democràcies i economies fortes, així com en la reconstrucció de les societats després dels conflictes".

El primer dia de la dona es va celebrar l'any 1911 a Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suïssa. En aquelles reunions, els assistents, també homes, van reclamar el dret de vot i a ocupar càrrecs públics per a les dones, a més de dret al treball, a la formació professional i a la igualtat laboral, reivindicacions que un segle després encara estan en plena vigència. Una setmana després d'aquella celebració europea, més de 140 joves treballadores, la majoria immigrants italianes i jueves, van morir en un incendi a una fàbrica a Nova York. Aquest succés va tenir grans repercussions en la legislació laboral nord-americana i en posteriors celebracions d'aquest dia gairebé sempre es va fer referència a les condicions laborals que van conduir al desastre.