El joc online, la moda que converteix els joves en ludòpates

BarcelonaEsportistes famosos envoltats d’amics i de dones amb aspecte de model juguen a pòquer entre rialles. És la imatge de luxe i glamur que es ven en forma d’anunci a qualsevol hora del dia. Neymar, Ronaldo, Rafa Nadal i Cristiano són alguns dels esportistes que anuncien o han anunciat jocs o cases d’apostes online. Segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), els anuncis de joc online van copar el 45% de la publicitat d’una retransmissió esportiva de ràdio i el 20% de la publicitat d’un partit de futbol. El CAC ja ha demanat prohibir els anuncis de joc durant l’horari protegit -hi ha un projecte de reial decret per regular la publicitat de les activitats de joc-, així com suprimir els famosos de la publicitat del joc. “Està demostrat que la publicitat té un impacte molt negatiu en persones joves, que poden associar l’esport a aquestes activitats, i a persones que ja tenen una conducta de risc les pot abocar a apostar més”, diu Susana Jiménez-Murcia, cap de la unitat de joc patològic de l’Hospital de Bellvitge. Per a Cristina Martínez, psicòloga de la unitat de joc patològic del Consorci Sanitari del Maresme, el problema és que la publicitat “normalitza el joc”. “Comences per una aposta i en venen més”, afegeix.

Els professionals sanitaris alerten d’un augment de l’addicció als jocs d’atzar online, especialment de les apostes esportives, a la vegada que es detecta una disminució dels jugadors de màquines escurabutxaques, segons un estudi del Consorci Sanitari del Maresme que ha constatat que un de cada quatre nous pacients ja hi acut per problemes relacionats amb el joc online. Un 40% hi fan apostes esportives, un 24% juguen al pòquer, i un altre 24%, al casino. La resta, a la borsa i al bingo. A la unitat de joc patològic de l’Hospital de Bellvitge també han detectat un increment de les addiccions al joc online, que si el 2015 representaven un 10,3% de les consultes, el 2016 ja eren un 20%.

El joc d’atzar online és el doble d’addictiu que el presencial i els jugadors s’hi enganxen a edats més joves: 28 anys de mitjana, davant dels 33 del jugador presencial. El joc online resulta molt més atractiu per a les persones joves i és la causa principal de ludopatia entre els menors de 26 anys. El joc online i les apostes esportives, ja siguin presencials o per internet, atrauen joves amb un perfil sociodemogràfic diferent del del jugador tradicional: amb estudis secundaris o universitaris i nivell adquisitiu més elevat.

Les apostes esportives arrosseguen persones que ho veuen com una activitat lúdica associada a l’esport. Francesc Perendreu, president de l’Associació Catalana d’Addiccions Socials (Acencas), opina que les cases d’apostes han tingut l’habilitat de vendre-ho “com un complement a un partit que dona un extra d’emoció”: “Es reuneixen diverses persones a veure un partit i fan apostes en directe, com si fos una travessa instantània múltiple”. Cristina Martínez alerta de l’auge d’aquest fenomen entre els joves: “Calculo que d’aquí dos o tres anys la meitat dels pacients que consultaran ho faran per aquesta addicció”. Es posa les mans al cap: “Dimarts a les 8.30 del matí ja hi havia una cua de nanos davant d’un Sportium per apostar!”

No es percep com una ludopatia. “Està socialment acceptat i la percepció de risc és inferior, i no és així”, raona Jiménez-Murcia.

Jugar a pòquer des del sofà

El joc online té unes característiques que el fan més addictiu que el presencial: s’hi pot jugar des de casa, des de qualsevol dispositiu, a qualsevol hora i és anònim. “Dones que mai jugarien en un casino o en una màquina perquè tenen vergonya diuen que ho fan des de casa seva per desconnectar”, sosté Jiménez-Murcia. De fet, un fenomen nou que els crida l’atenció és que comencen a arribar a les consultes dones joves que juguen online, mentre que el joc havia sigut associat tradicionalment als homes.

“Jo he sigut ludòpata durant 29 anys, però havia d’anar a un bar per jugar a les màquines i a les deu tancaven. Ara no, amb el mòbil pots jugar al blackjack, a la ruleta, a les màquines o apostar en una cursa de llebrers a les Filipines. No hi ha descans”, alerta Perendreu. “Hi ha menors d’edat jugant als quals ningú exigeix identificació i que poden estar jugant-se els diners de la família a les 5 de la matinada”, alerta el Josep, de l’associació Jugadores Anónimos i addicte al joc. La llei prohibeix l’accés als menors, però es calcula que un 10% dels adolescents han jugat alguna vegada. “I això és il·legal”, recorda Martínez, que creu que s’ha de fer prevenció a les escoles.

Els jugadors de joc online no només són més joves sinó que també desenvolupen l’addicció més ràpid i contreuen deutes més elevats. Des que el jugador s’inicia en el joc online fins que desenvolupa l’addicció passen entre dos i quatre anys, mentre que per als jugadors de màquines pot arribar als nou anys; aquests contreuen un deute d’entre 8.000 i 12.000 euros, unes xifres que els jugadors en línia tripliquen i, fins i tot, quadrupliquen. “Les conseqüències del joc són molt més ràpides perquè les apostes són més arriscades”, explica Jiménez-Murcia. “A més, com que no vas traient els diners de la cartera sinó que demanes crèdit, no els perceps com a diners reals”, diu Perendreu. Els jugadors poden arribar a fer apostes de 5.000 euros en un dia i dediquen 17 hores de mitjana a la setmana a jugar. “Mitja jornada laboral se la passen jugant”, resumeix Martínez. El Jordi, que ara té 29 anys, va ser addicte al joc durant cinc anys i ara en fa dos que no juga. Es connectava per jugar al pòquer i per fer apostes esportives. “Està bastant normalitzat tenir una aplicació d’apostes al mòbil, i els Sportium estan plens de joves”, diu.

Més actes delictius

Una altra de les especificitats del joc online és que els jugadors cometen més actes delictius per finançar el joc, com ara robar, fer servir targetes de crèdit d’altres -dels pares, en cas de menors- i suplantar identitats alienes. “Un de cada tres jugadors ha comès actes delictius per jugar i, per tant, té més problemes amb la justícia”, diu Martínez.

Es considera una addicció quan el joc passa de ser un entreteniment a una necessitat i domina totes les facetes de la vida. Utilitzar el joc per evadir-se, demanar diners, abandonar obligacions, mentir o augmentar la freqüència del joc són algunes de les senyals d’alarma. En el cas del Jordi, la família se’n va adonar quan va començar a faltar a la feina. Va estar ingressat en un centre i ara va a teràpia. Com a part del tractament, durant molt de temps ha estat sense sortir de festa, sense mòbil ni internet i sense portar a sobre més diners que els necessaris per fer un cafè, després del qual demanava un tiquet per demostrar a casa que no se’ls havia jugat. “Jo jugava per guanyar diners. Quan va bé penses que et menjaràs el món, però sempre en vols més i els acabes perdent. Ara em sento molt bé. Deixar de jugar m’ha canviat la vida”, conclou.