Einstein tenia raó: les ones gravitatòries existeixen

BarcelonaEl 1916 Albert Einstein afirmava que, d'acord amb la seva teoria de la relativitat, a l'Univers hi ha ones gravitatòries, originades en grans fusions com les que tenen lloc quan s'uneixen dos forats negres massius. Einstein deia, però, que les ones no arriben a la Terra, perquè aquests fenòmens tenen lloc tan lluny de nosaltres que les ones no ens arriben mai. Avui, cent anys més tard, la ciència ha demostrat que Einstein tenia raó… i també que estava equivocat. Tenia raó perquè efectivament les ones gravitatòries existeixen; i s'equivocava perquè sí que arriben a la Terra.

Un equip de científics ha interceptat les ones procedents del xoc de dos forats negres. Mai en la història havia passat res de semblant. Sobre els forats negres hi ha molta informació, però sempre basada en l'observació visual i en l'anàlisi de dades sovint directes. Mai fins ara s'havia pogut escoltar, literalment, el so que es genera quan es produeix un xoc entre dos forats negres. El so, una mena de xiulet, confirma de pas que l'Univers té so, que es pot escoltar, una teoria que ja acaronaven els grecs, que parlaven de la música dels planetes.

El so és el resultat d'aquestes ones que viatgen per l'Univers i que tenen el seu origen allà on s'ha produït una fusió. Les ones que han detectat els científics provenen del xoc de dos gegantins forats negres —amb una massa fins a 36 vegades superior a la del Sol—. L'espectacular topada entre els dos forats va generar una energia que es va transformar en ones. 1.300 milions d'anys després aquestes ones han arribat, vibrant i viatjant pel temps i l'espai, fins a la Terra, on han estat detectades pels científics de l'Observatori d'Interferometria Làser d'Ones Gravitacionals dels Estats Units.

Descoberta històrica

Einstein el 25 de novembre de 1915, explicant la teoria de la relativitat

La vanitat dels científics els porta sempre a considerar que el seu treball suposa un avanç històric. En aquest cas, però, l'eufòria —l'equip que va detectar les ones, el passat 14 de setembre, compara la troballa amb el descobriment del telescopi— està plenament justificada: la descoberta —o més aviat confirmació— té un caràcter certament històric. I no només per la confirmació, amb un segle de retard, de la intuïció d'Einstein sobre com l'energia alliberada en col·lisionar dos forats negres es transformava en ones que viatjaven per l'Univers. És històric perquè, per primera vegada, permet estudiar el fascinant món dels forats negres a través del so, i no només de la llum, com passava fins ara. Això vol dir que s'obre una nova etapa en l'estudi dels forats negres i les seves morts violentes.

Però la importància de la troballa va més enllà dels forats negres, com els que van provocar les ones ara detectades. Tot i que els últims anys la posada en marxa d'instruments cada vegada més sofisticats ha permès fer un pas de gegant en el coneixement de l'Univers, el cert és que en coneixem una part molt petita. I, de forma crucial, tot el que sabem ho sabem gràcies a la llum. És observant el cel que els científics detecten noves estrelles, nous sistemes, nous planetes, i descobreixen forats negres, accidents que van tenir lloc fa milers de milions d'anys. A partir d'ara, a aquesta informació s'hi sumarà la procedent de les ones. So i llum per saber millor on som, com és l'Univers. Els nous observatoris, com l'americà LIGO —responsable de l'actual troballa— o l'europeu LISA —que encara no ha entrat en funcionament—, tenen la capacitat per veure i escoltar què ha passat a més de 1.000 milions d'anys llum de la Terra. Una informació que podria qüestionar tot el que se sap fins ara, inclòs el Big Bang.

El record d'un esdeveniment cataclísmic

De què parlem exactament quan parlem d'ones gravitacionals? Doncs d'ones que són semblants a les que veiem en un estany quan llancem una pedra, però que són molt més sofisticades: viatgen a la velocitat de la llum i, per tant, deformen tant l'espai com el temps, que s'accelera o es desaccelera al seu pas. S'originen com a conseqüència del fenomen més violent que té lloc en l'Univers: les explosions que es produeixen quan es moren les estrelles i els xocs entre forats negres. Fenòmens que alliberen impressionants quantitats d'energia. I què en queda de tota l'energia que es desprèn després d'un esdeveniment cataclísmic d'aquesta magnitud? El que queda són les ones gravitacionals, viatjant a la velocitat de la llum, deformant el temps i l'espai, modificant fins i tot la distància que separa els planetes.