En directe: "Hem detectat ones gravitatòries. Ho hem fet!"
Un grup de científics assegura haver detectat ones gravitacionals cent anys després de ser predites. De ser així, el descobriment aportaria informació sobre el Big Bang, els forats negres i les estrelles de neutrons
Tota la informació sobre aquesta fita resumida a: 'Einstein tenia raó: les ones gravitatòries existeixen'
S'acaba la roda de premsa. Avui, Einstein estaria content de veure les seves ones gravitatòries confirmades per l'observació. Bona tarda!
Els amants de la ciència ficció hauran d'esperar: Thorne aclareix que aquest descobriment no ens apropa als viatges en el temps, malauradament.
Manegar l'increïble quantitat de dades ha necessitat un esforç dels centres de supercomputació, a qui els científics han agraït la seva col·laboració
Thorne va ser assessor de la pel·lícula 'Interstellar', així que la presidenta de la SNF fa broma dient que ja hi ha tema per a un 'Insterstellar 2'
González explica que ara es podrà descriure molt millor el xoc de forats negres i mesurar-ne les masses
Prop de 4.000 quilòmetres separen aquests dos observatoris de LIGO, a Washington i Louisiana
Thorne explica que la gran feina per a LIGO ha estat ser cada cop més sensible. Això ha permès tenir orelles cada cop en una regió més gran de l'univers
La germana LISA
El LIGO és un projecte situat a la Terra. Tindrà una germana que es diu LISA, i que estarà ubicada a l'espai. Estar fora del planeta té dos avantatges fonamentals: els detectors es poden col·locar a moltíssima més distància l'un de l'altre i, de propina, hi ha molt menys soroll que a la Terra. Això sí: caldrà esperar fins al 2034.
Un periodista rus defensa l'aportació del seu país en el projecte col·laboratiu i recorda que va ser Rússia qui va suggerir, l'any 1962, de fer servir interferòmetres per detectar les ones gravitatòries. Però que es va descartar per massa tard.
Un dels moments emocionants de la jornada ha estat quan s'ha pogut escoltar el so de l'ona (perquè cada ona gravitatòria té un timbre determinat, segons l'esdeveniment que l'ha generat)
Un dels ajuts que han tingut els científics és que cada esdeveniment còsmic genera una tipologia d'ona que les equacions poden predir. La detectada que es presenta avui coincideix perfectament amb el que s'espera d'un xoc de forats negres.
L'equip explica com va assegurar-se que el senyal era efectivament una ona gravitatòria. Detallen com van descartar 100.000 altres senyals que podrien haver afectat el senyal original.
Comença el torn de preguntes
Informació sobre els primers dies de l'univers
Bé, els primers 278.000 anys, de fet. Aquesta és la data aproximada, després del Big Bang, en què els protons i els electrons que hi havia en el magma del cosmos van començar a aparellar-se per formar els primers àtoms d'hidrogen. La radiació electromagnètica generada fins aleshores no ha sobreviscut. En canvi, les ones gravitacionals sí, així que la ciència pot aspirar a capturar-les amb els seus sensors, per tal de saber més sobre els estadis primerencs de l'univers.
Córdova insisteix que avui ha nascut una nova manera de mirar l'univers. "Tenim uns ulls nous sobre el cosmos".
Llum sobre la part fosca de l'univers
Alguns objectes, com els forats negres o les estrelles de neutrons, són tan densos que atrapen la radiació –i per tant la llum– que podrien generar. Les ones gravitatòries podrien ser una manera de 'veure' aquests objectes colossals.
Col·laboració balear
El Grup de Relativitat i Gravitació de la Universitat de les Illes Balears és l’únic grup de recerca d’Espanya que participa a la Col·laboració Científica LIGO.
El dubte: la sort del principiant o l'inici d'una nova era?
Els col·lapses d'estrelles de neutrons són uns esdeveniments rars: només ocorren un cop cada 10.000 anys a cada galàxia. Per fortuna, el LIGO pot detectar les explosions d'aquests cossos celestes en aproximadament 1.000.000 de galàxies com la nostra Via Làctia. Això fa albergar als científics l'esperança de detectar unes 40 ones gravitacionals per any. Si això és això, haurà nascut una nova era en l'astronomia. Fins ara, les observacions se centraven en les radiacions radioelèctriques, però ara s'inauguraria una nova branca específica per a aquest tipus d'ones. Però si ha estat la sort del principiant, potser passa molt de temps fins que es torna a detectar un d'aquests esquius fenòmens. Els científics de LIGO es mostren optimistes i asseguren que s'inicia una nova disciplina per a l'astronomia.
Thorne: "S'obre una nova finestra per a l'astronomia"