L’OMS reconeix per primer cop l’estrès a la feina com una malaltia

BarcelonaEl treballador se sent exhaust abans que comenci la jornada laboral. El sol fet de pensar en la feina el turmenta: el volum de tasques sembla no reduir-se mai i la sensació d’angoixa i fracàs per no assolir els seus objectius l’impedeix concentrar-se. Quan això passa, l’empleat no rendeix tant com voldria i, a poc a poc, l’estrès el consumeix, la seva autoestima també es desploma i perd l’interès per la seva professió. Aquest cúmul de sensacions rep el nom de burnout o síndrome del treballador cremat. El pateixen, sobretot, els que treballen en professions vocacionals i en contacte amb altres persones, com ara el personal del món sanitari -infermeres, metges, psicòlegs i llevadores-, docents i treballadors socials. Però qualsevol persona, sigui quina sigui la seva activitat professional, pot desenvolupar la síndrome: els factors de risc s’escapen de la voluntat o la personalitat del treballador i, en canvi, prenen força les condicions organitzatives de cada empresa.

El burnout forma part des d’ahir de l’11a edició de la Classificació internacional de malalties de l’Organització Mundial de la Salut, un llistat que es fa servir com a base per a la identificació i la informació de malalties i tendències sanitàries arreu del món. L’actualització del catàleg entrarà en vigor l’1 de gener del 2022. “El reconeixement institucional o oficial d’aquesta malaltia no deixa de ser una etiqueta: ja sabíem que existia”, valora el responsable de salut laboral de CCOO Catalunya, Francesc Montoro. “Però formalitzar una síndrome que és evident facilita el diagnòstic, la intervenció i que, a través d’un informe, es pugui demostrar que el treballador sí que pateix una malaltia. El reconeixement és el primer pas ferm per treure el burnout a la llum pública”, diu Joan Boada Grau, catedràtic de recursos humans a la Universitat Rovira i Virgili.

L’OMS -que ha celebrat aquests dies l’Assemblea Mundial de la Salut a Ginebra- defineix la síndrome d’esgotament professional com el resultat d’un “estrès crònic a la feina que la persona no sap gestionar adequadament”. Els experts expliquen que la persona cremada en termes laborals experimenta una fase aguda i molt avançada d’estrès i que, per això, se sent exhausta, experimenta sentiments negatius o cínics respecte a la feina i hi rendeix menys. Amb tot, encara que els factors personals afectin, el principal escull per a la salut dels empleats que desenvolupen el burnout és l’organització de l’empresa on treballen. L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball reconeix l’estrès com un dels pitjors riscos psicosocials al món laboral i calcula que prop de la meitat dels treballadors europeus consideren que aquesta reacció és una tònica permanent a la feina.

L’organisme europeu posa en relleu que el malestar a la feina està estretament lligat a les condicions tòxiques que s’ofereixen en algunes empreses: una organització i gestió de les tasques deficients, una càrrega de feina excessiva -sovint agreujada per l’assumpció de responsabilitats alienes per part de l’empleat- i una falta de comunicació horitzontal -amb la resta del personal- o vertical -amb la direcció de l’empresa-. “L’única manera d’abordar adequadament la síndrome del treballador cremat passa per millorar les condicions laborals”, sentencia Montoro. S’estima que a Catalunya un terç dels psicòlegs i de les infermeres pateixen el burn-out, però encara no existeixen estudis concloents sobre la seva incidència en la població catalana o l’espanyola.

El paper de l’empresa

La síndrome d’esgotament professional sovint es maquilla amb afeccions menors, com ara migranyes, lumbàlgies, gastroenteritis o dificultats per respirar. “És una malaltia molt psicosomàtica, i això fa que la persona pugui desconèixer que darrere de les seves complicacions de salut s’amaga elburnout. La desmotivació o l’absentisme és una manera d’autoprotegir-se”, explica a l’ARA Boada Grau. L’expert en psicologia del treball lamenta que, sovint, els afectats per aquesta malaltia hagin de demanar la baixa laboral fent servir altres malestars perquè l’empresa “se’ls cregui”: “Es deu, principalment, a un tema cultural europeu, però anirà canviant a mesura que es faci més coneguda”. De fet, Boada Grau remarca que les empreses “haurien d’aprendre a controlar les variables que causen la síndrome” i normalitzar l’ús de l’Inventari de Burnout de Maslach (MBI, en anglès), ja que és una de les eines a l’abast dels departaments de recursos humans per avaluar la incidència de la síndrome.

El responsable de salut laboral de CCOO Catalunya, Francesc Montoro, recorda que ajudar els treballadors a superar el burnout no passa, únicament, per anar al psicòleg. “La seva vida personal no ha de veure’s alterada. La causa de bona part dels casos és que l’organització a l’empresa és deficient o incompleix les normes de riscos psicosocials”, retreu. I afegeix: “És essencial conèixer i corregir les condicions laborals inadequades per poder prevenir que una persona s’accidenti; perquè sí, desenvolupar burnout també és patir un accident laboral”.