El món supera els 3 milions de contagis per covid-19

Londres / MartorellEn poc més d'un mes, el nombre de contagiats per la covid-19 s'ha multiplicat per deu. El 23 de març passat n'hi havia 300.000 a tot el món. Aquest dilluns al vespre, d'acord amb les dades que facilita regularment la Universitat Johns Hopkins, ja s'ha superat la barrera dels 3 milions de casos confirmats: de fet, n'hi ha 3.020.117. Espanya (229.422) ocupa el segon lloc del dramàtic rànquing, encapçalat pels Estats Units amb gairebé un milió (980.008). Els segueixen Itàlia, França, Alemanya i el Regne Unit. Amb l'excepció d'Alemanya, la mortaldat en tots aquests altres països és devastadora.

La progressió exponencial de la pandèmia es pot copsar encara de manera molt més evident quan es tenen en compte xifres fins i tot anteriors a les abans facilitades, que confirmen que cada trenta dies, amb petites variacions, s'han multiplicat per deu el nombre de contagis. Així, a tot el món el dia 7 de març oficialment hi havia 100.000 casos, i el 2 d'abril, 1.000.000.

Tot i així, és molt possible que el nombre real sigui molt més elevat, com ha apuntat aquesta tarda, des de Ginebra, el director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, en la conferència de premsa habitual en què informa de l'evolució de la pandèmia.

L'OMS continua a hores d'ara "molt preocupada", ha dit Adhanom, davant l'augment de la tendència a l'alça que s'observa a l'Àfrica, Europa de l'Est, Llatinoamèrica i alguns països de l'Àsia. "En molts llocs d'aquestes regions hi ha hagut una baixa notificació dels casos per la poca capacitat de fer-hi tests", ha dit.

Defensa del paper de l'entitat

D'altra banda, en la seva compareixença, el màxim responsable de l'organisme ha passat al contraatac davant les crítiques que s'han llançat recentment contra l'entitat en la lluita contra la pandèmia. Per segona vegada en menys d'un setmana, de fet, Tedros Adhanom ha insistit en carregar la responsabilitat última de la resposta sanitària als diferents països, després que l'organització declarés el màxim nivell d'emergència el 30 de gener passat. I ha assegurat que els que van seguir les recomanacions de l'OMS més aviat "estan [ara] en una millor situació".

Tedros Adhanom ha intentat una vegada més, com ja va fer la setmana passada, desviar algunes crítiques, no només les del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha estat obertes i directes, sinó les de prestigiosos especialistes en epidemiologia, que han apuntat a una falta de fiscalització per part de l'OMS de les dades que provenien de la Xina.

Els estats poden seguir les orientacions de l'OMS, però l'entitat "no disposa de cap mandat" amb què obligar-los a fer-ho, ha recordat. "Crec que és prou important escoltar els consells de l’OMS. Vam aconsellar al món sencer implementar un enfocament integral de salut pública i vam dir que calia trobar, identificar, aïllar i fer el seguiment de contactes" dels casos positius. I ha seguit: "Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos: els països que van seguir aquestes recomanacions més aviat estan en una millor posició que els altres. Això és cert. És responsabilitat dels països rebutjar-les o acceptar-les. Cada país assumeix les seves pròpies accions", ha dit.

El cert, però, és que pràcticament fins a finals de febrer els estats europeus no van començar a activar mesures radicals per tallar la pandèmia al continent. Mesures que s'han mostrat ineficaces o que van arribar tard, especialment a bona part de l'Europa Occidental.

Alerta a la població

Sens dubte, els tres milions de contagis i els més de 200.000 morts fins ara són xifres prou esfereïdores perquè la població prengui consciència de la magnitud de la pandèmia. Tedros Adhanom ha fet una crida perquè l'opinió pública es mantingui alerta. Tothom ha d'estar "preparat mentalment" per saber que la covid-19 "és lluny d'haver-se acabat". L'OMS ha assegurat que encara queda "un llarg camí per recórrer" i que abans de procedir a un desconfinament precipitat "els governs hauran de posar en una balança les vides i l'economia". "Però si passen massa d'hora, s'arrisquen a patir un més gran impacte en les seves economies", en aquesta ocasió, segons Michael J Ryan, el director executiu de l'entitat.

En altres paraules, si entre les set i nou setmanes de confinament que han fet a la Xina i que ja porten països com Itàlia i Espanya s'alleugereixen massa ràpidament, s'arrisquen a un segon brot. "Tenim un llarg camí per recórrer i molta feina per fer", ha dit Tedros, que ha tornat a insistir en quina ha de ser la metodologia de les pròximes fases: "A mesura que els confinaments a Europa han facilitat la reducció del nombre de nous casos, continuem instant tots els països a buscar, aïllar, testar i tractar-los tots, així com rastrejar els contactes, per assegurar que continuïn aquestes tendències en declivi".