‘Omertà’ i fugida massiva de la Mina després d’un assassinat

Sant Adrià De BesòsEl passeig que queda entre els carrers de Mart i de Llevant, al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs, oficialment no té nom. Damunt del mapa no és cap carrer, és un pati d’una illa de cases oberta. Però és l’eix comercial del barri i, per a tothom menys per a les institucions, es diu rambla del Camarón. Sempre hi ha molta vida, amb gent a tota hora, botigues, bars i parades improvisades de verdures. Sempre menys des de fa dos caps de setmana. Aquest dimarts al migdia la meitat de les persianes estaven tancades, hi havia una sola parada i s’hi deixaven veure poques desenes de persones, sobretot homes joves.

La por ha fet marxar molta gent del barri. La por de la venjança dels Baltasares, el clan gitano del qual formava part el jove mort d’un tall amb un got -o una ampolla- el dia 23 a la matinada en un local del Port Olímpic. Alguns veïns no en volen parlar, d’altres ho admeten amb la boca petita. Cap permet que se citi el seu nom parlant de tot això. A la Mina hi ha por, i no només entre els Peludos, l’amalgama de clans de la qual formaria part el presumpte autor de la mort del noi de 28 anys. La por és general. Es nota en la mirada de desconfiança al foraster que no fa pinta de ser del barri, en la precaució i les paraules molt mesurades dels pocs que s’atreveixen a comentar alguna cosa. Fins i tot representants institucionals i activistes veterans d’entitats veïnals es neguen a comentar res. Volen que es calmin les aigües al barri. Amb poques excepcions, regna l’omertà, el codi de silenci del crim organitzat.

La buidor no és evident només a la rambla del Camarón. Ni al migdia ni a la tarda es veuen grups de nens jugant pel barri. No se’n veu cap sense un adult. Tot i que normalment hi ha molta vida al carrer, aquests dies no hi ha la mateixa gent. Dos veïns confirmen que a l’edifici Venus, un dels més conflictius del barri, hi ha desenes de pisos buits. D’altres expliquen que a les seves escales de veïns, en altres dels blocs del color groguenc característic de la Mina, també ha marxat gent. A l’escola i al Casal Cívic troben a faltar força nens, al marge de l’absentisme habitual, segons una font relacionada amb les institucions que treballen al barri.

Ha marxat gent, desenes de famílies senceres -potser fins i tot vora un centenar-, però és impossible saber quantes. Han fugit perquè tenen algun vincle familiar amb els clans dels Peludos, però fins i tot han marxat famílies que no tenien res a veure amb la disputa. Els vincles de parentiu entre els membres dels clans compliquen les coses, i l’ona expansiva de les amenaces dels Baltasares ha arribat més lluny del que es podia esperar.

Detenció a Bilbao

No ha servit de res que l’Ertzaintza detingués dijous a la nit a Bilbao, en un autobús en direcció a Alemanya, el presumpte assassí. La set de venjança no s’ha sadollat. Fins i tot els Mossos van amb compte. Havien localitzat el fugitiu a Saragossa però no el van voler fer arrestar fins que no van estar segurs que tenien prou proves per enviar-lo a presó. Detenir-lo i, al cap de poques hores, deixar-lo en llibertat a Barcelona, a mercè dels Baltasares, hauria pogut ser una sentència de mort.

“Veus aquest grupet? Venen droga, però no em sonen gens”, diu un veí assenyalant quatre joves que fa hores que s’estan a la mateixa cantonada. O no són del barri o abans no es dedicaven al negoci. Després de dues operacions dels Mossos en diferents municipis -dilluns i el novembre passat-, i de més de 124 detencions, l’equilibri del poder de la droga a la Mina ha quedat tocat.