Les ombres del crim de la Urbana que la justícia encara no ha resolt

BarcelonaLa sentència de l’Audiència de Barcelona pel crim de la Guàrdia Urbana va condemnar els exagents del cos Rosa Peral i Albert López -que havien estat amants- per haver assassinat la parella d’ella, Pedro Rodríguez, un guàrdia urbà que va aparèixer calcinat a l’interior del maleter del seu cotxe al pantà de Foix el maig del 2017. Segons el jurat, el crim va ser fruit d’un pla conjunt. Un any i tres mesos després del judici el cas continua ple d’ombres: ¿l’assassinat va ser obra de tots dos o hi ha un inductor i un executor? ¿Tots els testimonis van dir la veritat al judici o es van quedar coses al pap per lleialtat als acusats? Aquest dimecres el Tribunal Suprem deliberarà sobre els recursos dels dos condemnats, que continuen passant-se l'un a l'altre la culpa del crim. Mentrestant, fonts judicials han confirmat a l’ARA que la causa que es va obrir arran de la sentència per revisar el testimoni d’un veí de Peral a qui la Fiscalia acusava de mentir al judici, s’ha acabat arxivant.

Aquesta última investigació podria haver posat llum a una de les incògnites del cas. La Fiscalia va acusar el veí de Peral i el pare de la dona de mentir al judici. Opinava que tots dos havien protegit l’acusada i, a la vegada, el seu progenitor. El veí de Peral va revelar per primer cop al judici que l’endemà de l’assassinat de Rodríguez va veure el pare de Peral i la condemnada parlant a la porta de la casa on s’hauria comès el crim, però ho havia negat durant la instrucció del cas i, a més, contradeia la declaració del progenitor de Peral, que primer va dir a la policia que havia vist Rodríguez viu l’endemà del dia que el van matar i després va confessar que la seva filla li havia demanat que mentís.

Després d’analitzar el seu testimoni el jutge d’instrucció 29 de Barcelona ha desestimat que el veí mentís al jurat i ha arxivat la causa sense que la Fiscalia hi recorri. De fet, la Fiscalia acusava dos testimonis més de mentir al judici, tot i que la sentència del cas els va exonerar. Es tracta del pare de Peral i d’un caporal de la Guàrdia Urbana de qui el fiscal del cas sospitava que podria haver encobert Peral. Aquest sergent també dirigia l’operatiu en què van participar Peral i López anys abans de l’assassinat de Rodríguez i que va acabar amb la mort d'un detingut.

Acusacions creuades

Amb aquestes incògnites sense resoldre, el Suprem deliberarà sobre els recursos de Peral i López contra la sentència que els condemna a 25 i 23 anys de presó respectivament, i aquest mateix dimecres, segons les fonts consultades, votarà si manté la condemna o estima alguns dels seus recursos (després s’haurà de redactar la sentència que ratifiqui el primer pronunciament de l’Audiència de Barcelona o el modifiqui). Tal com ja va passar durant el judici i en els recursos davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Peral i López continuen culpant-se mútuament de l’assassinat de Rodríguez.

“La condemna imposada no té cap base raonable i és absolutament arbitrària”, argumenta l’advocada de Peral, Olga Arderiu, en el recurs de cassació. La defensa de Peral afirma que el veredicte de culpabilitat del jurat sobre la seva clienta no està ben “motivat”. També demana que s’anul·li una de les proves del judici: la declaració de l’actual parella del seu exmarit. El president del tribunal no va permetre a la dona explicar al judici el relat que li havia fet la filla gran de Peral, però sí que va poder reproduir amb mímica els gestos que li feia la petita, imitant a Rodríguez agafant pel coll a Peral i després imitant la víctima baixant trontollant per les escales. La defensa assegura que aquesta qüestió no s’havia d’haver abordat al judici perquè la menor es va negar a declarar contra la seva mare, i apunta que l’escenificació de la testimoni es contradiu amb el que va declarar durant la investigació del cas. La Fiscalia, per la seva part, defensa que es mantingui la sentència de l’Audiència de Barcelona. Ara el Suprem haurà d’escriure el que pot ser l’últim capítol judicial del crim de la Guàrdia Urbana.