Territori

Ofertes per viure al món rural: casa amb quatre habitacions i forn de pa per 250 euros

Molts ajuntaments de pobles petits assumeixen ara la gestió i la promoció de negocis que es troben en vies d’extinció

Albert González Farran
i Albert González Farran

LleidaA Bovera, a l’extrem sud de les Garrigues, hi ha una casa de quatre habitacions amb un forn de pa que es lloga per 250 euros al mes. L’oferta la va anunciar l’Ajuntament el 2020 per atraure nouvinguts que volguessin coure pa per als seus 200 habitants. L’any passat, una família va adquirir aquesta ganga, però uns mesos després va repensar-s’ho i va acabar marxant a Barcelona. I ara Bovera torna a estar sense fleca, cosa que obliga la gent a desplaçar-se a la Granadella (a set quilòmetres) per comprar el pa. La proposta de l'Ajuntament continua en peu, però el seu alcalde, Òscar Acero, se sent pessimista. “Ningú vol venir a viure als pobles”, es lamenta. Tot i oferir aquest negoci sense impostos municipals, continua sense pretendents.

Les iniciatives públiques per frenar la desaparició dels comerços tradicionals s’estan multiplicant a la vegada que el despoblament rural segueix imparable. L’Institut Català d’Estadística confirma que la demarcació de Lleida és l’única de Catalunya que en deu anys ha vist reduïda la seva població, en concret en 3.000 persones. I les previsions més pessimistes indiquen que continuarà minvant, amb 30.000 habitants menys l’any 2035. Els petits municipis volen frenar aquesta tendència mantenint els serveis bàsics: forns de pa, carnisseries, peixateries, merceries i botigues de queviures són alguns dels comerços necessaris per arrelar la gent als pobles.

Cargando
No hay anuncios

Per exemple, Ciutadilla (Urgell) estudia la viabilitat de convertir un antic molí fariner en una fleca. “La nostra gent està obligada a comprar el pa a Tàrrega, a deu quilòmetres”, es lamenta l’alcalde, Òscar Martínez. A la Sentiu de Sió (Noguera), ja fa dos anys que el consistori lloga un magatzem per un preu simbòlic de 25 euros mensuals per tornar a disposar d’una botiga de queviures de proximitat. Una família de Sabadell va traslladar-se al poble per reobrir el colmado i oferir entrega a domicili. “Vam encetar la iniciativa durant la pandèmia, per facilitar als veïns l’accés als productes de primera necessitat”, argumenta l’alcalde, Pepe Torres. Més exemples: l'Ajuntament de Bellaguarda (les Garrigues) va inaugurar a principis d’aquest any un obrador compartit, un espai de treball per a empreses d’agroalimentació. Ho va fer reconvertint un magatzem de la sala polivalent: hi va afegir una cambra frigorífica, taulell, rentaplats, sala de cocció, zona d’envasats i vestidor i ara ja funciona a ple rendiment amb mitja dotzena de productors.

Cargando
No hay anuncios

"Ningú hi sembla interessat"

Els municipis d'Almatret, Llardecans, Maials, Sarroca i Torrebesses van fundar el 2013 la Comunitat del Segrià Sec per desenvolupar la seva economia i, entre altres coses, frenar la fuga de comerços. Precisament a Almatret, que amb 300 habitants ha perdut el 70% de la seva població en els últims seixanta anys, ja no hi ha carnisseries. Les botigueres es van jubilar fa dos anys i no s’ha trobat relleu. “Estem disposades a ajudar a qui vulgui reobrir, però ningú hi sembla interessat”, confessa l’Araceli Miarnau, una de les carnisseres jubilades. Per aquest motiu, la Comunitat ha engegat el projecte Recomença Rural, un catàleg públic d’establiments comercials que hagin tancat o estiguin a punt de fer-ho. “Oferim assessorament i facilitem tràmits perquè el relleu sigui àgil”, explica el primer tinent d’alcalde de Llardecans, Josep Mateu.

Cargando
No hay anuncios

Jaume Gilabert, alcalde de Montgai (Noguera), demana que les iniciatives vagin més enllà. Ell és coordinador del projecte Eines de Repoblament Rural, integrat per més de 500 pobles, i recorda que una de les seves reclamacions és la bonificació fiscal als nous emprenedors del món rural. L’Ajuntament de Montgai va reconvertir fa anys l’antic consultori mèdic per llogar-lo, per 200 euros mensuals, a un col·lectiu d’artesanes saboneres. Però Gilabert diu que calen més mesures: “Necessitem un arrelament seriós, de gent que engegui projectes empresarials creatius que perdurin”, reivindica l’alcalde.