Les diferències entre els districtes també influeixen en els preus de les extraescolars als instituts públics de Barcelona. Un estudi de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) ha identificat 388 activitats extraescolars pertanyents a 54 instituts públics de Barcelona (el 72% del total) i ha conclòs que el preu mitjà pot variar fins a 360 euros segons el districte: a Ciutat Vella paguen 13,2 euros per activitat cada any mentre que a les Corts la xifra es dispara fins als 375,61 euros anuals. A Horta-Guinardó, Sants o Nou Barris el preu oscil·la entre els 100 i els 170 euros, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi, Sant Andreu, Sant Martí, l'Eixample o Gràcia superen els 200 euros i arriben fins als 250. Les activitats més cares són les d'idiomes i les tecnològiques i les més barates són les esportives i les de reforç escolar.
Oferta desequilibrada i escola pública de pagament: les queixes escolars a Barcelona
La síndica de greuges recull 99 queixes en tres anys sobre el procés d'escolarització
BarcelonaA Barcelona hi ha prou places escolars per a tots els alumnes però l'oferta encara presenta "desequilibris" segons el barri, fins al punt que les places són insuficients en més del 40% de les zones d'escolarització. I, malgrat que la majoria dels centres són finançats amb fons públics i per primera vegada hi ha més alumnes matriculats a l'escola pública que a la concertada, l'escolarització no és gratuïta per a la majoria de famílies, que de mitjana paguen 281 euros anuals a P3 i 443 euros anuals a 1r d'ESO, unes quantitats a les quals s'han d'afegir les aportacions a l'AMPA i altres despeses com colònies i extraescolars. Aquests costos associats, que en alguns casos poden arribar als 1.000 euros a l'any, limiten l'oferta efectiva a què poden accedir les famílies amb menys recursos.
El desequilibri i la qüestió econòmica són les principals queixes educatives de les famílies de Barcelona, segons ha constatat un informe coordinat per la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, en col·laboració amb l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), després de recollir 99 queixes en cinc anys relacionades amb l'assignació i el procés d'escolarització a P3 i a 1r d'ESO, que en total afecten 450 alumnes –alguns expedients són en grup i afecten més d'un menor.
Pel que fa a l'oferta de P3, l'anàlisi ha constatat que en 13 de les 29 zones d'escolarització no hi ha prou places per cobrir el 100% de la demanda. Especialment greus són els dèficits a Sants, Badal, Hostafrancs, la Bordeta, el Turó de la Peira, el Poblenou, Diagonal Mar, el Front Marítim o la Vila Olímpica, entre d'altres, on faltarien 130 places, és a dir, cinc grups classe. "Hi ha zones on l'oferta no és suficient ni per cobrir tres quartes parts de la població que hi resideix", han afirmat els autors. A 1r d'ESO s'han detectat 12 zones d'escolarització amb dèficits d'entre 18 i 129 places, amb especial preocupació en barris com la Marina del Port, Baró de Viver, Bon Pastor o l'Antiga Esquerra de l'Eixample, a banda dels que també estan afectats per l'escassa oferta a P3.
Les famílies paguen de mitjana 432 euros per a P3 i 612 euros per a 1r d'ESO
A l'hora de triar centre, però, intervé un factor decisiu: les barreres econòmiques i les diferències del cost de l'escolarització, i més tenint en compte que "no està garantit el concepte de gratuïtat", tampoc a l'escola pública. Si se sumen les quantitats que les famílies han d'abonar per material, llibres, sortides, equipament i assegurances, el cost mitjà és de 281 euros per a P3 i 443 euros per a 1r d'ESO. Però a això cal afegir-hi les aportacions a l'AMPA o a les fundacions dels centres, que encareixen 32 euros més les quotes, i també hi ha despeses associades a activitats que es fan fora del centre (colònies) o fora de l'horari escolar (extraescolars), que en total eleven el cost mitjà a 432 euros per a P3 i a 612 euros per a 1r d'ESO.
Fa un any i mig, un informe de la Fapac ja alertava que les famílies de les escoles públiques paguen 148 milions d'euros cada any per serveis que haurien de ser gratuïts, unes pràctiques que, malgrat que estiguin institucionalitzades i plenament normalitzades, són irregulars.
En la lluita contra la segregació escolar, el departament d'Educació va forçar tots els centres públics i concertats a publicar a la seva web abans del procés de matrícula totes les despeses associades a l'escolarització, des del preu dels llibres de text fins al del xandall i la bata, passant pel cost d’activitats en horari lectiu com les excursions i les colònies, per assegurar-se que són preus raonables i que no exclouen alumnes per motius socioeconòmics. Segons l'estudi de la síndica, però, el 32% dels centres d'infantil i primària i el 45% dels centres de secundària no faciliten aquesta informació, sobretot els concertats.
En aquest sentit, l'informe proposa facilitar la comprensió del procés d'admissió perquè encara hi ha "molta dispersió normativa" i fer un únic document "redactat amb un llenguatge clar".