Ofensiva per millorar l’ortografia a l’ESO

Barcelona“Desde que era peti cada any es celebraben els meus aniversaris, pero, desde fa 3 anys mes o menys els e deixat de celebrar amb la meva familia”. Aquest és un fragment real escrit per un alumne de “nivell novell” de 4t d’ESO, recollit en el document Orientacions pràctiques per a la millora de l’ortografia. “El fet de complir anys es va tornant cada vegada més desagradable a mesura que ens anem fent grans”. I aquest és un exemple d’un de nivell “expert”, el més alt dels quatre existents. El document, elaborat pel departament d’Ensenyament i que ja s’ha fet arribar als centres, és l’ofensiva de la conselleria d’Irene Rigau per millorar l’ortografia en l’educació secundària tant en llengua catalana com en castellana.

Els resultats de les últimes proves d’avaluació de competències bàsiques, que es fan cada any a 4t d’ESO, van posar de manifest que els alumnes havien millorat més en comprensió lectora que en expressió escrita. En la primera, un 34,9% dels examinats van treure la puntuació més alta, mentre que, en la segona, només ho van aconseguir un 25,6% en llengua catalana. En castellà es va produir la mateixa situació: un 31,4% de comprensió lectora per un 23,9% d’expressió escrita. “En expressió escrita hi ha alguns dèficits preocupants”, va reconèixer ahir durant la presentació del document als centres la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. La meitat de les faltes són d’accentuació i l’altre 50% per grafies o signes de puntuació. Segons la consellera, des de fa temps hi ha hagut “una laxitud amb l’ortografia” i, de retruc, una devaluació de l’aprenentatge de les normes ortogràfiques i de la riquesa de vocabulari. “Volem renovar les tècniques i innovar perquè normalment la gent associa l’ortografia amb mecanismes repetitius i càstigs”, va insistir Rigau.

El document proposa als centres cinc estratègies per millorar l’ortografia. La primera és un canvi de metodologia d’ensenyament basat en competències. “El que s’ha fet és seguir el que dicta el marc europeu comú de referència per a les llengües”, va explicar l’autor del document, el filòleg i catedràtic Jordi Balcells. En els últims vint anys s’ha utilitzat una metodologia “mecànica” i “descontextualitzada” a l’hora d’ensenyar l’ortografia. “L’alumne feia exercicis que consisteixen a omplir buits de mots i frases”, va detallar Balcells. El que proposa el document és utilitzar una metodologia “comunicativa” en què es treballi aspectes com la lectura de textos de diversa tipologia (literaris, de vida quotidiana o acadèmics), la conversa en grups reduïts a l’aula, els dictats, l’escriptura sovintejada de textos i la consulta del diccionari per ampliar el vocabulari de manera progressiva al llarg de l’etapa.

La segona estratègia és l’atenció a la diversitat. El text dóna instruccions per establir “situacions didàctiques” a partir dels nivells de l’alumnat i dels seus ritmes d’aprenentatge, d’aquesta manera s’evita que els estudiants que en saben més s’avorreixin i els que els costa més poden seguir la classe. La correcció i l’avaluació són el tercer i quart pilar del document. Entre les recomanacions que fa hi ha la utilització d’estratègies tant d’autocorrecció com d’autoavaluació. Balcells va insistir que per aplicar el text és bàsica la coordinació entre el professorat de català i de castellà i, també, la col·laboració de la resta dels docents. “En totes les matèries s’utilitza l’escriptura, per tant, ha de ser un projecte d’escola”, va recordar l’autor del full de ruta.

Les xarxes no són culpables

El document desmenteix el tòpic que els alumnes escriuen malament a causa de l’augment de l’ús de les noves tecnologies i xarxes socials, com WhatsApp, Facebook i Twitter. “Si un alumne no escriu bé no és per les xarxes socials, sinó perquè no ha après a escriure bé”, va deixar clar el filòleg. El text insta les escoles que conscienciïn l’alumnat d’aplicar una “escriptura i ortografia correcta en línia” i que substitueixi les emoticones o signes per paraules.

L’escola concertada IPSI ja fa anys que ensenya l’ortografia per competències. “S’ha de fugir de l’aprenentatge basat només en continguts i s’ha d’apostar per processos de mecanismes de pensament”, va explicar ahir a l’ARA el seu director general, Oriol Blancher. Aquest sistema d’aprenentatge ha convertit el centre, que té uns 460 alumnes que estudien ESO, en un dels que obtenen més bons resultats en les competències bàsiques. Un 87% de l’alumnat de 4t d’ESO va aconseguir la puntuació màxima en català mentre que en castellà va ser un 51%. La mitjana a Catalunya és del 30% i el 27%, respectivament.

La conversa

La conversa metagràfica és quan s’usa la llengua per reflexionar sobre la mateixa llengua -aspectes com les grafies, els accents, la puntuació i els símbols- o per resoldre problemes de comunicació. La conselleria d’Ensenyament recomana introduir a l’aula aquest tipus de conversa, tant a nivell individual com col·lectiu, perquè ajuda a reflexionar l’alumnat sobre la seva manera d’escriure. Alhora, aquest tipus d’exercicis milloren les competències orals.

La memòria visual

Un 83% de l’ortografia s’aprèn per mitjà de la vista. Tenint en compte aquestes xifres, el document presentat per Ensenyament insisteix a potenciar a l’aula la memòria visual amb textos escrits, gràfics o esquemes. A primer d’ESO, sobretot amb l’alumnat de nivell més baix, es recomana fixar l’atenció en les paraules catalanes i castellanes del vocabulari bàsic que s’escriguin amb grafies diferents: per exemple, cantava i cantaba o estranger i extranjero.

Les traduccions

Les traduccions per a la transferència d’aprenentatges d’una llengua a l’altre faciliten l’adquisició d’elements lingüístics de les dues llengües a partir de la seva similitud o diferència. El document proposa traduir textos del català al castellà i a la inversa perquè és una tasca que obliga l’alumne a pensar en les paraules i estructures sintàctiques, a comparar-ho o a rumiar com es pot expressar una idea perquè mantingui el mateix sentit que té en el text original.

El dictat col·lectiu

El dictat permet que l’alumne tingui un paper actiu, perquè ha d’escoltar, entendre, escriure, revisar i comentar. En les orientacions pràctiques emeses per Ensenyament es proposa adoptar recursos com el dictat col·lectiu: es presenta una fotografia i es demana als alumnes que escriguin frases relacionades amb la imatge. Després, un escolar dicta frases aïllades i la resta apunten al quadern. En grups petits, els alumnes ordenen les oracions per aconseguir un text coherent.

L’ús del diccionari

Segons el filòleg Jordi Balcells, als alumnes els costa fer servir el diccionari perquè no saben com utilitzar-lo o per desídia. El problema és que la dificultat de comprensió d’un text acostuma estar relacionada amb la falta de coneixement del seu lèxic. Per això, el document recomana que l’alumnat utilitzi el diccionari. A banda d’ampliar el seu vocabulari, també milloraria l’ús de grafies i l’accentuació de mots, un error, aquest últim, habitual entre els estudiants de secundària.

La lectura

La lectura és imprescindible per incrementar el vocabulari i millorar els coneixements ortogràfics. Llegir és una bona manera per contextualitzar les grafies i les paraules que s’aprenen a l’aula. Els exercicis d’adaptació de textos, per exemple, són vàlids per combinar la lectura i els aspectes gràfics. El pla d’impuls de la lectura d’Ensenyament ofereix als centres un dossier de lectura perquè l’alumnat comparteixi les seves experiències lectores amb el professorat i els companys.

L’escriptura

El document d’orientacions pràctiques plantejat per Ensenyament insisteix en el fet que escriure bé s’aprèn escrivint i corregint. Entre els exercicis proposats a l’aula per fixar-se en qüestions ortogràfiques i morfosintàctiques, es detalla el de la bola de neu: a partir d’un mot es va afegint a cada línia una nova paraula per acabar construint un poema. El docent pot demanar a l’estudiant que les paraules noves afegides per l’alumne incloguin determinades grafies o accents.