PANDÈMIA
Societat06/10/2020

L’odissea per una PCR a Madrid

Ayuso ha renunciat a rastrejar els contactes estrets i s’allunya de la dimensió real dels contagis

Mariona Ferrer I Fornells
i Mariona Ferrer I Fornells

MadridTenia cita per a les 10 h però ha arribat una hora tard i, amb sorpresa, no s’ha trobat gens ni mica de cua. L’Asier té 31 anys i és veí de Puente de Vallecas. Dilluns, tant ell com la seva mare van rebre un SMS amb què els convocaven als cribatges massius a les zones amb més incidència del coronavirus a la capital espanyola. El Centre Cultural Lope de Vega s’ha convertit des de dimarts passat en el laboratori a l’Estat de les primeres proves massives amb tests d’antígens, una prova més barata i molt més ràpida -amb només 15 minuts- que les PCR per detectar el coronavirus. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va anunciar el 18 de setembre un milió de tests a les zones més afectades, però dues setmanes i mitja després el més calent és a l’aigüera. Tot i haver convocat per SMS unes 22.000 persones, fins ahir només s’havien fet 5.396 proves, amb el resultat de tan sols 13 positius.

El cas de l’Asier, que aquest dimarts va donar negatiu de coronavirus, contrasta de ple amb el de l’Adriano, estudiant de secundària de 16 anys que va començar a tenir símptomes de coronavirus la setmana passada -mal de cap i febre-. Tot just li van fer ahir la PCR en un dels centres de salut del barri, el Vicente Soldevilla, i no preveu tenir-ne els resultats fins la setmana que ve. Més llarg encara està sent el procés del José Manuel, veí de Carabanchel de 25 anys. Al seu centre de salut, l’Abrantes, no li agafaven el telèfon i s’hi va presentar divendres passat a 38,5 ºC de febre perquè l’atenguessin. Després de mitja hora de cua li van fer la PCR i ja li han dit que no tindrà resultats fins almenys aquest divendres.

Cargando
No hay anuncios

Amb un sistema d’atenció primària saturat i els laboratoris desbordats per més de 150.000 proves PCR setmanals, des de l’inici de curs que en molts barris i municipis madrilenys és habitual rebre els resultats de la prova quan ja s’ha acabat la quarantena. La mitjana de retard entre els símptomes i els resultats és d’entre 7 i 8 dies, com assenyalava dilluns el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, però en alguns casos pot arribar a 14. Tot i que l’única recepta de la Organització Mundial de la Salut és fer “tests, tests i més tests” per evitar el col·lapse del sistema sanitari, el govern d’Ayuso ha decidit oficialment renunciar a rastrejar els contactes. Des de la setmana passada que ja no es fan proves PCR a contactes estrets si no són convivents, persones especialment vulnerables o bé tenen símptomes.

Cargando
No hay anuncios

Els primers afectats han estat les famílies amb nens confinats per un positiu a classe. Ho sap molt bé l’Emma Fernández, veïna de Parla, perquè ja ha viscut els dos protocols a casa. La seva filla Daniela va estar en contacte amb un positiu a principis de setembre i tots van guardar aïllament i els van fer la prova, malgrat que els va arribar el resultat el dia que ja tornaven a escola. Ara estan passant el mateix amb la filla petita, la Valeria, després que confinessin el seu grup bombolla. “No li faran cap prova. I com que no hi ha cap positiu a casa, el pare va a treballar i l’altra germana a l’escola, cosa que és força absurda”, explica.

Només la punta de l’iceberg

Els tests d’antígens d’Ayuso haurien de ser una bombolla d’oxigen contra el desbordament dels laboratoris pel que fa les PCR, però els experts en Salut Pública alerten que no s’estan fent servir en la direcció correcta. Javier Segura, epidemiòleg i vicepresident de l’Associació Madrilenya de Salut Pública, assenyala que la decisió de deixar de fer tests canvia dràsticament la interpretació de les dades. “Cada cop tenim una punta més petita de l’iceberg i més gel al fons del mar”, explica a l’ARA. De fet, ahir el conseller de Salut de la Comunitat de Madrid, Enrique Ruiz Escudero, va demanar al govern espanyol que “reconsideri l’ordre de tancament” de Madrid perquè segons les seves dades els contagis ja han baixat un 42% els últims 15 dies. Simón, però, dilluns les va posar en dubte.

Cargando
No hay anuncios

Per a Segura, els tests d’antígens s’haurien de fer servir sobretot per fer el cribatge dels contactes estrets per detectar possibles asimptomàtics i no de manera indiscriminada en barris com Vallecas. La seva teoria és que no s’està explorant prou el factor laboral en la propagació del covid-19 i apunta que, en la majoria de cribatges massius, només acaben fent-se la prova les persones que poden permetre-s’ho. Ho confirma l’Asier. La seva mare hi ha renunciat perquè no té temps. Des del Summa 112, el servei d’emergències que fa els tests al Lope de Vega, també apunten que el que els ha “sorprès” més és tant la poca gent que està assistint als cribatges com els pocs positius.

Cargando
No hay anuncios

El lent diagnòstic, sumat a l’inexistent rastreig de casos, està començant a fer que la gent s’ho pensi dos cops abans de comunicar símptomes vinculats al covid o l’alerta d’un contacte estret. El José Manuel ja tem per la feina. Va començar de teleoperador en una asseguradora no fa ni un mes i haurà passat almenys 10 dies de baixa sense saber ni si és per coronavirus. La mare de l’Adriano, d’origen brasiler, ja fa 15 dies que no treballa netejant cases perquè la seva cap va donar positiu i admet que, si a ell també li passa, no sabrà què fer per tenir un sou a final de mes.

Cargando
No hay anuncios
Què són els tests d'antígens?

La Comunitat de Madrid ha forçat la màquina perquè el ministeri de Sanitat avali un mètode més barat i ràpid per detectar el coronavirus: el test d'antígens. Es tracta d'una que té una sensibilitat i especificitat similar a la PCR però amb resultats en només 15 minuts, segons explica Víctor Escudero, tècnic d'emergències del SUMMA 112, membre de l'equip que ha organitzat els cribatges massius al Centre Cultural Lope de Vega. De moment estan trobant molt pocs positius en una àrea amb una incidència superior als 1.000 casos per 100.000 habitants.

Els veïns són convocats a través d'un SMS per franges horàries, malgrat poden acudir-hi a qualsevol hora entre les nou del matí i les nou del vespre sempre i quan ensenyin el missatge. Quan arriben, se'ls mira si tenen febre, se'ls desinfecta les mans i passen un primer control mostrant el DNI o NIE -el cens s'ha elaborat a través de la targeta sanitària i el cens electoral-. Tot seguit se'ls dona un codi de barres amb la seva informació i es fa el tests d'antígens. En una sala annexa esperen els resultats, que són digitalitzats i enviats cada vespre a Salut Pública.

El dubte a hores d'ara, tal i com va recalcar Simón, és com la Comunitat de Madrid està comptabilitzant aquests tests, si com a proves PCR o bé a banda. "Al final la importància de les proves, encara que surtin molt pocs positius, és la traçabilitat de tots els contactes estrets d'aquestes persones", destaca Escudero. "Sembla poc però és molt", afegeix. Els cribatges, de moment, avancen lentament. Ayuso va dir que tenia un test per cada madrileny, però de seguir aquest ritme per fer el milió promès tardaria almenys nou mesos -i sense comptar la gent que no es presenta a la convocatòria.