BarcelonaQuan el 3 de desembre es publiquin els resultats de l’informe PISA, les dades del nivell de lectura dels estudiants espanyols no s’inclouran en l’estudi, perquè podrien haver estat falsejades. Els organitzadors de l’examen han detectat que una bona colla d’estudiants de diverses comunitats de l’Estat van respondre amb una sorprenent rapidesa a les preguntes del test. Un “comportament anòmal i inversemblant” que ha obligat l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a deixar en quarantena l’examen PISA d’Espanya, obrir una investigació i intentar esclarir per què tants alumnes han respost amb el mateix patró a les preguntes de l’examen. Les proves PISA són el referent mundial en matèria d’educació i es consideren una guia per a governs i institucions a l’hora de dissenyar les seves polítiques educatives.
L’alarma va saltar ahir al matí a través d’un comunicat de l’OCDE en què s’informava que “un nombre rellevant d’estudiants” de l’Estat van respondre a una secció nova de la prova de lectura, la que avalua la fluïdesa, “d’una manera que és evident que no representa la seva competència lectora real”. Què va passar, exactament? Aquests alumnes, que tenen 15 anys quan fan les proves -fan 3r o 4t d’ESO-, “van respondre amb presses, dedicant menys de 25 segons en total a respondre més de 20 preguntes”, segons s’ha comprovat als registres. En canvi, els alumnes que “van dedicar l’esforç adequat” en respondre van trigar entre 50 segons i més de 2 minuts.
No és un “error tècnic”
A més, el comunicat diu que els suposats exàmens falsejats segueixen “certs patrons”, com per exemple haver respost “a totes [les preguntes] sí o a totes no”. És a dir, que hi podria haver una intencionalitat al darrere, tenint en compte que l’OCDE descarta “un error tècnic o una manipulació” de les notes. No és menyspreable la campanya de boicot que es va impulsar des d’alguns sindicats -com l’Steilas, al País Basc-, semblants a les que han fet, a Catalunya, els contraris a les proves de competències bàsiques de la Generalitat, que denuncien que són exàmens que s’acaben utilitzant només per fer rànquings.
Una de les pistes per aclarir què ha passat és que el comportament dels alumnes no ha estat “uniforme” a tot l’Estat, sinó que es concentra en “determinats centres educatius d’algunes zones d’Espanya”, malgrat que no concreta les comunitats més afectades. Preguntats per l’ARA, fonts del ministeri d’Educació no han revelat quins són aquests territoris, mentre que al departament d’Educació de la Generalitat esperen trobar respostes en la reunió convocada per l’Institut Nacional d’Avaluació a finals de mes.
Amb aquestes irregularitats a la mà, l’OCDE ha ajornat la publicació dels resultats de la prova de lectura, perquè “no pot assegurar una plena comparabilitat internacional dels resultats d’Espanya, per ara”. Pel que fa a les proves de matemàtiques i ciència -sí que es publicaran el 3 de desembre- no es pot descartar que també estiguin afectades per aquest “comportament anòmal”, tot i que “molt menys”, diu l’OCDE.
El cas obre moltes preguntes: per què els estudiants s’han comportat així? Algú els ha animat a fer-ho? Qui? Es podria haver evitat? Sobre això va parlar ahir la ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, que va intentar treure ferro al cas. Primer, espolsant-se qualsevol responsabilitat: “Les proves es van fer el maig del 2018 i, per tant, es corresponen amb la gestió del gabinet anterior”, va dir, i va recordar que el PSOE va arribar a la Moncloa el juny d’aquell any. I segon: “No és el primer cop que passa”, per recordar els casos dels “EUA i Holanda”. El ministeri no va concretar, a preguntes de l’ARA, a quins casos feia referència la ministra.
Dues dècades de l’informe
Uns 40.000 alumnes de 1.102 instituts d’Espanya van participar en les PISA -Informe del Programa Internacional per a l’Avaluació, en anglès-, que avaluen les capacitats d’estudiants de 15 anys en lectura, matemàtiques i ciències. Es fan des de l’any 2000 i els resultats es publiquen cada tres anys. En l’última edició, el 2016, les escoles catalanes arribaven als 500 punts, de manera que Catalunya se situava, per primera vegada, per sobre de la mitjana d’Espanya, la Unió Europea i l’OCDE en totes les competències.
“És dificilíssim falsejar les proves”
Joaquín Prats Cuevas, catedràtic de la UB i exmembre del comitè de direcció de Pisa
¿Els exàmens de PISA es poden falsejar fàcilment?
És dificilíssim. PISA és una prova molt criticada per la seva metodologia -afavoreix els països amb currículums més acadèmics-, però no per la seva fiabilitat.
Com es trien els centres?
Cada país defineix el context sociològic dels centres i és un organisme extern qui en fa la mostra. Sempre està molt ben feta. Els alumnes també es trien de manera aleatòria i no es pot manipular. A més, entren representants de l’empresa que fa les proves a l’aula, l’ordre de les preguntes canvia als qüestionaris i els exàmens s’envien a París, on en fan el tractament. Els resultats no es poden canviar.
Què pot haver passat?
Hi ha regions, com Corea o Hong Kong, que entrenen els seus alumnes per fer les proves PISA, quan han vist que té prestigi. Aquí també ha passat en algun lloc. També pot ser que s’hagi filtrat algun resultat, però caldrà investigar-ho.
Hi ha precedents?
D’anomalies així no n’hi ha hagut gaires. A Anglaterra es va anul·lar la prova un any perquè els centres la van fer de qualsevol manera.
És un bon model per comparar?
PISA és molt limitada per saber com va l’educació i un sistema educatiu. Es comparen països amb currículums molt diferents, i no fa bé a l’educació basar-ho tot en un rànquing.
