“L’obsessió de les dones que vivim al carrer és trobar llocs segurs”

BarcelonaTallar-se la melena, començar a portar roba masculina o tenir relacions amb un home que també visqui al carrer per no estar sola a les nits. Moltes de les estratègies que aprenen les dones que es veuen abocades a viure al carrer estan encaminades a protegir-se de la violència que pateixen pel fet de ser dones. Però la nit és, de nou, el moment més crític. Algunes opten llavors per dormir amb el cos tapat per passar inadvertides, d’altres es passen les hores a la deriva esperant que surti el sol per poder dormir més tranquil·les de dia, i també n’hi ha que, com la Gemma, busquen espais vigilats com l’aeroport. “L’obsessió de les dones que hem viscut al carrer és buscar espais segurs perquè sabem que som més dèbils que ells: ¿què pots fer si un home vol abusar de tu i t’amenaça amb una navalla?”, pregunta aquesta barcelonina que va acabar passant dotze anys al carrer a causa d’un còctel de drogues, males companyies i l’estocada final de la fallida del seu negoci.

Ara Barcelona guanyarà un espai segur on es podran allotjar algunes de les dones que viuen en situació de sensellarisme i que són 117 només a la capital, segons la XAPSLL. Es tracta de l’edifici que ha començat a construir a Sarrià el centre d’acollida Assís, que té la seu al mateix districte des de fa gairebé vint anys. L’entitat catalana, amb la col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat -que ha cedit per cinquanta anys el solar on s’edificaran els allotjaments-, ha projectat aquest equipament residencial col·lectiu de deu pisos protegits que estaran acabats el setembre vinent i que tindran alguns espais comuns per fer-hi assemblees, trobades amb professionals i tallers. El centre, que és el primer d’aquestes característiques que s’obrirà a Barcelona, portarà el nom de Llar Rosario Endrinal en record de la dona que va morir cremada en un caixer de la ciutat el 2005.

Segons expliquen els responsables del futur centre, es prioritzaran les dones que hi entrin a viure segons la seva vulnerabilitat, i sempre conscients que és un recurs temporal per “empoderar-les” fins que puguin recuperar el control de la seva vida. Seran dones com la Gemma. Però ella no haurà d’esperar a l’obertura del nou centre. Fa tot just un mes que li van entregar les claus d’un pis protegit a Barcelona -del programa Primera Llarde Sant Joan de Déu- i no para d’ensenyar-ne les fotografies al mòbil, que ara brilla i ara s’enfosqueix perquè hi incideix el sol. És l’exemple que tenir una casa és el primer pas cap a la recuperació. Així ho explica ella: “Tenir un sostre és l’inici de la remuntada d’una caiguda lliure en què has descuidat tots els aspectes de la vida: la família, les amistats, la feina, en molts casos la higiene...” S’apuja la màniga i ensenya els blaus de les punxades que té al braç esquerre: coca, heroïna. Mentre dura l’entrevista, el mòbil li sonarà dues vegades: la primera és la cita per empadronar-se; la segona, l’anàlisi rutinària per comprovar que continua neta.

Cap a un nou model

La futura Llar Rosario Endrinal és un dels exemples que demostren que Barcelona està canviant de xip: “Aquests recursos han sigut tradicionalment pensats per als homes: la roba que s’hi donava era masculina, les dutxes eren compartides, l’atenció psicològica no preveia la perspectiva de gènere”, reconeix Jesús Ruiz, director d’Assís. Però ara s’està prenent “consciència”, expliquen, que si bé les dones són al voltant d’un 15% de les persones que viuen al carrer, són “molt més vulnerables”. L’entitat Lola No Estás Sola també va obrir fa uns mesos un pis per a dones sense sostre, així com un local on hi ha dutxes, rentadores i trasters: “Que els recursos socials no estiguin preparats per a elles també és violència: a Barcelona, quan es detecten necessitats així, sempre som les entitats les que actuem primer”, diu Clara Naya, la tècnica de l’associació.