Les obres de l’AVE a Girona: un viacrucis de deu anys

GironaUn infern, un malson o una mala passada. Aquest és el resum que fan la majoria de veïns de la zona del Parc Central de Girona de les obres del tren d’alta velocitat, que havien de durar tres anys però que se n’han allargat deu i encara no s’han acabat del tot. I això que, al final, el ministeri de Foment només ha executat una tercera part del projecte faraònic que va prometre a la ciutat i que incloïa l’enderroc d’un viaducte i el soterrament del tren convencional, amb l’arribada de l’alta velocitat. Una dècada de retards, incompliments i greuges que l’Ajuntament de Girona xifra en més de 5 milions d’euros, sense comptar els danys morals que han patit els veïns de més a prop de l’estació, que durant deu anys han hagut de conviure amb centenars de tanques, camions, grues, desperfectes, pols i soroll.

El 18 d’agost del 2008 van començar oficialment les obres per fer arribar l’alta velocitat a Girona, que van canviar la fesomia de la ciutat, especialment la zona de l’estació. Aquell dia van desaparèixer del Parc Central els arbres, els jocs infantils, les pistes de patins i bàsquet, el bar i la benzinera, i es van convertir en tanques, grues, sorra i ciment, molt de ciment.

Eren els passos previs abans de fer passar la tuneladora Gerunda que, a partir del 2010, va perforar els tres quilòmetres de túnels que travessen la ciutat de nord a sud. I tres anys més tard, el 8 de gener del 2013, el primer tren d’alta velocitat va recórrer les noves vies en una inauguració fugaç amb parlaments al subsòl perquè la superfície tenia un aspecte desolador.

El Parc Central encara estava ple de màquines i tanques, cosa que una part de la població va rebre amb estupor i ràbia, perquè s’estrenava l’AVE sense haver retornat aquest espai a la ciutat. I el més greu: sense haver finalitzat totes les mesures de seguretat que requerien els cossos d’emergències. Hi havia sortides d’emergència sense acabar -amb escales d’obra-, no s’havia instal·lat el sistema de comunicació de la xarxa Rescat i no hi havia una ventilació adequada. De fet, cinc anys després, a hores d’ara, la Generalitat no ha aprovat el Pla d’Autoprotecció perquè encara no compleix tots els requisits de seguretat.

Una “deixadesa” en l’execució de les obres per part d’Adif -en paraules del regidor del projecte ferroviari Carles Ribas- que aviat va provocar els primers incidents. El 2014 es van inundar les vies de l’alta velocitat dues vegades en dos mesos. Primer Adif va atribuir l’incident a un col·lapse del clavegueram per les pluges, però els tècnics de l’Ajuntament, els Bombers i el Col·legi d’Enginyers de Camins van contradir-lo assegurant que era culpa de la caiguda d’un petit mur de maó. El gestor d’infraestructures va reconèixer l’error i va intentar arreglar-lo construint un altre mur. L’Ajuntament va advertir que no n’hi hauria prou, i dies després l’aigua va tornar a inundar les vies. Finalment, Foment va donar l’ordre d’actuar amb rigor i van solucionar el problema.

Deutes pendents

Adif va rebutjar totes les afectacions dels habitatges més pròxims a l’estació al·legant que eren moviments propis dels edificis, cosa que els tècnics del consistori van negar. “¿Moviments naturals del terreny en edificis de més de 25, 30 o 40 anys? ¿Que el terreny no estava consolidat? Adif mentia per no assumir els costos de reparació”, afirma el tècnic Josep Arjona, que signa l’informe de l’Ajuntament que xifra en més de 5 milions la despesa que ha hagut d’assumir pels “retards, incompliments i oblits d’Adif” relacionats amb les obres de l’AVE.

Sense oblidar la promesa de construir una sola estació que acollís el tren d’alta velocitat, el convencional i els autobusos, i que al final ha quedat en tres edificis diferents. I a l’edifici de l’AVE, que havia de ser provisional, hi apareixen goteres a cada episodi de pluges fortes. Un exemple de l’extensa llista de greuges i incompliments que Foment i Adif han deixat a la ciutat al llarg dels deu anys que ha durat el viacrucis de l’alta velocitat a Girona.