Objectiu: guanyar espai natural protegit

BARCELONAEstudiar els límits establerts anys enrere per atendre les demandes dels municipis que quan es va fixar la protecció de l'espai natural on es troben o bé en van quedar fora o bé no van incloure tota la superfície que ara creuen necessària. Aquest és el repte que, tot i les incerteses de la crisi i les reticències d'alguns municipis, la conselleria de Territori i Sostenibilitat té sobre la taula al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al Parc Natural de l'Alt Pirineu i al Parc de la Serralada Litoral. Tres processos que, com remarquen des de la conselleria, tenen l'origen en la demanda del mateix territori i que, a més, fa anys que s'arrosseguen. Segons la directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, l'objectiu d'aquesta ampliació és aprofundir en "la preservació d'aquests espais, que tenen un gran valor paisatgístic i ecològic".

Ara, ajuntaments interessats i Generalitat s'han decidit a posar fil a l'agulla amb l'objectiu de fer créixer les hectàrees protegides, blindar-les de possibles agressions i beneficiar més els municipis que passin a incloure's als parcs. Aquest pas els permet aconseguir, en alguns casos, nous accessos que garanteixin el trànsit de visitants per determinats nuclis, més projecció turística -per aparèixer, per exemple, a les rutes de senderisme senyalitzades- i l'arrodoniment dels límits establerts.

En època de vaques magres, però, les ampliacions no convencen tothom, sobretot per les dificultats que ja hi ha a l'hora d'assegurar el manteniment de les àrees protegides. Han baixat les ajudes i les casetes d'informació tancades als parcs són una mostra més de les dificultats econòmiques del moment. Alguns municipis -sobretot els que tenen més hectàrees ja protegides- demanen que abans de fer créixer els parcs, es garanteixin les bones condicions dels que ja hi ha. I recelen de repartir el pastís en més parts. Altres hi veuen una via per poder-se acollir a convocatòries d'ajuts i per guanyar en projecció.

De tots tres, el parc que té el procés més avançat és el de la Serralada Litoral, entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, que està inclòs dins del Pla d'espais d'interès natural. Aquí ja hi ha una proposta concreta d'ampliació, que es troba en fase d'exposició pública, i que ha de servir per passar de les 4.706 hectàrees actuals a 7.400, cosa que representa un creixement de prop del 60%. El nou planejament, que es podria aprovar de manera definitiva a principis del 2013, implica, per exemple, que Martorelles i Montornès del Vallès passin a tenir extensió de terreny dins de l'espai protegit.

Contra la pressió urbanística

Segons l'alcalde de la Roca del Vallès, Rafael Ros, que també presideix el consorci del parc, el que es persegueix és fer una "correcció històrica" per donar al parc els seus "límits naturals" i incloure-hi "no només les parts altes de la serralada, sinó el conjunt del territori que respon a uns mateixos criteris naturals". Segons el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, aquest acord permet "salvar molts espais que estaven condemnats a la urbanització". De fet, dins mateix de la Roca del Vallès, el sector Maiols-Mas Planes, que ara es protegirà, es va salvar pels pèls d'acollir 435 nous habitatges. Una iniciativa urbanística que ja no serà possible amb el nou nivell de protecció d'aquest espai. La directora general de Polítiques Ambientals reconeix que "la voluntat de preservar aquest espai de la pressió urbanística" ha estat un dels objectius primordials de l'ampliació d'aquest parc, que segons ella podria estar aprovada abans de finals d'any. Si bé el projecte de la serralada Litoral ja està redactat, en els altres dos casos es troba en una fase molt més embrionària i ha suscitat més polèmica.

En el cas del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici no tots els municipis afectats donen suport a l'ampliació, que preveu incorporar més de 5.000 hectàrees a les 14.119 actuals -n'hi ha 26.733 més de zones perifèriques protegides. La Vall de Boí, que entre parc i zones perifèriques té prop de 15.000 de les seves 22.000 hectàrees protegides, s'hi oposa frontalment. El seu alcalde, Joan Perelada, demana que abans de fer créixer el parc es garanteixi que "hi ha capacitat econòmica per mantenir l'actual", perquè lamenta que s'hi hagin reduït els treballs i el personal. A l'altra cara de la moneda hi ha municipis com Rialp, que ha demanat entrar-hi com a zona perifèrica protegida.

Hi veu oportunitats com poder concórrer a subvencions per al manteniment d'espais o la ramaderia, a més de la possibilitat de guanyar en projecció turística. El seu alcalde, Gerard Sabarich, concreta que es tracta d'una "demanda històrica del municipi que s'ha anat desenvolupant durant anys" i que els veïns hi estan a favor, sobretot perquè hi veuen "més possibilitats de futur".

Subirà apunta que en el cas d'Aigüestortes "només hi ha dos municipis dins dels límits del parc, Boí i Espot", i segons la seva opinió, "són molt reticents a l'ampliació perquè suposaria l'entrada de nous municipis en el recinte del parc i això voldrà dir que hi haurà més ajuntaments per repartir el pastís". Tot i així, la directora general de Polítiques Ambientals recorda a aquests municipis que "com més hectàrees tingui el parc, més diners arriben".

Oposició a l'ampliació

El de l'Alt Pirineu, que amb prop de 70.000 hectàrees ja és el parc natural més gran del país, és el tercer cas en discòrdia. Quatre municipis ja han comunicat la seva voluntat d'ampliació: Rialp, Farrera i Soriguera, al Pallars Sobirà, i Valls de Valira, a l'Alt Urgell. I, per tant, la Generalitat també està estudiant aquest procés. El primer pas, abans de fer propostes de nous límits, és estudiar si hi ha més municipis que volen aportar més hectàrees al parc, que és el que s'està fent en aquests moments.

Aquí, però, es repeteix el conflicte. Aquells municipis que ja tenen més extensió protegida s'oposen al creixement. És el cas de Lladorre, on l'alcalde, Salvador Tomàs, critica que si ja "no hi ha diners per mantenir el que hi ha, es posin sobre la taula plans de creixement". I posa l'exemple de les casetes d'informació buides o de les línies d'ajuda als espais naturals protegits que l'any passat no es van obrir.

Rialp, que en aquest cas demana el creixement en hectàrees dins del parc i no la incorporació, com fa a Aigüestortes, hi veu la manera de garantir més manteniment per a la zona protegida del municipi ja que, com explica el seu alcalde, "com més hectàrees protegides tens, també tens més compromís de l'administració de mantenir-les". Des del parc, se celebra que els límits que resultin del nou procés "siguin més homogenis i acabin amb els forats actuals".

Pagar per les activitats

Quant als temors per a les retallades pressupostàries, el director de Medi Natural, Josep Escorihuela, explica que aquest any sí que està previst que s'obri la línia d'ajuda als parcs, però remarca la importància d'un canvi de model que avanci cap a l'autofinançament. Que els parcs cobrin per les activitats que organitzen i els serveis que posen a disposició dels visitants i deixin de dependre exclusivamenrt de les aportacions de l'administració. És una línia d'actuació que el Govern ja ha començat a desenvolupar.

Marcats per la crisi

La partida que la conselleria d'Agricultura destina aquest any a la biodiversitat és de 16 milions d'euros. Marta Subirà reconeix que "les retallades han afectat el manteniment dels parcs, com molts altres àmbits" però per ella l'important és que "han estat els mateixos municipis els que han demanat l'ampliació". "Hem de tenir en compte que aquests processos d'ampliació són llargs i la feina prèvia que fem, de diàleg i consens amb els ajuntaments, no es pot condicionar a una determinada situació econòmica perquè aquest procés serà més llarg que aquesta etapa de crisi".