L'excés de pes mata

BarcelonaJa fa anys que els metges van qualificar l'excés de pes com l'epidèmia del segle XXI. Avui coneixem l'abast real d'aquesta epidèmia: 2.000 milions de persones, una de cada tres arreu del món i una de cada dues a Catalunya. Cap altre problema de salut afecta tanta gent, de tants països del món. I afectar vol dir patir trastorns, invalidesa, malalties greus… i mort: gairebé 4 milions de persones moren cada any com a conseqüència directa o indirecta de l'excés de pes.

"Ens trobem davant una crisi de salut pública global creixent i molt preocupant". Els autors d'un estudi presentat aquesta setmana al Fòrum de l'Alimentació d'Estocolm i publicat al 'New England Journal of Medicine', alerten de l'abast d'un problema que ha assolit ja proporcions gegantines i que es fa més i més gran. Però més enllà de posar xifres a l'epidèmia, l'estudi –el més exhaustiu fet mai al món i en el qual han participat un equip de 2.300 experts d'institucions d'arreu del món, entre les quals, la Universitat de Barcelona i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu– deixa damunt la taula dos aspectes que cal tenir en compte. El primer, que el sobrepès és tan perillós com l'obesitat, i el segon, que les eines que les autoritats sanitàries estan fent servir per plantar cara al problema no sembla que funcionin.

El sobrepès com a risc

El nou treball ha analitzat un ingent volum de dades procedents de 195 estats i recollides durant 35 anys, entre el 1980 i el 2015. El resultat d'aquest gran treball és la radiografia més exhaustiva feta mai sobre l'obesitat, sobre el seu abast i les seves conseqüències. L'estudi destaca com l'augment en el nombre de persones que pateixen excés de pes s'ha traduït en un augment sostingut del nombre de morts. En quinze anys, el nombre de morts vinculades a l'augment de pes ha augmentat en un 28,3%, i el nombre de persones que pateixen algun tipus de discapacitat com a conseqüència del sobrepès o l'obesitat ha augmentat un 35,8%.

Tradicionalment s'ha considerat que les persones que es trobaven en situació de risc eren només les obeses, aquelles l'índex de massa corporal de les quals –el pes en quilos dividit per l'alçada en metres al quadrat– superava el 30. Les que tenien sobrepès (un IMC d'entre 25 i 30), creien que havien d'anar amb cura de no superar aquest límit, però que no corrien perill. Popularment, i sobretot en les nostres societats, el sobrepès preocupa més per qüestions estètiques que no pas de salut. Si no arribem a l'obesitat, no passa res, pensen molts. Però el nou estudi demostra que això no és cert. El 60% dels quatre milions de morts anuals conseqüència de l'excés de pes corresponen a persones obeses; el 40% restant, a persones amb sobrepès. La conclusió és clara: no només l'obesitat mata; el sobrepès també ho fa.

Des del moment que l'IMC supera el 25, es disparen les possibilitats de patir una llarga sèrie de trastorns greus. La majoria de morts vinculades a l'excés de pes tenen el seu origen en les malalties cardiovasculars; la diabetis és la segona causa de mort. Hi ha, a més, trastorns musculars i ossis, malalties renals i ictus. Capítol a part és el del càncer; la llista de càncers que es vinculen al sobrepès o l'obesitat és llarga: esòfag, còlon, recte, fetge, vesícula, pàncrees, mama, ovaris, ronyons, tiroides i leucèmia.

Els motius

A Catalunya el 14,7% de la població és obesa, i el 34,6% té sobrepès. Segons la Generalitat, al nostre país els problemes d'excés de pes són més habituals entre les persones de classe social desfavorida i amb un nivell d'estudis baix, o sense estudis. Aquestes dades, procedents de l'enquesta de salut pública, apunten una relació directa entre l'excés de pes i el nivell econòmic de les persones. Però els autors del nou estudi discrepen. O més aviat, matisen aquest vincle entre diners i pes. Els seus motius per fer-ho són obvis: si, gràcies al desenvolupament econòmic de països com l'Índia o la Xina, al món hi ha cada cop menys gent pobra, com s'explica que cada vegada hi hagi més gent obesa? Molts dels països on més ha augmentat l'obesitat els últims anys són països poc desenvolupats i avançats econòmicament; paradoxalment, alguns d'aquests països tenen en marxa programes contra la fam impulsats per la comunitat internacional.

L'estudi apunta que cal analitzar millor els motius que provoquen l'obesitat, però després de relativitzar la importància de la situació econòmica apunta un factor que considera més important: els canvis que la poderosa indústria de l'alimentació ha aconseguit introduir en la dieta de les persones. Cada cop és més fàcil comprar aliments molt calorífics i amb un alt contingut de greixos i sucres. Mentre que abans aquests productes només es trobaven a les ciutats dels països desenvolupats, ara arriben ja arreu, impulsats per fortes campanyes de publicitat i amb un preu cada cop més barat.

Una solució que no arriba

Per als autors de l'estudi, els canvis en la dieta són la primera causa que explica el dramàtic increment de persones que pateixen obesitat i sobrepès. Una dieta de patates de bossa, refrescos amb sucre i pastisseria industrial, pensada per gaudir i calmar l'ansietat més que no pas per alimentar-se, seria la principal responsable que centenars de milions de persones d'arreu del món ingereixin més calories del compte i acabin tenint més pes del normal. La importància de l'altre factor que tradicionalment acostuma a tenir-se en consideració, la falta d'activitat física, és relativitzat per l'estudi amb l'argument que aquesta falta d'exercici, una de les conseqüències del procés d'urbanització que ha marcat el segle XX al món, és anterior al creixement global de l'obesitat. Milions de persones van començar a tenir una vida més sedentària i menys activa molt abans que els índexs de sobrepès i obesitat es disparessin.

Òbviament, si conèixer de forma exacta les causes que hi ha darrere l'epidèmia d'obesitat és difícil, és complicat lluitar-hi en contra. L'estudi destaca que, sobretot als països més desenvolupats econòmicament, els últims anys s'han dut a terme una sèrie de programes públics destinats a reduir el nombre de persones amb sobrepès i obesitat. S'han posat límits a la publicitat d'aliments poc saludables adreçats als nens; s'han engegat programes per millorar els menús que se serveixen a les escoles; s'han creat impostos específics per dissuadir els consumidors, com el cas de la taxa a les begudes ensucrades que s'acaba de posar en marxa a Catalunya; s'ha subvencionat el consum d'aliments saludables; s'han fet programes d'estímul de l'exercici… Però, malgrat tot, la incidència de l'obesitat no para d'augmentar. "L'èxit d'aquestes iniciatives encara s'ha de veure", diu l'estudi.