“Calen zones verdes i esportives en barris menys benestants”

BarcelonaUn fenomen com el de l’obesitat infantil, que afecta un terç dels menors a l’Estat, exigeix mesures fermes, que s’allarguin en el temps i que impliquin el màxim d’actors possibles: des de l’escola fins a les famílies, passant per les empreses alimentàries, la publicitat o les institucions públiques. Això és el que demanen els experts quan reclamen un abordatge “multidisciplinari” per reduir les taxes d’obesitat infantil. Un problema que, a més, ve determinat pel nivell socioeconòmic de les famílies: com més vulnerables siguin, més risc hi ha de patir sobrepès.

Luis Rajmil, metge pediatre especialitzat en medicina preventiva i salut pública, ara jubilat, reclama que, més enllà de fer campanyes per canviar d’hàbits, les polítiques públiques han de tenir en compte i revertir les desigualtats socials d’aquest fenomen: “Cal promoure les zones verdes i esportives als barris i municipis menys benestants”. Per reduir la bretxa social de l’obesitat infantil, el departament de Salut va anunciar fa uns mesos que desplegarà un pla pilot al barri de la Mina, formant pediatres dels CAP i personal de les escoles i dels centres cívics. També actuant en els hàbits alimentaris, el sedentarisme i les hores de son.

Rajmil també apunta la importància de no enviar missatges contradictoris als infants. Això passa, afirma, per “controlar i fins i tot prohibir” que les empreses de begudes i aliments no saludables puguin promocionar o participar d’iniciatives i campanyes de salut pública, així com que emetin publicitat d’aquests productes en horari i canals de televisió infantils. Rajmil apunta que, en horaris i canals infantils, “cal controlar i prohibir -en algun cas- la publicitat d’aquest tipus de productes. Ara la llei es compleix molt poc”.

Fruita obligatòria a les escoles

Des de les escoles també es poden fer accions per disminuir els índexs de sobrepès. I l’alimentació, aquí, hi té un paper clau, tant pel que fa als menús escolars com pel que fa a l’educació alimentària que reben els alumnes. Així, hi ha moltes escoles de Catalunya que han establert un dia (en molts casos és el dimecres) en què es recomana o bé s’obliga que els nens i nenes portin fruita per esmorzar. En alguns centres van fins i tot més enllà, com passa a l’Escola Univers, de Barcelona, on des del seu naixement, ara fa deu anys, només es permet menjar fruita per esmorzar. “Els més petits la porten pelada, dins d’una carmanyola, i els més grans ho poden acompanyar d’algun entrepà petit, però mai res que sigui industrial”, apunta una mare membre de l’Associació de Famílies del centre.

A l’Univers, però, van voler estendre aquestes bones pràctiques també a l’hora de dinar. Per això, les famílies del centre van pressionar per canviar un servei de càtering que es basava, diuen, en precuinats i fregits. “Vam triar una empresa que prioritza la verdura i treballa amb productes ecològics”, expliquen des de l’AFA. Malgrat que no en tenen evidències científiques, els pares i mares han detectat que hi ha pocs casos d’infants amb sobrepès al centre, on els alumnes estan molt conscienciats de la importància de seguir una bona alimentació: “Van arribar de colònies demanant fruita i verdura després de cinc dies de menjar macarrons i carn!”, recorda aquesta mare. Conscients que una vida saludable requereix també activitat física, a l’escola han decidit que a les hores de pati no es programin activitats extraescolars, sinó que es dediquin a “moure’s i jugar”. “Si els tinguéssim fent classe de trompeta, estarien quiets”, defensen.

Des de les administracions s’han impulsat programes d’intervenció que, segons Rajmil, han aconseguit “estabilitzar” les taxes de sobrepès. Per exemple, el programa Poiba, a Barcelona, per a alumnes de primària, és capaç de prevenir un de cada tres nous casos d’obesitat infantil. Però sovint aquesta intervenció arribava massa tard, i per això es va llançar el programa Poibin, adreçat als alumnes d’infantil. Els experts recomanen atacar aquest problema des de ben petits.