L’avinguda Príncep d’Astúries prepara el canvi de nom
L’artèria de Gràcia tornarà a dir-se de Riera de Cassoles
BarcelonaEl govern d’Ada Colau es proposa acabar el mandat amb més d’una desena de canvis en noms de carrers i places de la ciutat, una activitat més intensa que la del seu antecessor, Xavier Trias, que només en va canviar un parell en quatre anys. Ara li toca el torn a una de les avingudes més transitades del districte de Gràcia, la Príncep d’Astúries, que recuperarà el seu antic nom de Riera de Cassoles. Els tràmits per iniciar el canvi ja estan en marxa després que la ponència del Nomenclàtor -que està presidida pel primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, i per on passen aquestes propostes- ha donat llum verda a la substitució.
La idea que Príncep d’Astúries rescati la denominació antiga de Riera de Cassoles va néixer d’una iniciativa ciutadana que va motivar la recollida de signatures entre els veïns i que el ple del districte de Gràcia va aprovar el juliol passat. Juntament amb aquest canvi, també es tramitarà el del carrer Secretari Coloma, que tornarà a dir-se carrer de Pau Alsina en referència a aquest teixidor i regidor de la ciutat. En aquest cas, els impulsors de la proposta no volien que Joan de Coloma, defensor de la Inquisició i partidari de l’expulsió dels jueus, tingués un carrer a nom seu al districte.
Ja des del principi de mandat Barcelona en Comú va pactar amb ERC una estratègia per restar protagonisme a la monarquia als carrers de la ciutat. La setmana passada, seguint aquesta línia, Nou Barris va aprovar canviar el nom de l’avinguda Borbó per avinguda dels Quinze.
De Rubianes al Cinc d’Oros
Canviar noms de places i carrers en un municipi sempre té un punt d’arriscat i pot ser polèmic, com s’ha demostrat últimament a Barcelona mateix. La retirada del bust del negrer i esclavista Antonio López, primer marquès de Comillas, va ser un primer pas per canviar el nom de la plaça que porta encara el seu nom. El procés per rebatejar l’indret, però, encara està pendent de concretar-se.
La primera proposta de Colau era anomenar-la plaça de les Bullangues -les revoltes anticlericals que es van produir entre el 1835 i el 1843-, però la plataforma Tanquem el CIE i la productora Metromuster van recollir signatures per dedicar-la a recordar Idrissa Diallo, un guineà mort al CIE de la Zona Franca fa sis anys. Encara va sorgir una tercera opció per dedicar la plaça a Clotilde Cerdà, concertista d’arpa i compositora. Colau va optar per preguntar-ho a la ciutadania, però la iniciativa, que es va incloure en una proposta de multiconsulta, va acabar tombada pel ple.
Un dels canvis de nomenclatura més rellevants d’aquest any ha sigut el d’una de les principals artèries de la Barceloneta, el carrer Almirall Cervera, que a l’abril va passar a dir-se carrer de Pepe Rubianes. Així, el record a l’humorista gallec, que va viure al barri, va substituir el carrer dedicat al militar de l’armada espanyola.
Abans, però, el govern municipal ja havia culminat altres canvis rellevants. El 2017 la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia perdia el nom de plaça Joan Carles I per passar a anomenar-se plaça del Cinc d’Oros, com se la coneixia popularment a la ciutat. També l’any passat, el districte de les Corts va dedicar un dels seus carrers a la filantropa suïssa Elisabeth Eidenbenz, que va fundar la Maternitat d’Elna. Es calcula que va salvar 600 nens de la barbàrie nazi.
