L'Ibrahim, de viure una "pel·lícula de terror" a guanyar la loteria

Olot / Barberà del VallèsL’Ibrahim Kanteh (32 anys) i la Bintu Karaga (24 anys) viuen junts a Olot i són parella des de fa dos anys i mig. Normalment, no juguen a la loteria, però quan ho fan escullen el número amb una sola condició: que la sèrie acabi amb el 4, perquè tots dos comparteixen aniversari el quart dia del mes de desembre. I, aquesta vegada, la sort els ha somrigut, ja que fa pocs dies van comprar el número 04074 a l’administració de loteria del carrer Sant Rafel, que aquest dijous ha repartit 45 sèries del segon premi de la grossa de Nadal. En total, la parella ha guanyat 125.000 euros que, d’un dia per l’altre, els canvien la vida per complet.

L’Ibrahim va néixer a Gàmbia i, amb 12 anys, va patir un accident que li va provocar una greu lesió a la cama: “Vaig estar molts anys amb cadira de rodes, suportant la manca de recursos de la sanitat gambiana i encara avui em duren les dificultats de mobilitat”, explica. I, amb 20 anys, un cop va començar a poder caminar amb certa normalitat, va decidir migrar del seu país natal a la recerca d'un horitzó de possibilitats millors. El periple, però, va allargar-se més de set anys i realment va ser duríssim. El jove va creuar, a peu i en autobús, les carreteres de Mali, Burkina Faso, el Camerun i el Marroc, fins que, després de vagar per mig continent africà, va arribar finalment a Líbia. Allà, després d’un primer intent fallit, va aconseguir travessar el Mediterrani en pastera fins a Itàlia. I, un cop a Europa, va viatjar de manera clandestina en autobús fins a Olot, el destí final de la seva travessia, on tenia família coneguda. “El meu viatge és una història de pel·lícula de terror i, de fet, per donar a conèixer totes les injustícies que vaig viure durant aquests anys, he deixat escrit un llibre a punt per publicar”, manifesta. L’Ibrahim recorda sobretot el trauma de travessar el mar amuntegat en una llanxa: “Dels 100 immigrants que pugen cada vegada a una pastera, només en sobreviuen dos, així que puc dir sense exagerar que he viscut la mort de prop moltes vegades, amb el trauma psicològic irreparable que això comporta”.  

Després de tres anys vivint a Olot, treballant sense papers en diferents feines precàries de la indústria, l’Ibrahim va conèixer la Bintu, protagonista d’una experiència totalment diferent. “Jo també soc filla de pares gambians, però he nascut a Catalunya, així que tota la vida he pogut gaudir de l’escola, la sanitat pública i sempre m’he sentit molt acollida i integrada a la ciutat d’Olot”, assenyala la jove. “Per això –continua– compartir el premi amb l’Ibrahim, que es mereix el millor i porta una motxilla dolorosíssima plena d’experiències traumàtiques, em fa extremadament feliç”. 

Al matí, des de primera hora, l’Ibrahim seguia el sorteig per televisió i, quan ha vist que el número de la pantalla es corresponia amb la sèrie que tenia a la mà, ha saltat d’alegria absolutament desfermada. La Bintu, que encara dormia, s’ha despertat de l’espant: “Quan he sentit la meva parella cridant que el premi era nostre, pensava que estava somiant”, reconeix la jove. I afegeix: “M’he rentat la cara amb aigua i sabó, convençuda que no era real i, quan ho he corroborat, no m’ho podia creure”. Encara en estat de xoc, la veïna admet amb il·lusió que se sent “realment emocionada, sobretot per l’Ibrahim, ja que fins avui ha viscut moltíssimes dificultats i aquests diners segur que ens ajudaran als dos a millorar la qualitat de vida”.

I en què gastaran els diners que han guanyat? Doncs encara no ho tenen decidit, però, això sí, “segur que serà en les coses que ens agraden i ens fan feliços”, reconeixen tots dos alhora. A la Bintu li encanta la moda: va estudiar un grau mitjà en aquesta especialitat i actualment regenta una botiga de roba feta a mà al carrer dels Sastres. “El premi serà una oportunitat per no haver de treballar tant i poder seguir formant-me en disseny de vestuari”, celebra la jove. I la passió de l’Ibrahim és la música: passa la major part del dia treballant en un magatzem amb sou humil, però, sempre que pot, es dedica a compondre cançons: “Escric poesies reivindicatives sobre masclisme i racisme amb música africana i a partir d’ara m’encantaria poder dedicar-hi molt més temps”.  

Intercanvi de números

Fa unes quantes setmanes l'Alfonso, que regenta l'administració de loteria número 2 de Barberà del Vallès, va rebre la trucada d'una venedora de loteria d'Astúries. Li va dir que ell tenia un número que li interessava molt a un client seu i li va demanar si volia fer un intercanvi. A l'Alfonso li va semblar bé i no hi va posar cap inconvenient: "Tant me feia el número que em donés a canvi". Cinc sèries del 05490, uns 50 dècims, van arribar a Barberà procedents d'Astúries i... bingo: "Ens ha tocat!"

A aquest número, que la sort ha escollit com el primer premi de la Loteria de Nadal, se'l coneixia com el "número viatger" i s'ha venut tot a taquilla. Però la història no s'acaba aquí, perquè alguns dels diners guanyats podrien acabar finançant una campanya electoral a Barberà del Vallès. La Sílvia, la Carme, la Teresa Maria, la María José i la Paqui són cinc amigues que cada any compren a mitges uns quants números de la loteria. Aquest any n'havien agafat deu, entre els quals hi ha el guanyador del primer premi. Els han tocat uns 62.000 euros a cadascuna. Faran un viatge, això segur. Però elles fa anys que es coneixen perquè van coincidir totes en un partit polític, una plataforma municipalista de Barberà.

La Sílvia Fuster, de fet, va arribar a ser alcaldessa del 2015 al 2019. I ara medita tornar-s'hi a presentar amb la "inestimable ajuda" de les seves amigues. Admet que aquests diners poden ajudar a fer campanya. De fet, ja n'estava fent aquest mateix dijous. "Això no està prou net", comentava amb un veí que es queixava d'un excrement de gos davant l'administració de loteria i que molts dels presents havien trepitjat sense voler. Almenys els ha donat sort.