El nucli antic de Tortosa revifa lentament

TortosaDes que es va aprovar la llei de barris, ara fa gairebé quinze anys, que les tanques d’obres són un element habitual al nucli antic de Tortosa. S’hi han invertit més de vint milions d’euros sufragats per la Generalitat i l’Ajuntament que han permès reformar bona part dels carrers del centre històric i rehabilitar edificis públics. Malgrat tot, les obres i l’esforç inversor no acaben de ser del tot efectius per a la recuperació global dels barris més degradats de la ciutat.

“S’han invertit molts diners, s’ha prioritzat l’arranjament de carrers, s’ha recuperat patrimoni, però s’han deixat en un segon pla les polítiques socials i d’habitatge i la rehabilitació d’edificis privats”, explica Josep Baubí, president de l’Associació de Veïns del Nucli Antic.

Des del 2008, les ajudes a la rehabilitació d’edificis han superat els 350.000 euros als barris de Remolins, el Call Jueu, Sant Jaume, el Castell, el Rastre, Santa Clara i el Centre. Unes subvencions que tindran continuïtat, perquè el consistori ja ha anunciat que aquest 2019 destinarà 60.000 euros de recursos íntegrament municipals a sufragar part de les obres privades de millora de façanes, cobertes i accessibilitat, el doble de diners que en la partida de l’any passat. En breu s’iniciarà l’arranjament del carrer de la Mercè, la plaça dels Estudis i el carrer Sant Felip Neri, a més del passeig de les Cultures, al barri del Castell. La urbanització de la plaça de la Catedral comença també a prendre forma.

Les obres permetran dignificar una part de la façana fluvial i museïtzar les restes arqueològiques del subsòl, entre les quals un tram de la muralla romana del segle IV i les restes d’un absis del que podria ser el primer temple cristià de la ciutat, d’època visigòtica. “Aquí es resumeix la història de la ciutat, des de la part romana, la ciutat àrab o la medieval. Això ens permet descobrir bona part de la nostra història, que fins ara no teníem al descobert”, va destacar ahir l’alcaldessa Meritxell Roigé en una visita d’obres.

Una política d’ajudes insuficient

De moment, però, aquesta política d’ajudes no ha estat suficient per frenar la degradació de la major part dels immobles. La pluja i les llevantades de l’octubre passat van ensorrar dos edificis de quatre pisos al carrer Montcada. Uns dies després també va caure part de la coberta d’una casa a la plaça Mossèn Sol. I just abans de Nadal, l’última casa que ha caigut, al carrer Tras Puríssima, tenia un requeriment del consistori i s’havia d’enderrocar abans del 24 de desembre. A això cal sumar-hi les bosses de marginalitat, l’ocupació d’habitatges i les cases tapiades.

“La política de tapiar cases s’està demostrant catastròfica. Una casa tapiada evita l’ocupació de l’immoble, i no sempre, però és la sentència de mort de l’edifici. Ningú acaba controlant l’evolució de l’edifici i és la primera pedra per al futur ensorrament”, explica Xavi Rollan, arquitecte amb diversos projectes de rehabilitació al nucli antic de Tortosa. A més, hi ha cases ocupades amb celoberts plens de brossa, que en alguns casos han arribat a acumular gruixos de fins a quatre metres de deixalles.

“Cal la implicació de la Generalitat, perquè l’Ajuntament no disposa de prou recursos per revertir la situació per si sol”, explica Josep Baubí. De fet, des de començaments d’any ja s’han celebrat tres reunions entre l’Ajuntament de Tortosa i el departament de Territori de la Generalitat per estudiar, a través de l’Agència Catalana de l’Habitatge, quines són les aportacions que pot habilitar el Govern català per complementar les línies de subvencions municipals. La recuperació del nucli antic avança, però lentament.