Noves vacunes i antivirals, el doble repte als laboratoris

BarcelonaDes que es va anunciar el brot de Covid-19 el 9 de gener, laboratoris científics de tot el món, tant públics com privats, treballen per trobar eines que permetin fer front a l’epidèmia. I d’eines n’hi ha de tres tipus: les preventives com les vacunes, els tractaments antivirals i les mesures de contenció.

En l’últim cas, les autoritats sanitàries catalanes i espanyoles han optat per fer la prova de la malaltia a les persones amb símptomes que han viatjat a llocs on s’han produït casos de Covid-19 i aïllar a casa els seus contactes més propers. “Això limita la possibilitat de trobar transmissió local del virus”, explica Oriol Mitjà, investigador en malalties infeccioses i salut global de la Fundació Lluita contra la Sida. Segons Mitjà, “hi ha una infradetecció de casos de contagi autòctons i segurament ja hi ha transmissió a nivell local”. “En aquests moments, s’hauria d’intensificar la cerca d’aquests casos i fer la prova a totes les persones amb símptomes”, afegeix.

La via de les vacunes per combatre el virus es concreta en diverses iniciatives que ja estan en marxa a tot el món. Quan es van produir els brots de SARS i MERS, es van desenvolupar vacunes que no es van arribar a comercialitzar mai perquè els brots es van contenir. El cas de la Covid-19 és diferent. El brot actual no s’està contenint -ja s’ha estès a 37 països- i cada vegada es veu més clara la necessitat d’una vacuna per prevenir futurs brots.

El problema de les vacunes és que requereixen molt de temps per comprovar que són segures i eficaces en humans. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha calculat que es podria disposar d’una vacuna contra el SARS-CoV-2 (el nom del virus que provoca la malaltia Covid-19) en un termini d’entre 12 i 18 mesos. “Es pot tenir un producte, però primer s’ha de comprovar que és segur i, per a això, cal fer proves amb centenars de persones, i després s’ha de comprovar que és eficaç en milers de persones”, explica Mitjà. “Un estudi de seguretat triga sis mesos i un d’eficàcia n’acostuma a trigar vint”, apunta l’investigador.

Assajos de la vacuna a l’abril

La farmacèutica nord-americana Moderna ja ha anunciat que té a punt un producte candidat a vacuna i que podria començar a fer assajos clínics amb persones a l’abril. Així ho han anunciat també la Universitat de Queensland; el viceministre de Ciència i Tecnologia de la Xina, Xu Nanping; altres institucions de recerca de França, Anglaterra i Israel, i la farmacèutica francesa Sanofi. “Quan es fan aquests anuncis vol dir que s’han fet els estudis preclínics, que poden ser força ràpids, però la part més complicada de desenvolupar una vacuna són els assajos clínics amb persones”, explica Joaquim Segalés, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (Cresa) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària (IRTA). “Per això el desenvolupament d’una vacuna acostuma a durar anys”, assegura.

Pel que fa als tractaments directes de la malaltia, hi ha la possibilitat d’utilitzar fàrmacs antivirals que ja estan aprovats i que se sap que funcionen per tractar infeccions de virus similars. “El gran avantatge d’aquests productes és que, si es disposa d’un antivíric registrat, ja es pot utilitzar en persones i veure si funciona contra el SARS-CoV-2”, explica Segalés. Això és el que s’està fent a la Xina, on ja hi ha en marxa 80 assajos clínics, principalment amb antivirals contra el VIH i alguns fàrmacs per tractar la malària. Els antivirals contra el VIH, que actuen mitjançant el bloqueig d’enzims que el virus necessita per replicar-se, ja han demostrat eficàcia a l’hora de reduir els nivells dels coronavirus de la SARS i la MERS en animals. Al seu torn, el fàrmac contra la malària ha mostrat eficàcia contra el mateix SARS-CoV-2 en plaques de cultiu cel·lular.

Però si el producte encara no està registrat, cal fer tots els assajos preclínics i clínics des de zero. El fàrmac conegut com a remdesivir, una substància que s’administra per via intravenosa desenvolupada per la farmacèutica nord-americana Gilead, se situa en un estadi intermedi. Es tracta d’un medicament que s’ha provat en primats no humans i ha mostrat eficàcia a l’hora de reduir la càrrega viral en malalties com la SARS i la MERS. A l’estat de Washington, als Estats Units, el primer malalt de Covid-19 del continent americà va rebre un tractament experimental amb remdesivir quan va desenvolupar una pneumònia després d’haver passat ja una setmana a l’hospital. L’endemà havia millorat. A més, aquest fàrmac també ha mostrat eficàcia contra el SARS-CoV-2 en cultius cel·lulars infectats al laboratori.

Un fàrmac experimental a punt

A principis de febrer es van iniciar dos assajos clínics amb remdesivir i productes placebo que està previst que s’acabin a finals d’abril. Si els resultats són positius, les autoritats sanitàries de la Xina podrien aprovar el fàrmac al maig. A la Xina també s’estan assajant altres estratègies que no han demostrat encara cap eficàcia i que són, per tant, poc prometedores, com l’administració de sèrum sanguini de supervivents de la malaltia, transfusions de cèl·lules mare o fins i tot la ingestió d’un producte de la medicina tradicional xinesa fet a partir de l’anomenat lianqiao, un fruit que des de fa 2.000 anys es considera que té propietats antisèptiques i antiinflamatòries.