El novembre, nou terreny adobat per a les pluges fortes

MeteoròlegEl setembre i l’octubre són els mesos plujosos per excel·lència, i ho són sobretot perquè aglutinen el major nombre d’episodis d’inundacions i pluges especialment abundants. S’ha pogut reconfirmar fa poc, durant els aiguats que van afectar el Maresme el 12 d’octubre. Ara, però, un estudi del Grup de Climatologia de la Universitat de Barcelona (UB) alerta que el novembre s’està afegint a aquesta lliga de mesos sospitosos d’acollir aiguats i pluges torrencials amb certa freqüència.

L’estudi ha analitzat tots els episodis de pluges torrencials entre el 1950 i el 2013, i els ha dividit en dos subgrups de 32 anys. El resultat és que en els últims anys el nombre d’episodis de pluges fortes ha augmentat considerablement. Entre el 1950 i el 1981 l’estudi ha determinat que hi va haver 153 episodis de pluges de més de 100 l/m en 24 hores, per 222 durant el segon subperíode, que va del 1982 al 2013. Un augment del 45% que es fa especialment notori durant el mes de novembre, en el qual s’ha més que doblat el nombre d’episodis: de 15 a 34. L’estudi també ha analitzat el nombre d’episodis de pluges “torrencials extremes”, és a dir, aiguats en els quals s’han acumulat més de 200 l/m en 24 hores, com va ser el cas de Vilassar de Mar o Cabrils en les inundacions de fa poques setmanes. En aquest cas l’augment és del 25%, de 16 a 20 episodis. També aquí l’augment més clar és al novembre, que ha passat de no registrar cap episodi d’aquest tipus entre el 1950 i el 1981 a acumular-ne 5 entre el 1982 i el 2013. En conjunt, a Catalunya es produeixen uns 6 casos de pluja de més de 100 l/m al cap de l’any, i de mitjana cada dos anys n’hi ha un de 200 l/m en un sol dia.

Segurament qualsevol que llegeixi aquest article haurà fet ràpidament l’enllaç entre totes aquestes dades i el canvi climàtic, però els autors de l’estudi són cautelosos i asseguren que tot just ara comencen a investigar-ne les possibles causes. Segons l’investigador del grup de la UB Joan Albert López-Bustins, l’augment de la temperatura del mar podria ser una de les causes d’aquest augment d’episodis. Actualment treballen en aquesta línia amb la sospita que proporcionalment durant l’octubre i el novembre la temperatura del mar podria haver pujat més que en altres mesos de l’any.

Un Niño a petita escala

L’estudi demostra que tots aquests episodis tenen una bona correlació amb un índex anomenat WeMO o oscil·lació del Mediterrani occidental. Es tracta d’un indicador similar al Niño però a més petita escala, i basat en el Mediterrani en lloc del Pacífic. Quan aquest indicador és negatiu vol dir que hi ha baixes pressions al golf de Cadis, i en canvi altes pressions al nord d’Itàlia, un patró que molt sovint desencadena pluges fortes a Catalunya. L’estudi ha comprovat que en els últims 32 anys aquest indicador s’ha fet més negatiu, un fet que lliga amb l’augment del nombre d’episodis de pluges torrencials. També s’ha comprovat que en els últims 32 anys el WeMO ha sigut negatiu de manera habitual al novembre, mentre que abans els valors positius dominaven en aquesta època.

A diferència del Niño, el WeMO no serveix per entreveure possibles episodis de pluges o sequera extrems durant els pròxims mesos. És un patró molt més immediat, un indicador molt a curt termini. L’índex és un descobriment dels climatòlegs de la UB, que es van adonar que l’oscil·lació de l’Atlàntic nord, un altre índex similar a aquest però a escala europea, donava bons resultats en diferents sectors de la Península, però no al Mediterrani.