La nova zona 1 rebutja el tribut metropolità

Cerdanyola del Vallès657,96 euros és l'import que el comerciant de Sant Cugat del Vallès Toni Gual haurà d'abonar en concepte del tribut metropolità aquest any. L'1 de gener de 2019, divuit municipis van passar a formar part de la primera zona tarifària de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), un canvi que els permet pagar menys pel transport públic però que té una contrapartida en forma de tribut. El rebut l'hauran de pagar el proper 16 de desembre. "No vull ser insolidari, però ja pago l'IBI més alt de Catalunya", denuncia Gual, i afegeix: "No em faria res pagar si ho veiés invertit".

"Els comerços són els grans perdedors, no tenen cap mena de bonificació", explica el tinent d'alcaldia de Presidència i Mobilitat de Sant Cugat, Pere Soler. Com en el cas de Gual, molts altres veïns han rebut amb sorpresa el tribut metropolità, i alguns han començat a organitzar-se en diverses plataformes ciutadanes per demanar explicacions als ajuntaments. Ja s'han posat en marxa recollides de firmes, mocions i concentracions setmanals.

"El pas a zona 1 se'ns va vendre com una gran victòria però es va obviar el tribut", afirma Mireia Gallego, involucrada en les protestes de Sant Cugat contra el nou impost. "La gran majoria no tenien ni idea de què era, es pensaven que els havien apujat l'IBI", afegeix. El tribut metropolità agafa l'IBI com a base de referència, és a dir, es regula en funció del valor cadastral dels immobles. En el cas dels habitatges, el tribut es mou entre 30 i 120 euros de mitjana, i pot gaudir de bonificacions i reduccions.

A banda del transport, el tribut també finança serveis com la gestió i manteniment d'espais naturals dels municipis on es recull. Tot i això, Gallego es queixa de la falta d'un projecte de millora concret per a Sant Cugat. En la mateixa línia, Ignacio Laguna, portaveu de la Plataforma No Tribut AMB Cerdanyola, matisa: "No és que no vulguem pagar, volem més serveis". La plataforma va presentar dijous una moció d'urgència a l'Ajuntament de Cerdanyola per demanar un "compromís" entre AMB i el consorci per planificar un paquet d'inversions al municipi.

Una altra de les demandes dels veïns és un criteri uniforme per calcular el tribut. L'Ajuntament de Sant Cugat va aconseguir una rebaixa del 40% aplicant un criteri de còmput del cadastre diferent del que havia presentat inicialment l'AMB, i algunes localitats com Cerdanyola estan buscant sortides similars. Laguna afirma que, amb un càlcul diferent, el tribut passaria a ser un 30% més econòmic per a la ciutat vallesana.

La resposta dels ajuntaments

Els governs municipals de Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts i Corbera de Llobregat s'han compromès a incorporar una partida d'ajuts socials per als col·lectius més desafavorits que no puguin fer front al tribut. En el cas de Sant Cugat, Pere Soler afirma que "s'estan estudiant mesures per mitigar l'impost", tot i que considera que "les quantitats de cobrament no són tan elevades".

El tinent d'alcalde explica que, amb l'arribada del PSC al govern municipal, es va "reclamar" una campanya informativa i que "encara s'està buscant la manera de comunicar els dubtes a la ciutadania". A Ripollet i Barberà del Vallès s'han presentat mocions denunciant la "falta de planificació i informació" d'AMB. El regidor de Plataforma Ciutadana per Barberà, Oscar Heis, creu que el consistori tampoc ha fet la feina de divulgació necessària i que això explicaria el rebuig i la sorpresa dels ciutadans.

Els alcaldes dels divuit municipis en qüestió van reunir-se dimarts amb AMB, que es va comprometre a tirar endavant "un pla de comunicació específic sobre el tribut com més aviat millor".