Aquesta serà la nova vida dels hospitals que es van construir pel covid

BarcelonaLa primera onada del covid va desbordar els hospitals catalans que van habilitar espais d’emergència per acollir pacients de coronavirus. De cara a la segona onada, el departament de Salut va aprovar la construcció d’equipaments annexos a cinc hospitals catalans —Bellvitge, Vall d'Hebron, Moisès Broggi, Arnau de Vilanova i Germans Trias— per atendre el possible rebrot de malalts. Els centres, que no van arribar a temps per a la segona onada i han entrat en funcionament entre el febrer i l’abril d’aquest any, ja es preparen per tenir nous usos, ara que la pandèmia comença a anar de baixa gràcies a la vacunació. Acolliran hospitals de dia, tractaments ambulatoris o unitat de crítics: cada centre decideix.

La majoria d’hospitals esperen poder abandonar l’activitat covid en els edificis annexos al llarg de l’estiu, si l’evolució de la pandèmia ho permet, i estrenar els nous usos entre la tardor i principis del 2022. Serviran per pal·liar necessitats existents, ja sigui d'espai per a consultes externes, com en el cas de l'Arnau de Vilanova, o de llits de crítics, com en el cas del Germans Trias. "En un futur també es podria reconvertir en hospital de pandèmia i funcionar com un hospital aïllat, si fos necessari", explica el director de l'Hospital Germans Trias, Antoni Dávalos. Els hospitals polivalents, que han costat en total 85 milions d’euros, ja es van construir perquè fossin adaptables a noves necessitats. “Si d'aquí deu anys tinguéssim res semblant al que hem viscut, en dos o tres dies seria possible habilitar 500 o 600 llits complementaris sense alterar el funcionament normal dels hospitals”, sosté el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella.

El departament de Salut va optar en el seu dia per construir hospitals satèl·lit però sobre la taula també hi havia la possibilitat de fer un macrohospital a l’estil de l’Isabel Zendal de Madrid. “Però havies de treure personal dels centres per enviar-los a un lloc que no se sentirien seu i on no hi havia una continuïtat clara, i ens va semblar que això era un hàndicap insalvable”, reconeix Comella, que afegeix que era “més adient” un model de proximitat amb edificis “enganxats” a cada hospital —en alguns casos units per passarel·les a l'edifici principal— en què cada centre tindria autonomia de gestió. Aquests annexos es van construir per atendre malalts de covid, si bé cada centre s'ha organitzat en funció de les seves necessitats. En el cas de Bellvitge, l’edifici Delta, com s’ha batejat, concentra tota l’activitat covid —“ens ha anat molt bé per separar circuits, agilitzar el diagnòstic de covid i no haver d’aturar activitat ordinària”, diu la directora d’infermeria de l’Hospital de Bellvitge, Rosa Soldevila—. Mentre que l’Arnau de Vilanova, per exemple, ha preferit mantenir els pacients covid a l'edifici principal i dedicar l'annex a fer proves PCR i vacunació. "Ens està salvant, perquè hauria sigut molt complex fer la vacunació a l'hospital", admet el gerent de l'ICS a Lleida, Ramon Sentís.

El model madrileny vs. el model català

“Catalunya i Madrid són dos models molt diferents i a Catalunya tenia més sentit fer edificis que no acaben el seu servei amb la pandèmia. Necessitàvem aquesta expansió i ha sigut un encert estratègic”, argumenta el director assistencial de la Vall Hebron, Antonio Roman. “Per a nosaltres ha sigut un luxe. Aquest edifici és un projecte de futur per a l’hospital”, afegeix el director del complex hospitalari Moisès Broggi, Jordi Vilarasau, que reconeix, però, que l'annex, que fa poc més d'un mes que es va posar en marxa, va arribar quan les pitjors onades ja havien passat. “Ha tingut una durada més limitada del que pensàvem, però ja es va dissenyar pensant que tingués un segon ús”.

Per triar els cinc hospitals es va tenir en compte que hi hagués terreny edificable i possibilitat de construir de pressa, que hi hagués necessitat de més recursos en aquell territori i que un cop acabada la pandèmia els espais tinguessin “un ús alternatiu i de continuïtat”. “Vam anticipar unes obres que potser s’haurien hagut de fer al cap de pocs anys”, diu Comella. S'han fet amb construcció modular i tenen una durada útil d'entre 20 i 25 anys. El primer equipament que es va posar en marxa va ser el de Bellvitge, al febrer, i l’últim, el de l’Hospital Moisès Broggi, el 22 d’abril. “Tots els edificis s’han fet servir progressivament per donar resposta a l’epidèmia. No hem trobat cap cas en què no s’hagi activat”, assenyala Comella.

La posada en marxa d’aquests nous espais va permetre, en alguns casos, recuperar l’activitat normal d’espais que s’havien dedicat al covid. “Aquests edificis han sigut estratègics pel covid, ja ens hauria agradat tenir-los a la primera onada, però ningú s'esperava el que va passar i s'han construït en temps rècord”, assegura Roman. Abans d’aquests annexos es van habilitar pavellons municipals per acollir malalts de covid. Alguns, com el de Sabadell, que s’acaba de desmantellar, no es van arribar ni a posar en marxa mentre que el de la Vall d'Hebron, per exemple, va ser “una versió d’emergència” de l’edifici que s'ha acabat construint, el Garbí, que també ha acollit pacients derivats d'altres hospitals.

Dos nous hospitals

El coronavirus també ha deixat al descobert les mancances de llits hospitalaris en alguns territoris, com el Vallès. En aquest sentit, ja s’ha aprovat la construcció de dos nous edificis en els entorns de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i de l’Hospital de Granollers. “S’han fet amb contractació d’urgència perquè són dues poblacions en què fan falta més llits hospitalaris i, si tot va bé, no caldran pel covid”, admet Comella. Està previst que estiguin en marxa entre finals d’any i principis del 2022. Aquests dos nous edificis són equipaments més grans i complexos que els cinc anteriors, i tindran un cost superior: 60 milions d’euros els dos.