Una nova tragèdia en la ruta canària: 52 persones mortes i una única supervivent

BarcelonaLa ruta migratòria de l'Atlàntic, que uneix les costes de l'Àfrica Occidental amb les illes Canàries, continua cobrant-se víctimes i es confirma com la més letal del món. L'última tragèdia coneguda té una única supervivent, que, a bord d'una precària barca neumàtica (estil zòdiac), va veure com els seus 52 companys de travessa anaven morint. Després de set dies a la deriva, a la dona la van poder rescatar quan ja no li quedaven gaires forces i va haver de ser traslladada a un hospital de Gran Canària, on està ingressada greu però ja a planta per una important deshidratació de tants dies a ple sol i sense aigua potable.

Salvament Marítim va localitzar ahir dijous la barca a 250 quilòmetres de les costes de Gran Canària i ja només hi va trobar la supervivent, natural de la Costa d'Ivori, i dos cadàvers: el d'un jove de 17 anys i una noia de 20 que podria estar embarassada, d'acord amb la primera impressió mèdica, tot i que aquest detall l'haurà de ratificar l'autòpsia. De la resta de viatgers, no n'hi ha ni rastre i només n'ha pogut donar fe el testimoni de la dona. La desaparició dels cadàvers mentre fan aquesta ruta és habitual, perduts entre els corrents marítims, i es calcula que només s'aconsegueixen rescatar al voltant del 5%, cosa que encara augmenta més el trauma i el dolor dels familiars.

Molt dèbil i encara en xoc per l'experiència viscuda, la dona ha pogut relatar com el 13 d'agost va sortir de la costa marroquina la barca amb 53 persones a bord amb la intenció d'arribar a les Canàries. Amb un dels seus patins punxats, la barca va quedar a la deriva i, sense aigua ni menjar, van morir tots menys ella. Entre les víctimes hi ha un nen de dos anys que viatjava amb la seva mare embarassada de sis mesos, segons les dades de l'associació Caminando Fronteres. Es calcula que per cada 19 persones que toquen terra canària, n'hi ha una que ha mort en la travessa, és a dir, que la via té una ruta de mortalitat del 5%.

El flux continua

Malgrat les restriccions de mobilitat i el tancament de fronteres, el 2021 s'erigeix com un dels anys més mortífers en aquesta ruta, recuperada arran del bloqueig dels accessos a Europa pel Mediterrani cap a les illes de Grècia i Itàlia per les polítiques antimigratòries de la Unió Europea. Les conseqüències del canvi climàtic, que deixen els pagesos sense camps per conrear, o la davallada de la pesca al Senegal a conseqüència dels acords que afavoreixen les empreses europees són alguns dels factors que expliquen que el flux de persones que surten de casa per buscar-se una nova vida no només no disminueixi sinó que augmenta any rere any.

Segons l'Organització Internacional de les Migracions, han mort fins ara 428 persones a l'Atlàntic, comptant les 52 víctimes d'aquest últim naufragi conegut, i se superen de llarg les 326 comprovades en el mateix període del 2020, però l'entitat de les Nacions Unides ja adverteix que les seves dades són sempre una estimació mínima. L'ONG Caminando Fronteras està actualment intentant verificar les seves pròpies dades, que multipliquen les que donen les institucions oficials gràcies al fet que monitoritzen els passatgers de les pasteres que surten i les que arriben i sovint els mateixos nàufrags els avisen que estan a la deriva o són les mateixes famílies que els alerten per la falta de notícies.

Aquesta setmana es coneixia una altra tragèdia: la mort de 47 migrants en una barca davant de les coses de Mauritània, en un naufragi en què només en van sobreviure tres. La setmana anterior un vaixell mercant va rescatar 33 persones d'una mort segura, també en la seva ruta cap a les Canàries. Catorze dels seus companys van morir en alta mar, com, per exemple, el patró de la pastera, a qui se li va deslligar la corda que l'unia a l'embarcació mentre es banyava per tractar de netejar-se i combatre les altes temperatures de tants dies al mig de l'oceà, segons ha pogut reconstruir un periodista de l'agència Efe.