Una nova tecnologia triplica el temps de conservació de fetges humans

BarcelonaTothom sap que quan fiquem una ampolla de licor al congelador difícilment es congelarà tret que porti molt poc alcohol. Això té a veure amb el punt de congelació de cada substància. ¿Tindria sentit aplicar aquest principi a la pràctica clínica? La resposta és positiva i, en el cas del trasplantament d'òrgans, gairebé imprescindible. A l'Escola de Medicina de la Universitat de Harvard ho han provat amb fetges humans, i han aconseguit que el temps de preservació dels òrgans passi de 9 hores a 27. La fita obre portes fins ara no explorades per al trasplantament. Els resultats es publiquen a la revista 'Nature Biotechnology'.

Passar de 9 hores a 27 no és una notícia menor, sobretot quan es parla de preservar un fetge que pot haver de viatjar grans distàncies abans no arribi al seu futur portador. En condicions normals, tot i els avenços tècnics, aquest òrgan es comença a malmetre entre 9 i 12 hores després de ser extirpat del donant. El fetge passa aleshores a no ser viable. El mateix passa, amb variacions temporals, amb la resta d'òrgans humans. Dificultats quirúrgiques en l'extracció, problemes de transport fins al donant o fins i tot inclemències meteorològiques poden fer que l'òrgan arribi tard a destí.

"La recerca en tècniques de preservació ha avançat molt", valora Ramón Charco, cap del servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de l'Hospital de la Vall d'Hebron. L'anomenada ‘solució de Wisconsin' aconsegueix llargs períodes de conservació del fetge en fred, afegeix. Tot i això, cal que l'òrgan estigui "en condicions ideals", és a dir, que el donant sigui una persona jove i sana, que no tingui cap mal hàbit i que el seu historial mèdic sigui gairebé impol·lut. És obvi que el nombre de donants en aquestes condicions és molt limitat.

Per ampliar el nombre de possibles donants, l'equip de Harvard ha estat experimentant amb nous líquids i sistemes de perfusió en fred amb fetges de rates. Els bons resultats obtinguts, que es tradueixen en un refredament fins a -6 ºC, els van animar a traslladar els experiments a fetges humans, unes 200 vegades més grans. I ho han aconseguit: poden refredar els fetges per sota dels zero graus sense provocar que es congelin ni que es formin cristalls que trencarien l'estructura cel·lular i del teixit hepàtic. La tecnologia de reescalfament fins a assolir la temperatura òptima fisiològica garanteix la viabilitat de l'òrgan.

Cada hora pot ser vital

De mitjana, els experiments evidencien la possibilitat d'estendre la preservació dels fetges fins a les 27 hores, el triple de les 9 hores actuals. El temps d'afegit, diu Reinier de Vries, un dels coautors de l'estudi, "pot marcar la diferència" entre un òrgan viable i un que deixi de ser-ho per haver superat el temps des que s'extreu fins que s'implanta.

Traduït a situacions clíniques quotidianes, l'increment de temps significa que amb la nova tecnologia un potencial donant de fetge que visqui a grans distàncies d'on es troba el receptor pot ser-ho efectivament. En el cas dels Estats Units, com assenyala Francis Collins, l'actual director dels Instituts Nacionals de Salut (NIH), pot voler dir que el fetge viatgi de costa a costa o de nord a sud sense conseqüències negatives.

En el cas d'Europa passaria el mateix, de manera que els òrgans podrien fer trajectes llargs amb molta més facilitat que no pas l'actual. Dit d'una altra manera, s'amplia enormement el rang geogràfic de recerca de potencials donants i, en conseqüència, el nombre de fetges disponibles. Ara queda per veure fins a quin punt els nous protocols de Harvard són aplicables a altres òrgans perquè el temps deixi de ser un factor limitador per facilitar la donació.