El govern espanyol vol que les universitats puguin prioritzar contractar dones

MadridEl govern espanyol ha aprovat aquest dimarts en una primera lectura al consell de ministres l'avantprojecte de nova llei d'universitats impulsada pel ministre Manuel Castells. El text incorpora mesures per afavorir l'accés de les dones a la universitat com a personal docent i investigador i, de fet, preveu fins i tot que puguin tenir preferència a l'hora de ser contractades. En concret, les universitats "podran establir reserves i preferències a les condicions de contractació de manera que, en igualtat de condicions i idoneïtat, tinguin preferència per ser contractades les persones del sexe menys representat" entre docents o qualsevol altra categoria, segons recull l'avantprojecte al qual ha tingut accés l'ARA.

La futura llei vol impulsar l'equitat i "posar fi a qualsevol tipus de discriminació", ha dit Castells. En aquest sentit, també s'establirà l'equitat de gènere als òrgans col·legiats, a les comissions d'avaluació o selecció a través de la paritat entre dones i homes. "Aquesta llei atorga una especial importància a l'equitat en relació amb l'ocupació universitària tant per raons de gènere com per altres raons i condicions socials", recull l'avantprojecte. A més, es "promouran" els projectes científics amb perspectiva de gènere, així com la paritat als equips d'investigació i "l'augment de dones com a investigadores principals". L'objectiu, segons recull la nova norma, és reduir la bretxa de gènere a les diferents vocacions científiques.

L'avantprojecte també preveu que es destinin més recursos a les unitats d'igualtat i diversitat de les universitats, que totes les universitats tinguin plans d'igualtat de política universitària i recursos humans, així com protocols contra l'abús sexual i per raó de sexe. Pel que fa a les plantilles, de la mateixa manera que les empreses, les universitats hauran de tenir un registre salarial que "serveixi per lluitar contra la bretxa de gènere" als sous, així com una composició equilibrada a totes les comissions de selecció i avaluació, entre altres mesures.

Un dels objectius de la reforma, que encara s'ha de tramitar al Congrés, és fomentar la investigació, i per això la nova norma obligarà les universitats a dedicar com a mínim un 5% del pressupost a la recerca. "Sense investigació no hi ha universitat", ha dit Castells a la roda de premsa posterior al consell de ministres. També ha anticipat la modificació dels criteris de qualitat dels centres públics, concertats i privats. A més, la futura llei vol eliminar la precarietat laboral del professorat, lluitar contra l'endogàmia als centres i millorar la qualitat dels graus universitaris, a més de promoure l'accés a l'educació superior.

Menys temporalitat

L'avantprojecte de llei també pretén reorganitzar la carrera acadèmica. La proposta en què treballava el ministeri dirigit per Castells implica crear tres nivells de progressió del professorat –professor ajudant doctor, professor titular i, finalment, catedràtic– i establir una figura contractual per a cadascun que, a més, hauran de ser avaluades. Tots els concursos de places es publicaran abans en un registre i les comissions tindran una majoria de membres externs a la universitat. D'aquesta manera, Castells vol eliminar l'endogàmia al món acadèmic universitari i la precarietat laboral del professorat, que ha arribat a qualificar més d'una vegada "d'escàndol absolut" i "de drama humà". La futura llei també busca reservar per a investigadors fins a un 15% del total de les places permanents de la plantilla.

La nova normativa recull que els professors universitaris amb un contracte temporal no podran superar el 20% de la plantilla, és a dir, la meitat del que ara permet la llei orgànica d'universitats (un 40%). A més, les universitats en què més d'un 15% de la plantilla sigui interina hauran de reservar un 15% de les futures places a programes de "promoció i estabilització" dels membres d'aquest col·lectiu que siguin doctors i faci més de cinc anys que hi imparteixin classes. El govern també vol que la futura llei blindi el professorat universitari, i el funcionari haurà de representar com a mínim el 55% del total de la plantilla (ara la llei ho estableix per al 51% de la plantilla).

"Volem democratitzar-ne l'accés", ha apuntat Manuel Castells, que ha anticipat que el més important no és el "rang" sinó la "capacitat de gestió". La reforma també planteja canvis en el procés d'elecció dels rectors, després que diversos grups parlamentaris hi proposessin modificacions. Una de les propostes és la del PSOE, que vol eliminar el requisit de ser catedràtic per poder ser escollit, una mesura que, ara per ara, tiraria endavant. Quan la reforma entri en vigor es podran presentar a rector tots els docents funcionaris que compleixin tres requisits: comptar amb tres sexennis d'investigació, tres quinquennis de docència i quatre anys d'experiència prèvia en la gestió acadèmica.

Qui escollirà el rector? Doncs un comitè, segons ha explicat Castells, que no només comptarà amb professors i investigadors, sinó també amb persones externes a les universitats (seran fins a un 30% del comitè).

Amb tot, el repte de Castells també és internacionalitzar les universitats. Per aquest motiu la llei fomenta l'acord amb institucions d'altres països, així com l'establiment de programes conjunts tant de mobilitat entre estudiants com de professors o personal de l'administració.