La nova llei d'educació enterra els plans de Wert però no fa intocable la immersió lingüística
Els experts avisen que les denúncies no s'aturaran i que la clau és l'aplicació als centres
BarcelonaÉs un pas endavant per desmantellar la llei Wert però no suposa el blindatge de la immersió lingüística a Catalunya. Així és com valoren els experts lingüistes l'esmena que s'ha aprovat aquest dijous a la nova llei d'educació amb els vots del PSOE, Unides Podem i ERC, que consisteix en eliminar les referències al castellà com a llengua vehicular a les aules, com preveia el projecte inicial, i canviar-ho per establir que "les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre els ensenyaments en castellà i en la resta de llengües cooficials als seus respectius territoris, amb conformitat amb la Constitució Espanyola, els Estatuts d'Autonomia i la normativa aplicable".
El text ha tirat endavant amb 26 vots a favor, 16 en contra i l'abstenció del PNB, que ha argumentat que l'esmena no reconeix el caràcter de llengua pròpia de l'euskera ni deixa clara la seva condició de llengua vehicular. Per al PSOE, l'objectiu és reconèixer el plurilingüisme i garantir que els alumnes coneguin tant el català com el castellà a l'acabar la secundària, mentre que per a ERC la nova llei "blinda" la immersió lingüística.
"L'esmena anul·la la part de la llei Wert que plantejava el castellà com a llengua vehicular, però això no vol dir que la immersió quedi blindada. La batalla no ha acabat", afirma Ignasi Vila, professor de la Universitat de Girona (UdG) i expert en immersió lingüística. Avisa que la nova llei deixa a les comunitats autònomes la possibilitat de regular l'ús de la llengua a cada territori, així que la responsabilitat recau ara en la Generalitat, que és qui "ha de garantir els drets lingüístics dels alumnes". "La raó de l'esmena no és que la llengua pròpia de Catalunya és el català. És un tema de drets lingüístics: tothom ha de tenir la possibilitat d'aprendre el català, i no se m'acudeix cap altre lloc que no sigui a l'escola ni cap altre mètode que no sigui la immersió", sentencia.
"No desactivarà l'activisme judicial"
Les veus consultades per l'ARA asseguren que a la pràctica la llei no implicarà grans canvis. Primer, perquè l'estratègia de Wert de fer pagar a la Generalitat l'escolarització en castellà dels alumnes que ho vulguin ha tingut un impacte molt minoritari i ha ja estat tombada pel Constitucional. Segon, perquè "no desactivarà l'activisme judicial" d'algunes famílies i partits contra el model lingüístic català, apunta Albert Branchadell, degà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB, i per tant "no farà intocable" la immersió, almenys en el terreny jurídic, on diverses sentències han dictaminat que les classes a Catalunya han de ser com a mínim en un 25% en castellà.
I tercer, perquè al final el més rellevant no és tant què diu la llei sinó l'aplicació del model als centres. "I als centres no es compleix que el català sigui la llengua vehicular", lamenta Joaquim Arnau, membre emèrit de l’Institut d'Estudis Catalans, que detecta un "cert relaxament" en aquest sentit, sobretot als instituts d'algunes zones de Catalunya.
De fet, la immersió lingüística, més enllà de l'àmbit pedagògic o educatiu, ha estat un cavall de batalla i fins i tot una arma llancívola a nivell polític i també judicial. En aquest sentit, el teló de fons és una negociació entre ERC i el govern espanyol pels pressupostos generals de l'Estat i també una batalla soterrada entre els partits catalans de cara a les eleccions del febrer. Per això, quan es va filtrar a la premsa a mitjans d'aquesta setmana, els partits de l'oposició es van abraonar sobre el govern espanyol, acusant-lo de voler "desallotjar" el castellà de les aules catalanes, i el PP i Ciutadans no han trigat a alertar que la recorreran davant del Constitucional i el Parlament Europeu, perquè consideren que vulnera el dret dels alumnes catalans a rebre l'ensenyament en castellà.
Alhora, també JxCat va criticar l'esmena, i va avisar que el PSOE "estava marcant un gol a ERC", perquè creuen que el canvi "deixa en mans de l'administració educativa" establir el percentatge d'hores de classe que s'hauran de fer en una llengua o l'altra. Aquest dijous, el diputat del Partit Demòcrata Sergi Miquel ha dit que si es canvia la referència a les "administracions educatives" per "comunitats autònomes" donaran suport a l'esmena.
És per això que el catedràtic de filologia catalana de la UB Xavier Vila demana als polítics que es fixin "en el resultat, no en el mètode". "Els polítics i les lleis han de demanar resultats, no ficar-se en metodologies. Han de deixar que els especialistes en didàctica de la llengua s'encarreguin del que passa a les escoles", assegura, alhora que reivindica una desjudicialització de l'escola.