Les universitats hauran de dedicar almenys un 5% del seu pressupost a la investigació i la recerca i el seu personal docent amb contracte temporal no podrà superar el 40% de la plantilla. Aquests són els canvis que introdueix un decret que ha aprovat el consell de ministres aquest dimarts, el contingut del qual ja feia temps que se sabia. Amb aquesta norma, el ministeri de Manuel Castells vol garantir la qualitat docent i de recerca de totes les universitats espanyoles, ja siguin públiques o privades, presencials o virtuals. Els centres tindran ara cinc anys per adaptar-se als nous requisits. Un marge de temps clau, perquè en l'Observatori del Sistema Universitari ja va advertir que, de mitjana, les universitats espanyoles tenen el 46% dels contractes temporals. A Catalunya és especialment greu perquè cap universitat passa la prova i cinc de les set universitats superen el 60% de contractes temporals.
Una nova llei de la ciència amb nous contractes laborals i el compromís de més inversió
Geis demana als partits aprovar la nova normativa per la via ràpida
BarcelonaEl Govern ha aprovat aquest dimarts la llei de la ciència, que va quedar penjada la legislatura anterior. Aquest nou marc normatiu ha de servir per consolidar la ciència com un "element estructural del país", donar estabilitat a la investigació científica i consolidar-ne el finançament. Són reptes tan importants, ha dit la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, que ja ha demanat als partits que donin suport a una tramitació d'urgència al Parlament perquè la llei entri en vigor com abans millor.
Com ha reclamat els últims anys el sector, la llei vol "garantir les condicions adequades de treball" dels científics, investigadors i altres professionals, com els doctorands, i per això es promourà la mobilitat amb processos de captació i retenció de talent. I com que tan important és evitar que el talent marxi fora com poder-ne atraure de fora, es crearan noves categories laborals per blindar les condicions laborals de la gent que col·labora en projectes de recerca: es preveuen les figures del personal tecnòleg i tècnic de suport a la recerca, el personal d'administració amb funcions de col·laboració i assistència d'R+D+I i el col·laborador científic. I tot plegat, ha dit Geis, "flexibilitzant i simplificant" els processos administratius –és a dir, la burocràcia– a l'hora de contractar o obrir nous projectes.
Si hi ha una demanda unànime del sector universitari i de la recerca és la necessitat de millorar-ne el finançament, un objectiu que també es van marcar Junts i ERC a l'acord de Govern. Al text, el nou executiu es comprometia a assolir un finançament del 2,12% del PIB en recerca en quatre anys. La nova llei planteja augmentar la inversió en investigació i passar de l'1,5% a un 2% del PIB en R+D+I. Tot i que Geis ha dit que els pressupostos de l'any que ve encara s'estan treballant i que no pot parlar de xifres concretes, ha assegurat que la seva voluntat és que el finançament del seu departament creixi fins al 5% del total dels comptes de la Generalitat. Però l'objectiu també és recaptar més inversions privades per a la recerca, i per això crearà un Consell de Mecenatge, amb la idea d'"incidir positivament en la implicació privada en el finançament de la ciència".
Segons el departament de Recerca i Universitats, el sistema de recerca català ha captat 1.583 milions d'euros en els últims sis anys, és a dir, un 2,5% del total i molt per sobre de l'1,5% del nostre pes en termes poblacionals. Pel que fa a l'impacte del PIB, cada euro invertit en recerca torna multiplicat per quatre, mentre que cada investigador pot generar fins a set noves contractacions.
Dos organismes nous per assessorar i transferir el coneixement
La nova normativa, que recull les bases del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, també preveu la creació de dos òrgans assessors, que tindran la missió de coordinar tots els agents del sistema de recerca, desenvolupament i innovació català. Universitats, centres de recerca, agències, centres tecnològics i parcs científics, entre altres, es trobaran al nou Consell de Recerca de Catalunya (Coricat), que servirà per "reflexionar, debatre i assessorar el Govern en les grans decisions estratègiques de país", i a la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI), un nou òrgan col·legiat de coordinació del Govern per fomentar la investigació i la transferència del coneixement.