Un nou satèl·lit s'estavella contra la Terra
Incertesa sobre si alguna de les parts del Rosat ha caigut sobre el planeta després de desintegrar-se. També es desconeix el lloc on hauria pogut caure
BerlinEl satèl·lit de raigs X alemany Rosat, fora de servei des de 1999, ha entrat aquesta matinada a l'atmosfera terrestre, encara que es desconeix si, després de desintegrar-se, alguna de les seves parts ha caigut sobre la Terra i el lloc concret on ha pogut caure. El Centre Aeroespacial Alemany (DLR) ha informat avui que el satèl·lit va entrar en l'atmosfera de la Terra entre les 03.45 hores (01.45 GMT) i les 04.15 hores (15/02 GMT), on es va desintegrar la major part de l'objecte de 2,5 tones de pes.
Poc abans el DLR va descartar –des de la seva central a Colònia, a l'oest d'Alemanya– que les restes del satèl·lit poguessin caure sobre Europa, Àfrica o Austràlia. En els últims dies els tècnics del DLR havien insistit, a més, que les possibilitats que algun component del satèl·lit arribés a produir danys en caure a la Terra eren mínimes.
Definir el lloc exacte de l'impacte resultava complicat, principalment per l'elevada velocitat del Rosat –una volta completa a la Terra dura només 90 minuts–, així com per la rotació del nostre planeta sobre el seu propi eix. Els experts tan sols van poder precisar que el Rosat cauria sobre la Terra entre els 53 graus de latitud nord i els 53 graus de latitud sud. El DLR va dir fa uns dies que hi ha una possibilitat entre 2.000 que alguna peça del Rosat pugui impactar sobre alguna persona, un fet que mai ha passat en la història dels satèl·lits.
Durant la seva missió, entre 1990 i 1999, el Rosat va girar al voltant de la Terra en un una òrbita el·líptica a una distància d'entre 585 i 565 quilòmetres de la superfície terrestre. Des que va ser posat fora de servei, el satèl·lit alemany perdia altura contínuament a causa de la fricció amb l'atmosfera terrestre, de manera que a principis de setembre passat la distància amb la Terra s'havia reduït fins a uns 290 quilòmetres.
Quan el Rosat va entrar a l'atmosfera a una velocitat de 28.000 quilòmetres per hora, el satèl·lit es va trencar previsiblement a trossos i la major part es va desintegrar a causa de l'extrema calor generada pel fregament.
