El nou reglament d'estrangeria permetrà regularitzar 900.000 migrants en tres anys

BarcelonaUna reforma del reglament de la llei d'estrangeria que redueix terminis i simplifica requisits per regularitzar migrants que viuen a Espanya sense papers. De la nova norma se'n podrien beneficiar, segons el govern espanyol, unes 300.000 persones cada any durant els tres anys vinents, segons ha assenyalat la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, a la roda de premsa posterior al consell de ministres que ha donat llum verda a la mesura.

Saiz s'hi ha referit com "la reforma més integral i ambiciosa" de la llei d'estrangeria, que va entrar en vigor fa 13 anys. Els principals canvis són que redueix de tres a dos anys el temps de permanència a Espanya necessari per accedir a les figures d'arrelament i estableix que tots els visats tindran una durada inicial d'un any. A més, incorpora mecanismes de protecció per als treballadors migrants de temporada i reforça el reagrupament familiar. Precisament, Saiz ha recordat que, segons diverses organitzacions internacionals com les Nacions Unides, Espanya necessita entre 250.000 i 300.000 treballadors estrangers a l'any per sostenir el seu estat de benestar, la quantitat de persones que ara s'estima que es beneficiaran del nou reglament.

Una de les novetats principals del nou reglament és la reformulació de les figures d'arrelament, el mecanisme que permet a les persones estrangeres que resideixen a Espanya en situació administrativa irregular aconseguir els papers. La nova normativa incorpora una nova tipologia d'arrelament. Fins ara, n'hi havia de caràcter social, laboral, familiar i per a la formació. Ara, també existirà la segona oportunitat, un arrelament destinat a aquelles persones que els va passar per alt termini per fer la gestió. Amb tot, un dels grans canvis de la figura de l'arrelament és el temps d'estada necessari a l'Estat per accedir-hi, que es redueix a dos anys. Segons ha explicat la ministra, a finals del 2023 hi havia 210.334 persones amb autorització per arrelament, 84.983 més que el 2022, i entre el 2022 i el 2023 va augmentar un 30,4% l'afiliació entre persones beneficiàries d'aquest tipus de permís. "Hem calculat que amb aquesta reforma es puguin regularitzar, de mitjana, 300.000 persones a l'any durant els tres anys vinents", ha conclòs Saiz.

Visats d'un any

El nou reglament també modifica la figura dels visats. Ara, totes les autoritzacions inicials seran d'un any i les renovacions, de quatre. Això, per exemple, amplia el visat per a la recerca de feina de tres mesos a un any. A més, se simplifiquen els procediments i també delimita les competències entre consolats i oficines d'estrangeria. Això servirà, segons el govern espanyol, per evitar situacions d'irregularitat sobrevinguda. També busca evitar-ho una altra reforma: no caldrà abandonar el país per obtenir la residència de llarga durada després d'una de temporal.

Segons ha assenyalat Saiz, el nou reglament es basa en tres eixos per fomentar la inclusió de la població estrangera a Espanya: la feina, la formació i la família. En l'àmbit laboral, la major part de les autoritzacions habilitaran per treballar des del primer moment sense haver de sol·licitar-ho expressament, incloses les persones que venen a Espanya a estudiar. A més, s'ha creat una autorització específica de residència i treball per a les activitats de temporada (com serien els temporers de la fruita, per exemple) que facilita la contractació individual i col·lectiva i millora la protecció dels drets dels treballadors, ja que aquests hauran de tenir informació concreta i escrita en un idioma que comprenguin de condicions laborals, d'estada i altres despeses.

Reagrupació familiar

Al nou reglament, també s'ha modificat la reagrupació familiar a través de la creació d'una autorització de residència per a familiars de ciutadans espanyols. Entre les novetats, s'amplia l'edat dels fills beneficiaris de 21 a 26 anys, s'hi inclouen altres realitats com les parelles no registrades formalment que puguin acreditar una relació afectiva anàloga i es permet la reagrupació dels fills i progenitors de víctimes de tràfic, violència sexual o de gènere. La majoria de les persones que es beneficiaran d'aquesta mesura són persones que han obtingut la nacionalitat espanyola en els darrers anys i podran portar la família.

Pel que fa a la formació, les persones que vinguin a Espanya per cursar els seus estudis comptaran amb una autorització d'estada inicial que duri el mateix temps que la seva formació i se'ls facilitarà una via ràpida per poder enllaçar-la amb una feina quan acabin els estudis. Fins ara, aquesta autorització era d'un any. A més, mentre estudien, podran treballar un màxim de 30 hores setmanals.