Nou pas per prestigiar els mestres: importar noves formes d’ensenyar

BarcelonaAsunción Blanco, professora del departament de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, marxa al setembre a fer una estada de dues setmanes a la Universitat del Quebec. Allà hi té una missió: absorbir el model de formació que imparteix als futurs mestres i, després, importar-lo cap a Catalunya per aplicar-ne els aspectes més interessants als graus d’educació d’infantil i de primària que fan les universitats catalanes. Aquesta estratègia, que s’aplica per primer cop a Catalunya, és similar a la que va dur a terme Finlàndia durant la dècada dels 80 i que va aconseguir millorar, en poc temps, tot el sistema educatiu del país. Els passos de Blanco els seguiran 15 professors més que s’estaran entre dues setmanes i un mes en una de les universitats estrangeres capdavanteres en la formació dels futurs metres. A tots aquests professors la secretaria d’Universitats i Recerca els ha concedit una nova beca que es diu MOB-MIF.

A banda d’estudiar el model pedagògic de la universitat on vagin, cada professor haurà d’aprofundir en un “aspecte concret”, avança a l’ARA Miquel Martínez, un dels encarregats d’elaborar el programa de Millora i Innovació en la Formació dels Mestres (MIF) en què s’inclouen aquestes beques. En el cas de Blanco, haurà d’analitzar com s’utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’avaluació de les competències dels estudiants en totes les àrees de coneixement. Els deures que hauran de fer la resta de docents són l’estudi del sistema de pràctiques a les escoles de les universitats de Winchester i Bath Spa, al Regne Unit; els models d’interacció a l’aula a la Universitat de Ginebra (Suïssa); com es treballa l’expressió i la creativitat a la de Kingston (Regne Unit), o com s’ensenya la llengua en un context bilingüe, també a la Universitat del Quebec. “Per millorar la qualitat de la docència hem de mirar enfora”, verbalitza Martínez.

Ajuts també per a futurs mestres

Perquè tots aquests coneixements reverteixin en les facultats d’educació catalanes, els professors, un cop arribin a Catalunya, compartiran les seves experiències en conferències i seminaris. Alhora s’elaboraran una mena de guies que es faran arribar a totes les universitats perquè les puguin aplicar als seus estudis de magisteri. “Perquè sigui efectiva la iniciativa ha de tenir una continuïtat i el suport de totes les institucions”, alerta Blanco, que és professora de l’assignatura de societat, ciència i cultura de primer curs dels graus d’educació infantil i primària. Martínez comparteix l’opinió de la professora de la UAB i per això deixa clar que no només tindrà continuïtat sinó que, a més, s’ampliaran el nombre de beques i alhora s’oferiran ajuts als estudiants que es formen com a mestres. En paral·lel a aquestes beques, el programa de millora també preveu altres mesures, com l’examen específic per als estudiants que vulguin estudiar magisteri a partir del juny del 2017. El que es coneix com a Prova d’Aptitud Personal tindrà dues parts: un examen escrit en què s’avaluaran les competències comunicatives i “lògico-matemàtiques bàsiques” i una redacció en què s’examinarà el seu vessant reflexiu i de raonament crític.

Un futur MIR de mestres?

Sobre la taula també hi ha establir una mena de MIR per a mestres. El secretari general d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, és partidari de la proposta però l’última paraula la té el departament d’Ensenyament. Si ho acceptés, el govern espanyol hauria de donar el vistiplau al nou pla d’estudis o, com a mínim, a una modificació. Sigui com sigui, Martínez defensa que “s’ha plantejat una formació pràctica d’una durada d’un curs”.

El programa de millora el va impulsar la secretaria d’Universitats i Recerca amb la participació d’Ensenyament l’any 2012 amb l’objectiu de prestigiar aquesta professió. Per aconseguir-ho, vol atreure els millors estudiants als graus de mestre, millorar el model formatiu i adequar les condicions d’accés a la funció docent d’acord amb el nivell del sistema educatiu català.