Nou pas per fer tornar els toros a Catalunya
Madrid“Vostès volen competències per aixecar la prohibició de les corrides de toros a Catalunya”, va afirmar el diputat d’ERC Joan Tardà des de la tribuna d’oradors del Congrés. Des de la bancada del PP, un parlamentari va exclamar: “Sí senyor!” Era, segons consta a l’acta de la cambra baixa, Juan Manuel Albendea, president de la comissió de cultura i reconegut aficionat als toros. D’aquesta manera tan espontània reconeixia les pors de diversos grups de l’oposició sobre l’objectiu últim del projecte de llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, que ahir va defensar al ple el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert. La disposició final cinquena de la normativa es refereix, explícitament, a la tauromàquia, que ara fa un any ja va ser declarada patrimoni cultural. L’executiu de Mariano Rajoy va desplegant el full de ruta que, en aquest àmbit, va prometre posar en pràctica a principis de la legislatura.
En la seva intervenció, Tardà va acusar el ministre de “morir espanyolitzant” però el va advertir que, malgrat la nova llei, el govern de l’Estat no podrà capgirar la decisió que va prendre el Parlament per abolir les curses al Principat. “Hi ha [a Catalunya] moltes ganes de perdre’l de vista”, va dir el republicà a Wert. Des de CiU, Montse Surroca també va denunciar que els toros estan en el rerefons d’aquesta legislació. De fet, va posar l’accent en la invasió competencial que, a parer seu, suposa aquesta normativa. L’Esquerra Plural, que inclou ICV, va insistir a acusar els populars de voler imposar “espectacles que es basen en el maltractament animal”.
Segons molts dels portaveus que van participar en el debat, és especialment significatiu que bona part del projecte es dediqui, precisament, a justificar jurídicament la capacitat de l’administració central per regular el patrimoni cultural immaterial. En la intervenció inicial, Wert va negar qualsevol afany recentralitzador. Va assegurar que hi havia una “llacuna administrativa” que calia omplir perquè, fins ara, només hi havia regulació supraestatal i autonòmica. Tot i insistir que l’executiu del PP pretén limitar-se a treballar, colze a colze, amb els territoris, els partits de l’oposició veuen escletxes clares per on pot entrar una voluntat unificadora. Per exemple, quan calgui prendre decisions per salvaguardar “manifestacions” compartides en diferents comunitats o les que requereixen una “comprensió unitària de la tradició”, en paraules de Wert.
Una “cultura nacional”
Els populars van fer servir la majoria absoluta al Congrés per rebutjar les esmenes a la totalitat que diversos partits havien presentat contra el text. Les crítiques no van arribar només des de Catalunya. La diputada del Bloc Nacionalista gallec Rosana Pérez va acusar el ministre d’imposar “una cultura nacional que no existeix” en un estat plurinacional com l’espanyol. Joseba Agirretxea, del Partit Nacionalista Basc, es va sumar a aquests retrets. Segons va dir, al centredreta espanyol la idea d’una única cultura estatal els genera molts “maldecaps”. Per això, creu que Rajoy treballa per crear òrgans per intentar “homogeneïtzar” la societat, malgrat que això no encaixi amb la societat. Per molts el subtext real d’aquesta (altra) llei Wert el va destapar el diputat Albendea.
