El Tramvia de Barcelona ha registrat 29,8 milions de viatges durant el 2019, la xifra més alta des de l'entrada en servei. En total, hi ha hagut un 2,36% més de validacions que l'any 2018: l'augment de 6,12% de viatges al Trambaix compensa la davallada d'un 4,8% dels viatges amb el Trambesòs, que nota la interrupció del servei entre Glòries i Can Jaumandreu durant tres mesos per les obres a la plaça de les Glòries.
Nou rècord històric de Ferrocarrils: 91,2 milions de viatgers, deu més que fa dos anys
Les estacions de Sant Cugat registren un 9,4% més de demanda
BarcelonaL'any 2016 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va arribar als 81,4 milions de passatgers, una xifra que superava per primera vegada els passatgers que hi havia abans de la crisi. Des d'aleshores, i per quart any seguit, la xarxa ferroviària de la Generalitat ha anat batent rècords, fins que el 2019, FGC ha registrat 91,2 milions de validacions, un 4,4% més que l'any passat i deu milions més que fa només dos anys. Un increment imparable que té diverses explicacions: la recuperació econòmica –que ha fet tornar milers de persones al mercat laboral i, per tant, a moure's per arribar a la feina–, la conscienciació pel medi ambient i també l'expansió de la xarxa pública de tren.
De fet, des de FGC també creuen que el rècord històric s'explica "en bona part, gràcies als perllongaments a Terrassa i Sabadell". De fet, la línia del Vallès supera els 66 milions de validacions. Després d'una dècada d'obres –i cinc anys de retard perquè la Generalitat va haver d'aturar les obres per la manca de finançament–, l'any 2017 es va culminar el que s'anomena Metro del Vallès, amb l'allargament de les tres estacions noves que faltaven a Sabadell, i que se sumaven a dues que s'havien obert a la mateixa ciutat i a un ramal construït a Terrassa. Aquestes obres passen per punts claus, com la Creu Alta, Sabadell Nord (connecta amb l'estació de Renfe) o la Universitat Autònoma.
En aquest sentit, l'Enquesta d'Hàbits de Mobilitat de la UAB publicada avui ha constatat que el transport públic és l'opció majoritària per arribar a la universitat. També en aquest cas s'ha registrat un rècord històric: el 64,3% de la comunitat educativa utilitza el tren o el bus per traslladar-se fins a la UAB: el mitjà més utilitzat són els Ferrocarrils (34%), seguit de la Renfe (19,4%) i de l'autobús (11%).
Des que es van posar en marxa aquestes estacions noves els usuaris alerten que hi ha força aglomeracions. Per això, en termes relatius les parades de Terrassa i Sabadell no registren grans augments; un 5,4% i un 8,8% respectivament. On el 2019 s'ha notat un increment més acusat d'usuaris és a les set estacions de Sant Cugat. A la Floresta, Valldoreix, Sant Cugat, Mira-sol, Hospital General, Volpelleres i Sant Joan la demanda ha crescut un 9,4%. Aquest augment es pot atribuir al creixement de la població de Sant Cugat: la ciutat vallesana va tancar el 2018 superant per primera vegada la xifra de 90.000 habitants, és a dir, que en 20 anys Sant Cugat ha crescut prop d'un 80%. A més, l'1 de gener de 2019, 18 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona van passar a formar part de la primera corona, de manera que per anar fins a Barcelona ho poden fer amb un bitllet de zona 1.
La línia Llobregat-Anoia també va a l'alça i registra gairebé 25 milions de validacions, un 7% més que l'any passat. L'augment més significatiu és a la segona corona, de la Colònia Güell a Martorell Vila, amb un creixement espectacular del 19%, molt per sobre de la mitjana de la línia. Els ramals de Manresa i Igualada –on l'autobús és l'opció més ràpida– augmenten un 7,2% i un 1,8%, respectivament.