Un nou fàrmac redueix les lesions cerebrals en l'esclerosi múltiple recurrent

BarcelonaEs calcula que més de dos milions de persones pateixen esclerosi múltiple arreu del món. Fins ara, i sense un tractament que permeti curar-la, són més de 10 els fàrmacs que frenen l'avenç de la malaltia i modifiquen el seu curs. Ara un estudi liderat pel doctor Xavier Montalban, director del Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat), ha permès identificar-ne un altre, l'evobrutinib, que redueix substancialment les lesions cerebrals actives en l'esclerosi múltiple recurrent (EMR) detectades amb ressonància magnètica i controla, així, la progressió de la malaltia.

L'evobrutinib és el primer fàrmac administrat per via oral que demostra que la inhibició de la molècula BTK –tirosina quinasa de Bruton– té un efecte positiu en l'EMR, una forma de la malaltia que es manifesta amb recaigudes i brots. El medicament permet bloquejar les cèl·lules que ataquen la mielina, la capa protectora de les neurones danyada pels atacs del sistema immunitari. Montalban, que també és cap del servei de neurologia de la Vall d'Hebron, ha destacat que el nou fàrmac ofereix una opció més de tractament a aquests pacients.

L'estudi, que va durar 52 setmanes, es va fer en pacients d'entre 18 i 65 anys amb esclerosi múltiple recurrent. Es van repartir a l'atzar en diversos grups que rebien dosis diferents del medicament en qüestió o bé d'un altre fàrmac (dimetil fumarat) o bé placebo. L'objectiu principal era aconseguir una reducció de les lesions cerebrals.

Abans d'arribar a la meitat del període de tractament, a partir de la setmana 12, els pacients tractats amb el nou fàrmac van començar a "mostrar efectes positius". Montalban insisteix que l'efectivitat que s'ha observat és "especialment rellevant en el cas dels pacients que tenen brots".

A més, vuit de cada deu participants no van patir recaigudes al llarg de les 48 setmanes del tractament, un segon èxit que han presentat els investigadors aquest divendres durant la reunió anual de l’Acadèmia Americana de Neurologia a Filadèlfia (EUA). Pel que fa als efectes adversos, els que més s'han manifestat han estat nasofaringitis i l'elevació de les transaminases. En tots els casos van aparèixer en les primeres 24 setmanes de tractament i van desaparèixer quan es va interrompre, sense conseqüències clíniques dins del temps d'estudi.