El volcà transforma el relleu de l'illa de La Palma

BarcelonaL'erupció del volcà Cumbre Vieja està canviant l'orografia de l’illa de La Palma: diumenge part del con principal del volcà es va ensorrar, cosa que va escapçar la fisonomia original de la muntanya i transformar-ne el dibuix. No és l'únic canvi. Des de dimecres, quan la lava va arribar al mar, s'ha creat un nou delta a l'illa que ja ocupa 32,7 hectàrees, segons els últims càlculs dels geògrafs que segueixen gairebé minut a minut l'activitat del volcà, que els últims 16 dies no ha donat més que unes hores de treva a la població. Malgrat tot, les autoritats insisteixen que l'erupció només afecta un 10% de l’illa i que a la resta la vida continua amb normalitat.

El balanç de les destrosses és de 946 edificacions totalment arrasades, 128 més malmeses o en risc i més de 30 quilòmetres de carreteres inutilitzables, segons les últimes dades del satèl·lit Copernicus, que aquest dilluns encara no ha pogut oferir noves imatges de l'activitat del Cumbre Vieja a causa del dens fum que ha emès el volcà en les últimes hores. Dimarts el consell de ministres aprovarà una línia d'ajudes extraordinàries de 206 milions d'euros per a l’illa.

L'ensorrament parcial del con diumenge a la nit ha generat una nova fase explosiva i efusiva del volcà. Surt nova lava i en més quantitat, fins al punt que la nova llengua ha arribat a fer 1.200 metres d'ample en alguns punts. Això ha passat perquè el terreny per on circula presenta concavitats que actuen com a "vasos comunicants" i eixamplen el recorregut de la lava. Aquest dilluns el director tècnic del Pla de Prevenció de Risc Volcànic (Pevolca), Miguel Ángel Morcuende, ha explicat que aquest fenomen entra dins de la pauta que segueixen les erupcions estrombolianes.

El mateix recorregut

La bona notícia, ha volgut transmetre Morcuende, és que la nova lava es va fondre en una sola colada que està seguint la ruta de les anteriors i, per tant, no està engolint nous terrenys. Tot i així, el president de Ies Illes Canàries, Ángel Víctor Torres, ha assegurat que l'activitat del volcà és "imprevisible" i que no es pot descartar que les noves llengües es desviïn cap a nous camins. De fet, Torres ha admès que no saben quant pot durar l'erupció. "No sabem encara en quin moment ens trobem, no sembla que estiguem a prop del final", insistia. Una de les claus per poder aventurar una data final de l'erupció és la disminució de les emissions de diòxid de sofre, que de moment continuen enfilant-se: en els últims 16 dies el volcà ha emès unes 16.000 tones d'aquest gas a l'atmosfera.

Sobre del terreny, la lava ocupa una superfície de 413 hectàrees, amb un perímetre de 36,3 quilòmetres, segons les últimes estimacions dels experts. Al mar, són 32,7. Diversos vaixells científics vigilen la caiguda del magma a l'aigua i les emissions de gasos (CO₂, diòxid de sofre i àcid clorhídric) produïdes pel fenomen per garantir la qualitat de l'aire i de l'aigua. A l’illa ja han començat els treballs per portar aigua de la part baixa de Los Llanos de Aridane fins a l'embassament de Cuatro Caminos, una zona on uns 350 pagesos tenen dificultats per regar els camps. A partir de dimecres també s'instal·laran dessaladores portàtils a la zona.

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha registrat una quarantena de terratrèmols en les últimes hores a la zona, el més important un sisme de magnitud 3,7 a Fuencaliente, a uns 11 quilòmetres de profunditat. Morcuende ha volgut donar un missatge de tranquil·litat i ha explicat que els sismes a una profunditat tan gran no generen riscos per a la població. "No estem parlant de sismicitat superficial, que pugui donar lloc a altres fenòmens ni hem de témer, en principi, cap nova boca a conseqüència d'aquesta nova sismicitat", ha indicat Morcuende.