Un nou decret per repartir els alumnes més desfavorits

BarcelonaLes idees que s’apuntaven en el Pacte Contra la Segregació Escolar comencen a prendre forma: la nova normativa d’admissió valorarà la renda i la formació de les famílies i protegirà els centres més vulnerables. Són les propostes plantejades pel síndic de greuges i que el Govern fa seves, tot i que moltes depenen d’una millora en el pressupost que encara no està garantida

Més supòsits per considerar que un alumne té necessitats educatives específiques

QUINA ÉS LA SITUACIÓ ACTUAL?

Fins ara es considerava que un alumne tenia necessitats educatives específiques (NEE) si alguna malaltia o trastorn dificultava el seu desenvolupament o aprenentatge (discapacitats físiques o intel·lectuals, trastorn de l’espectre autista, trastorns de conducta...), si havia patit una “incorporació tardana al sistema educatiu” o bé si la seva situació socioeconòmica era “especialment desfavorida”. Per aquest últim supòsit, s’han detectat 3.000 alumnes de P3 amb NEE, menys d’un 5% dels 70.000 matriculats. La xifra és irreal tenint en compte que prop del 25% dels infants estan en risc de pobresa. El síndic considera clau que l’administració s’anticipi en la detecció.

QUÈ PROPOSA EL SÍNDIC?

El decret hauria d’ampliar els supòsits per considerar que un alumne té necessitats específiques i tenir en compte el desconeixement de la llengua vehicular, el risc de pobresa, el nivell d’estudis dels progenitors, l’existència de periples migratoris recents, l’escolarització prèvia deficitària, el baix nivell acadèmic de l’alumne o l’absentisme escolar. Ampliant els requisits -i, per tant, el nombre d’alumnes amb NEE-, es pretenen tallar d’arrel els senyals i els factors que generen desigualtat entre els alumnes. Per assolir-ho, es crearà una unitat de detecció als municipis perquè l’administració, de manera proactiva i amb el padró, busqui els casos vulnerables abans de la preinscripció de P3 i 1r d’ESO.

Es repartiran els alumnes més desfavorits de manera homogènia per no crear guetos

QUINA ÉS LA SITUACIÓ ACTUAL?

El síndic de greuges, Rafael Ribó, va insistir ahir que la segregació escolar és el “principal problema” del sistema educatiu. A què es refereix? No significa tant que una escola tingui molts o pocs alumnes desfavorits, sinó que aquest percentatge no es correspongui amb la realitat social del barri o el municipi. Una dada ho exemplifica bé: a Sant Andreu, Barcelona, hi ha un centre públic amb el 38% d’alumnat immigrant i al costat n’hi ha un altre de concertat amb només el 0,8%, segons dades d’ Eldiario.es. Hi ha municipis, com Olot o Manlleu, que ja lluiten contra aquest fenomen -també es produeix entre escoles públiques- i reparteixen els alumnes més desfavorits de manera homogènia.

QUÈ PROPOSA EL SÍNDIC?

Per evitar centres gueto, s’establirà un percentatge màxim d’alumnat desfavorit en cada zona escolar, una proporció que els centres -també els concertats- hauran de complir i que no podrà superar el 10%. Així doncs, si en un municipi hi ha un 20% d’alumnat amb NEE, les escoles públiques i concertades no podran escolaritzar més del 22% d’estudiants desfavorits. Una proporció que, tot i estar fixada per llei a la LEC, no s’havia aplicat fins ara. La mesura obrirà dues vies paral·leles a la preinscripció: una per a les places reservades per als alumnes amb NEE i una altra per a la resta de places ordinàries. Si cal, es modificaran els límits i les àrees administratives d’escolarització.

Es protegiran els centres educatius que es consideren de màxima complexitat

QUINA ÉS LA SITUACIÓ ACTUAL?

Des de l’any 2014 el Govern classifica els centres educatius amb “criteris objectius i mesurables” tenint en compte la situació social i econòmica de les famílies. Als centres qualificats de màxima complexitat s’hi concentren alumnes els pares i les mares dels quals tenen un baix nivell d’instrucció, una baixa qualificació del seu lloc de treball, perceben la renda mínima d’inserció, estan a l’atur o són nouvinguts, entre d’altres. Però l’etiqueta de ser un centre de màxima complexitat no es tradueix amb més recursos. Encara plou sobre mullat: només el curs passat 8.500 alumnes es van matricular durant el curs escolar (l’anomenada matrícula viva ) en centres de màxima complexitat. N’hi ha uns 350 al país.

QUÈ PROPOSA EL SÍNDIC?

Una de les mesures que es planteja és prohibir la matrícula viva en centres d’alta complexitat, una reclamació que les direccions i les AFA d’aquests centres demanen des de fa temps. En l’anunci del Pacte contra la Segregació també es va anunciar que aquests centres rebrien més recursos i més professors i es donarien incentius econòmics al professorat, per revertir les altes taxes d’interins que solen tenir aquestes escoles. Amb l’objectiu de reflotar aquests centres es promourà que alumnes de famílies afavorides es matriculin en centres desfavorits fent projectes educatius “singulars” en continguts com la música o els idiomes per treure’n la (desafortunada) mala fama.

Es regularan les garanties per arribar a la gratuïtat total de l'escola

QUINA ÉS LA SITUACIÓ ACTUAL?

Tant la llei d’educació de Catalunya com l’espanyola diuen que l’administració ha d’assegurar els recursos públics per “fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris”. Però cap escola és gratis del tot, tampoc les públiques: encara que no es paga una quota mensual, sí que s’han d’abonar càrrecs com les excursions, els llibres de text, les colònies o els xandalls. El departament d’Educació va anunciar que aquest curs tant les escoles públiques com les concertades haurien de publicar abans de la matrícula els pagaments que suposa a les famílies escolaritzar els seus fills en aquell centre. Faltava, però, el mecanisme legal per donar cobertura a aquesta obligació.

QUÈ PROPOSA EL SÍNDIC?

Aquest és l’apartat menys concret, perquè depèn en bona mesura de l’aprovació dels pressupostos. El síndic demana que el nou decret d’admissió asseguri els recursos públics per garantir que l’educació sigui gratis i que per a les activitats (colònies, excursions) o els serveis (menjador) que no tenen caràcter gratuït s’estableixin els “ajuts necessaris”. No es concreta quins han de ser aquests ajuts ni qui ni com sufragarà el cost de les places concertades que seran ocupades per alumnes desfavorits (i no podran pagar la quota). Ahir les entitats es mostraven satisfetes amb els avenços del pacte, però avisaven que quedaran en paper mullat si no van acompanyades de més recursos econòmics.