El nou curs escolar, a examen
La comunitat educativa avalua els reptes del període escolar 2014-2015, que comença avui amb més d’un milió i mig d’alumnes, una xifra rècord
BarcelonaHa arribat el dia. Després de quasi tres mesos de vacances, un total d’1.555.058 alumnes (una xifra rècord) comencen un nou curs escolar. Aquest 2014-2015, però, serà més complicat que els últims períodes escolars. Els motius? La intromissió a les aules de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) i l’aplicació d’un 25% de l’horari lectiu en castellà per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a dos centres catalans, després que dues famílies sol·licitessin més castellà a les aules dels seus fills. La primera mesura, la llei Wert, entrarà a les classes de primer, tercer i cinquè de primària discretament. La segona, augmentar el castellà, ho farà en forma de projecte plurilingüe en una aula del col·legi Sant Bonaventura Franciscans de Vilanova i la Geltrú i en matemàtiques explicades en castellà a l’altra classe afectada, a l’escola les Escolàpies de Sabadell. El curs, però, té altres novetats: més beques menjador i més barracons, més alumnes que mai, un increment per primer cop en quatre cursos de professors i noves assignatures. Quina valoració en fan de tot plegat representants de la comunitat educativa? Una mestra, una directora, una sindicalista i un pare la desgranen a l’ARA.
ALICIA FERNÁNDEZ
“Hi ha avaluacions en
cursos en què no n’hi havia”
Alicia Fernández dirigeix l’escola pública Joaquim Ruyra de Barcelona des de fa 14 anys. El centre té aquest curs 430 alumnes i 28,5 professors (un fa mitja jornada), unes xifres similars a les de l’any passat. Assegura que el curs comença amb relativa “normalitat”, però admet que els canvis que genera la llei Wert la inquieten. “Tenim avaluacions externes en cursos en què mai se n’han fet -tercer de primària- i hi ha petits canvis de currículum, sobretot en l’àrea de medi, que s’han d’adaptar”, explica Fernández. A nivell de funcionament intern, li preocupen els “canvis en els permisos”. Fins ara els docents podien estar malalts un dia sense portar la baixa, però aquest curs s’augmenta fins a tres. “No ho cobriran substituts, un fet que ens pot canviar la planificació. Haurem de ser encara més flexibles”, lamenta. Amb el que sí que està satisfeta és que des de l’inici de curs els alumnes ja sàpiguen si tenen o no beca menjador. Pel que fa al degoteig d’interlocutòries del TSJC, Fernández no entén per què es responsabilitza els directors de les escoles que es compleixin en lloc de l’administració. “Ja tenim altres responsabilitats que no estan recompensades”, fa constar. Fernández és una gran defensora de l’autonomia dels centres educatius: “L’escola és una cèl·lula de l’educació i, per això, s’ha de procurar, sobretot, que tingui autonomia”.
MARIA VINUESA
“Hi ha moments dramàtics en què et falten docents”
“Un curs més arrosseguem velles reivindicacions”, lamenta Maria Vinuesa, membre de l’associació de mestres Rosa Sensat. Els substituts -explica- segueixen sense fer jornada completa i les baixes es cobreixen tard. “Hi ha moments dramàtics en què et falten docents. Això tira a terra tota la planificació que s’ha fet a l’inici de curs”, coincideix Vinuesa amb la directora del Joaquim Ruyra de Barcelona. Valora positivament que aquest curs s’incorporin 815 nous docents després de quatre anys de retallades, però recorda que també hi ha més alumnes que mai. Per contra, lamenta que el contingut de la nova assignatura de valors socials i cívics -l’alternativa a la religió- no arribés a les escoles fins divendres passat. “El curs ja està dissenyat. Que hi hagi una incorporació a última hora ho desestructura”, explica Vinuesa, que, amb una experiència de més de vint anys en el món de la docència, ha format part d’equips directius. Sobre la llei Wert, creu que les instruccions que ha donat Ensenyament no són “gaire clares”, i tot i així està convençuda que no provocarà canvis “exagerats” en el funcionament de la classe: “A més, hi ha una clara resistència del professorat a aplicar-la”.
ÀLEX CASTILLO
“Evitarem que les escoles claudiquin amb la Lomce”
“El nostre principal objectiu d’aquest curs és evitar que els centres claudiquin davant la Lomce”, adverteix el president de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac), Àlex Castillo. La Lomce -explica- redueix el consell escolar a un òrgan purament decoratiu i deixa tot el poder al director. “La interpretació que en fa Ensenyament va en la mateixa direcció”, lamenta. Per evitar-ho s’ha creat la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI), que ja aplega una trentena d’escoles catalanes, que ha fet una crida perquè famílies i docents es concentrin avui davant les escoles per rebutjar tant la Lomce com “les retallades imposades pel departament d’Ensenyament”. Les associacions de pares també suspenen que hagi crescut el nombre de barracons, que no es tingui en compte l’impacte de la pobresa dins dels centres, que les sentències judicials contra el català vulnerin els drets de tota una classe i que hi hagi un mapa de centres “molt distorsionat”. “A l’Eixample, un 70% de les escoles són religioses. La capacitat d’elecció de les famílies està condicionada perquè no tenen a prop una escola pública”, denuncia el portaveu dels pares.
ELVIRA SÁNCHEZ
“Si cal, convocarem una vaga”
Difícil. Així veu el sindicat majoritari del món educatiu, USTEC-STEs, aquest curs. Les seves lluites coincideixen amb les de la Fapac: aconseguir la insubmissió de la llei Wert i posar fre a les retallades del departament d’Ensenyament. Alhora també rebutja la llei de l’educació de Catalunya (LEC). “Laboralment el professorat està en un dels pitjors moments”, lamenta la portaveu del sindicat, Elvira Sánchez. Pel que fa al decret de plantilles i a la nova manera d’organitzar els docents als centres, amb un pes important de les decisions del director, Sánchez denuncia que un 34% de la plantilla està en situació de provisionalitat i que gairebé el 80% del personal nomenat aquest estiu ha obtingut destinació gràcies a la petició directa de la direcció. Per mostrar el seu malestar, el sindicat ha elaborat un manifest perquè els docents el llegeixin avui durant el tret de sortida del nou curs escolar per la megafonia de l’escola. “Si és necessari, farem visible la nostra oposició a la Lomce i a la LEC amb una vaga”, adverteix la portaveu sindical.
Un curs de reptes i incògnites
Llei Wert
Entra a l’escola per primer cop. Ho farà en els cursos de primer, tercer i cinquè de primària de manera, però, molt discreta. Ensenyament ha enviat aquest mes de setembre les instruccions als directors per esquivar-ne l’aplicació.
25% de castellà
Una classe de les Escolàpies de Sabadell i una altra del col·legi Sant Bonaventura Franciscans de Vilanova i la Geltrú faran un 25% del seu horari lectiu en castellà per ordre del TSJC. Dos alumnes van demanar més castellà a l’aula.
Rècord d’alumnes
El curs tindrà 1.552.058 alumnes, una xifra rècord. Tot i que hi haurà 815 professors més (en total, 64.777), la plantilla docent té prop de 2.300 professors menys que el curs 2011-2012, quan el Govern va començar les retallades.
Beques menjador
En total se n’han concedit 9.500 que cobreixen el 100% del cost de l’àpat. És un 30% més que el curs passat. En canvi, de beques que cobreixen el 50% de l’import se n’han donat 59.500, un 2% menys que el curs 2013-2014.
Més barracons
És una de les assignatures pendents del departament d’Ensenyament. Aquest curs n’hi haurà 1.026: són 18 més que l’any passat i la xifra més alta des del 2011-2012. Els centres que funcionaran totalment en mòduls són 97.
Noves assignatures
N’hi haurà dues: educació en valors socials i cívics, que és l’alternativa a la religió i que faran només els alumnes de primer, tercer i cinquè de primària, i la de servei comunitari per als estudiants de tercer i quart d’ESO.
Combatre l’absentisme
Ensenyament s’ha fixat com a objectiu que els alumnes deixin de fer campanes puntuals. Per aconseguir-ho, elaborarà un estudi per determinar els motius i la periodicitat d’aquest absentisme. Alhora demana la complicitat dels pares.