Nou científiques catalanes viatgen al Mart simulat dels EUA

BarcelonaA Hipàcia d’Alexandria se la coneix com la primera dona científica de la història. Per a moltes estudiants de carreres tècniques, aquesta astrònoma, matemàtica i filòsofa avançada al seu temps és també una de les primeres referents que coneixen en un món tradicionalment masculí. No és casualitat, doncs, que el seu nom bategi el primer equip format exclusivament per dones catalanes que viatjarà entre el 16 i el 29 d’abril del 2023 a l’estació analògica de Mart (Mars Desert Research Station, en anglès), al desert d’Utah: l'Hypatia I. Les participants, nou en total, conviuran dues setmanes en un espai que simula les extremes condicions del planeta vermell, confinades en un espai molt reduït i privades dels petits luxes quotidians, com dutxar-se cada dia, per investigar les alteracions dels ritmes circadians o explorar la productivitat alimentària en entorns hostils. Però més enllà de l'èxit dels seus projectes de recerca, l'equip està decidit a plantar una llavor: inspirar altres dones, siguin joves o amb una carrera ja assentada però sense prou visibilitat, a explotar la seva vocació científica.

"L'estació de Mart és l’excusa. Per a nosaltres la imatge d’una tripulació amb tot de dones catalanes de diferents professions, amb una formació acadèmica notable i una profunda passió per l’espai, és una declaració d’intencions. El missatge és clar: «El talent científic femení a Catalunya abunda i és ambiciós. Volem que surtin a la llum més i més Hipàcies»", afirma l'astrofísica i líder de l'equip, Mariona Badenas. No és el primer cop que s'endinsa personalment en aquesta aventura: va fer una estada a Utah l'any 2019 i aleshores es va prometre que hi tornaria, en aquest cas acompanyada de més dones catalanes sensibilitzades amb la divulgació i, sobretot, amb ganes de reivindicar la figura de la dona científica. D'aquí que el germen d'Hypatia Ifos l'11 de febrer d'enguany, el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. "Aquest projecte és una oportunitat per treure a la llum científiques molt capacitades i revertir el desavantatge històric que les ha invisibilitzat", coincideix la periodista científica Núria Jar, una de les nou dones que també formarà part de la missió per documentar-la.

Les dones d'Hypatia I tenen entre 20 i 50 anys i provenen de disciplines molt diverses: l'enginyeria, l'astrofísica i la biologia, però també el periodisme i l'art. "Volem que el nostre missatge qualli a les universitats, per animar les noies que comencen ara a fer carrera i dir-los que poden arribar allà on vulguin, però també entre les que tenen carreres consolidades i admirables però no tenen la visibilitat que mereixen i no volem que marxin", afirma Badenas, que subratlla que ni el sector acadèmic ni el laboral els hi posa gens fàcil, especialment per assumir més responsabilitats i conciliar la vida professional i familiar. Per exemple, a l'etapa predoctoral les dones representen el 55% del personal als centres de recerca, però només el 27% són líders de grup.

L'origen d'aquestes diferències és divers, però totes les participants del projecte assenyalen que és educatiu. A les enginyeries, per exemple, les dones només representen el 20% de l'alumnat. Helena Arias, la integrant més jove amb només 20 anys, ho veu cada dia a la facultat: estudia tres graus –enginyeria mecànica, electrònica i física– i assegura que a la seva classe, d'aproximadament seixanta alumnes, només deu són dones. "Cada cop som més noies, però alguna cosa estem fent malament si continuem sent una minoria", diu. Carla Conejo, biòloga i membre d'Hypatia I,afirma que hi ha un biaix cultural que s'ha reproduït molts anys a les escoles. "A primària hi ha una tendència a reforçar de forma inconscient les àrees creatives en les noies i les assignatures més tècniques en els nois", apunta. I es pregunta: "Què podem aportar per a les vocacions futures de les dones joves?"

Més missions

Falten referents per a les generacions més joves, malgrat que cada vegada hi ha més dones expertes que s'obren camí. "Jo al principi era una mica escèptica amb això dels referents, pensava que si una cosa t'agradava ja en tenies prou. Però després ho he vist molt clar: hi ha menys dones que es dediquen a carreres tècniques i les que poden considerar-se que són exitoses són encara més minoritàries. La ciència que no té ressò mediàtic no arriba i només veiem homes guanyant premis", afirma Arias. No cal anar-se'n gaire lluny en el temps per veure'n exemples: la setmana passada es van anunciar els deu guanyadors del Nobel i només un dels premiats és una dona –la filipina Maria Ressa– i va guanyar en una categoria humanística, no científica.

"Les científiques hi som i sempre hi hem estat. El que ens ha faltat ha estat visibilitat. Tant de bo no haguéssim de lluitar el doble perquè es conegui la nostra feina, els nostres projectes, però encara ara ho hem de fer. Ens queda molt de camí per recórrer", explica Badenas. La intenció d'aquestes nou dones és que la missió Hypatia Ino sigui l'última i n'hi hagi una segona i una tercera, com a mínim, però per fer-ho els cal suport institucional i econòmic. "Nosaltres som nou dones que volem representar el talent femení català, però ho fem amb molta responsabilitat i humilitat perquè som conscients que n’hi ha moltes més que podrien formar part d’aquest projecte", diu Conejo.