Nou cas de 'bullying' escolar: "Amb 11 anys la meva filla ja deia cada dia que es volia matar"

BarcelonaFa uns dies la nena, de 14 anys, va intentar suïcidar-se. La família portava temps atenta, perquè sabia que aquest fet podia arribar en qualsevol moment. “Amb 11 anys ja verbalitzava cada dia que es volia matar, però no sabia com materialitzar-ho”, explica la Pilar, la mare, que en la visita amb la psiquiatra a Sant Joan de Déu va assabentar-se que la nena feia un any i mig “que pensava com fer-ho”.

Tot arrenca quan la filla –l’anomenarem I per preservar la seva identitat– feia cinquè de primària a l’escola Manyanet Sant Andreu de Barcelona. “La nena tenia por, no volia anar a l’escola. Va patir agressions físiques i verbals”, relata la mare per descriure el bullying que de què va ser víctima la seva filla –a qui havien diagnosticat Asperger a principis del 2018– durant els dos últims cursos de primària i que van fer que abandonés el centre l’estiu del 2019.

Quan van tenir constància dels primers indicis, els pares ho van comunicar al Manyanet. Durant el primer curs van ser situacions espaiades en el temps per part sobretot de tres alumnes, tot i que després es va acabar convertint “en un joc” generalitzat dins la classe. “Algunes empentes mentre la humilien dient-li retardada o tonta, algunes puntades de peu, humiliacions, insults...”, resumien els progenitors en una carta a la direcció per detallar el que havia passat des de l’abril. Al curs següent, la cosa va complicar-se i a través d’unes notes a l’agenda escolar la mare va advertir la professora. Era l’octubre del 2018. A partir d’aquí, els correus electrònics per intentar solucionar la situació de la menor eren constants. La nena dormia malament. Quan estava a casa s’aïllava a l’habitació i els feia als pares comentaris com “no li agrado a ningú” o “tothom s'enriu de mi”. La menor feia teràpia amb una psicòloga cada setmana, però no hi havia millora. Tenia atacs d’ansietat periòdics i la situació a l’escola va anar empitjorant.

Síndic i Consorci

Els pares van demanar solucions al col·legi en una reunió. Primer, amb la tutora. Després, el 31 d’octubre, amb presència també de la directora de primària, la psicopedagoga i una psicopedagoga del servei educatiu del barri (EAP Sant Andreu), que s’encarrega de donar suport a les escoles. En aquesta trobada, la família va aportar un informe pediàtric i una relació dels fets que havia patit la seva filla. No obstant això, la situació no va millorar, sinó al contrari. Els pares van posar-se en contacte amb el Consorci d’Educació i van traslladar el cas al Síndic de Greuges. La I seguia patint. “Al febrer va morir la meva mare i la nena es va preguntar: per què no m’he mort jo i no l’àvia?”, relata la Pilar. A l’abril es van reunir per primer cop amb el director del Manyanet.

“Vaig fer un correu al consorci amb còpia a la direcció: em van dir que s’aplicava el protocol des del 5 d’abril, dos dies després d’anar al Síndic, quan des de l’octubre ho sabia Educació”, lamenta la mare. L’activació del protocol no es va produir fins a l’abril, tot i que la responsable de l’EAP Sant Andreu va sol·licitar-ho ja el 31 d’octubre.

Uns dies abans de l’activació, el 27 de març, la directora d’educació primària del Manyanet va demanar que un equip de valoració –format per gent únicament del centre segons la família– dictaminés sobre els fets. Van concloure que el cas de la I no s’ajustava a una situació d’assetjament escolar, sinó a “una conducta que atempta contra la convivència del centre”, de tipus “verbal”, atès que una sèrie d’alumnes “han tingut un comportament no adequat cap als seus companys”. No ho consideraven assetjament específic a la I, que seguia manifestant cada setmana el patiment, sinó que un grup d’alumnes actuava malament en genèric, amb tota la classe.

Centre i família tenien posicionaments diferents. “Van arribar a dir-nos que eren invencions i imaginacions de la nena”, diu la Pilar, que lamenta que la seva filla es va acabar aïllant perquè la van “marginar” en lloc d’actuar sobre els presumptes autors de les agressions. A qui la Pilar no culpa és els nens, tot i que van estar temptats d’anar a parlar amb els altres pares. No ho van fer perquè era l’escola qui havia de resoldre-ho: “No culpo els nens, per a ells és un joc”. Ara bé, se sent enganyada perquè l’escola els deia que havia parlat amb la resta de famílies, i no es va fer –assegura– fins al maig. Tampoc no entenen com és que la psicopedagoga de l’EAP Sant Andreu que va intervenir en el procés era mare de l’escola i lamenten que en molts casos només es té en compte la part acadèmica, obviant tot el vessant emocional: “Si treies bones notes no podies tenir cap problema”.

El Manyanet va argumentar que, tot i tardar sis mesos en obrir el protocol, prèviament havien realitzat diferents actuacions per millorar la situació de la I: canvis de grups d’alumnes als vestidors d’educació física –on havien començat els problemes– i canvis de taules dels estudiants per evitar emparellaments conflictius i converses amb els menors implicats, entre altres mesures. El març del 2019, van ampliar la prevenció, intentant integrar la noia en un altre grup d’alumnes perquè se sentís acollida, fent sessions sobre l’assetjament a l’alumnat o establint un mapa de protecció per evitar incidents. El Síndic de Greuges, però, ja va advertir al centre que va intervenir tard, sense la celeritat que requereixen aquestes situacions, i que, a més, no es va donar la informació necessària a la família. L'ARA ha intentat contactar amb el centre, però no ha rebut cap resposta.

El cas de la Kira

Dos anys més tard, i després de l’intent de suïcidi –abans ja havien trobat un ganivet a l’habitació de la menor–, la família ha decidit posar la I en un centre de dia “per fer un tractament de xoc”, que s’alternarà amb l’escola on estudia ara i amb la qual estan encantats. “Això queda de per vida. Ara no vol destacar, vol passar desapercebuda, va deixada, no es cuida. La van destruir”, diuen.

La mare està convençuda que “si Educació i el Consorci haguessin controlat l’escola” quan van comunicar el cas de la I “el suïcidi de la Kira potser s’hauria pogut evitar”. El 19 de maig d’aquest any, la Kira, de 15 anys, camí del Manyanet, va treure’s la vida. La família de la menor va assegurar que era víctima de bullying i que l’escola ho sabia i no va fer res per aturar-ho. El mateix que va denunciar la Pilar dos anys abans.