¿Poden notar-se les emissions de gasos del volcà de La Palma a Catalunya?
Barcelona és una de les capitals europees amb els nivells de diòxid de sofre més baixos
BarcelonaSi esteu gaire posats en les xarxes socials, segurament aquests dies deveu haver començat a veure mapes de dispersió de diòxid de sofre (SO₂), animacions que dibuixen el possible moviment de les emissions de gasos del volcà de La Palma cap a la Península. Fins a quin punt es podrà arribar a percebre l'SO₂ de l'erupció al nostre àmbit? A hores d'ara no hi ha indicis que pugui ser perceptible per a la població. Si bé la dinàmica del vent efectivament farà córrer part d'aquest diòxid de sofre cap a la Península, en el trajecte s'anirà dispersant i arribarà en una concentració força més baixa que la d'origen. Els nivells d'aquest gas seran més alts a les capes altes de l'atmosfera, però en superfície l'augment de SO₂ podria arribar a no ser perceptible.
Un precedent no gaire llunyà és el de la famosa erupció del volcà Eyjafjallajökull, que va obligar a cancel·lar 100.000 vols a Europa l'any 2010. Segons el professor de l'Institut de Diagnosi ambiental del CSIC a Barcelona Xavier Querol, llavors les estacions de mesura de la contaminació a Catalunya gairebé no van percebre el fenomen.
L'AEMET ha difós algunes dades sobre els nivells de SO₂ que s'han registrat a l'observatori d'Izaña, ubicat a Tenerife, a una altitud d'uns 2.400 metres i lluny de nuclis de població. Aquest dimarts a la nit va haver-hi un pic puntual de 700 ug/m³ d'aire en aquest punt, però fins i tot en aquest moment no es va superar el llindar d'alerta fixat per la Unió Europea, que es produeix quan durant tres hores seguides hi ha una concentració superior als 500 ug/m³ d'aire. Les estacions de vigilància de qualitat de l'aire de les Canàries que estan ubicades en indrets pròxims a la població no han ni tan sols registrat un increment dels nivells de diòxid de sofre.
Encara que el diòxid de sofre no arribi a la superfície, només el fet que estigui en concentracions més elevades a l'atmosfera podria afavorir el fenomen de la pluja àcida, però segons Querol aquest efecte tampoc s'espera en absolut rellevant, ja que en tot cas el problema de la pluja àcida arriba en casos de molta persistència d'emissions en un lloc concret, un problema que sí que es va donar en alguns punts del centre d'Europa fa algunes dècades, a causa de la presència de centrals tèrmiques que generaven constantment aquest gas.
A Catalunya aquest problema es va produir en menys quantitat a causa de centrals tèrmiques com l'antiga del Besòs, que va ser tancada el 2007, i la de Cercs, que a l'estar ubicada en una vall afavoria la concentració de gasos com l'SO₂. Avui els nivells de diòxid de sofre a Catalunya són baixos i, de fet, actualment Barcelona és una de les ciutats amb nivells de diòxid de sofre més baixos, segons Querol. L'únic factor que fa pujar aquest contaminant en alguns moments és la marinada, ja que bona part de les emissions d'aquest gas en l'actualitat provenen del port.
Hi haurà efecte refredament?
Un altre dels temes relacionats amb l'atmosfera dels quals s'ha parlat els últims dies és el possible efecte de refredament transitori que pugui comportar l'erupció. En aquest sentit tampoc hi ha indicis que l'erupció tingui efectes notoris més enllà de l'illa. Un entès en la matèria és el cap de climatologia del Meteocat, Marc Prohom, que va fer la seva tesi sobre els efectes de les grans erupcions volcàniques en el clima de la Península. Segons Prohom, és difícil que l'efecte de refredament es noti més enllà de la mateixa illa, ja que perquè es produeixi un efecte més global caldria una erupció explosiva que pugui estendre grans quantitats de diòxid de sofre fins a l'estratosfera. Això no s'està produint ara, i tampoc s'ha produït abans en altres erupcions de les Canàries. L'SO₂ és un gas amb gran capacitat per repel·lir la radiació solar, i per això en grans concentracions a l'atmosfera pot provocar un descens de la temperatura.
L'Organització de l'Aviació Civil Internacional (ICAO, en anglès) està pendent de l'erupció per les possibles complicacions que pugui comportar en el trànsit aeri. Per ara els avisos periòdics de l'ICAO alerten amb color taronja, cosa que s'associa a emissions de gasos i cendres que no són prou importants per suposar una amenaça seriosa per a l'aviació. Segons l'ICAO, el núvol de cendres arribava aquesta tarda fins als 4.000 metres d'altitud, uns 2.000 metres per sobre de l'elevació de la zona volcànica de Cumbre Vieja.